COM Ràdio va fer rebuig actiu als blocs electorals durant la darrera campanya electoralEl Suprem ha rebutjat el recurs que el Col·legi de Periodistes de Catalunya, juntament amb dues associacions professionals més, va presentar contra els denominats blocs electorals. Els demandants estudien ara acudir al Constitucional espanyol. Per la seva banda el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha rebutjat la resolució i ha titllat els blocs de “l’exemple màxim d’antiperiodisme”.

La informació de les campanyes electorals continuarà minutada i ordenada en funció del nombre d’escons de cada partit. I és que el Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat un recurs presentat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) juntament amb l’Asociación de la Prensa de Madrid (APM) i el Colexio Profesional de Xornalistas Gallegos (CPXG). Les tres associacions es plantegen ara interposar un recurs d’empara contra aquesta sentència al Tribunal Constitucional.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) ha rebutjat una sentència que argumenta que les limitacions dels blocs “no afecten la llibertat d’informació ni l’exercici professional”. D’aquesta manera, i segons la resolució del tribunal espanyol, les entitats “no estan legitimades per interposar el recurs”. El president del GPRB, Joan Vila i Triadú, ha explicat que “en aquesta lluita, estan al costat del Col·legi de Periodistes de Catalunya” i els ha donat tot el suport per si tiren el recurs d’empara al Constitucional.

“Exemple màxim d’antiperiodisme”
Pel Grup de Periodistes Ramon Barnils els blocs electorals són “l’exemple màxim d’antiperiodisme” i els qualifiquen “d’engany a l’espectador”. “Com que funcionen exactament igual que els espais gratuïts de propaganda electoral. els blocs transgredeixen la seva funció original, informar de forma objectiva i transparent dels missatges de la campanya, sense imposicions dels partits”, opina Joan Vila.

El GPRB sempre ha donat suport a les accions de protesta fetes pels professionals dels mitjans públics a Catalunya en les darreres campanyes electorals i, d’altra banda, va participar activament en la candidatura al deganat del Col·legi de Periodistes que es declarava hereva dels comitès professionals dels mitjans públics que més contundents s’havien mostrat contra els blocs electorals.

Insubmissió a les darreres eleccions europees
En les darreres campanyes el rebuig als blocs es feia notar amb la denominada “vaga de firmes”. Els periodistes de mitjans com TV3 i Catalunya Ràdio no signaven les informacions relacionades amb la campanya (i en els cas de la ràdio l’acció s’estenia al conjunt de les peces dels informatius).

A les eleccions europees d’enguany dos mitjans van anar més enllà. Es tracta de COM Ràdio -depenent de la Diputació de Barcelona- i Televisió de Mallorca -del Consell Insular- que van fer “insubmissió directa”. En el primer cas el rebuig actiu als blocs i la priorització dels criteris informatius va poder arribar al final de campanya. En el cas de la televisió insular un recurs del Partit Popular a la Junta Electoral Central (JEC) va estroncar l’acció. L’eliminació dels blocs electorals havia comptat amb el suport dels representants del PSIB-PSOE, el Bloc per Mallorca i Unió Mallorquina al consell d’administració de l’ens.

Un Comentari