Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

I tu quin diari compres?”. Amb aquest suggerent títol el programa de TV3 30 minuts va abordar la crisi de la premsa com a sector econòmic però també la del periodisme com a professió. El programa va tenir un gran seguiment i debat paral·lel al Twitter gràcies a la crida de l’ESCACC. El reportatge no ha estat exempt de crítiques per menystenir la premsa digital en català.

Al quiosc de la facultat de Periodisme es venen només el 20% dels diaris que una dècada enrere. Els distribuidors del Vallès reparteixen el 50% dels exemplars que fa pocs anys. Són dos dels exemples -anecdòtics, si es vol- que mostren com la crisi de la premsa de paper ha esclatat de manera pràcticament paral·lela a la crisi econòmica global. 30 Minuts va abordar els efectes i conseqüències d’aquesta crisi però també la del periodisme com a professió. “El periodisme s’ha de reescriure” va afirmar Bru Rovira, un dels afectats pel pla de prejubilacions de La Vanguardia. “Cal reivindicar el periodisme de carreteres secundàries” va afegir.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El programa es va centrar en dos casos d’estudi: “aquí” -prenent un marc de referència espanyol- i els Estats Units d’Amèrica. De Nord-amèrica en van destacar la necessitat d’adaptar-se on tothom té un mòbil per “fer una foto a una notícia”; el tancament de 150 diaris de paper l’any 2009 o la preocupació en ciutats com Filadèlfia per quedar-se’n sense.

Un altre dels elements d’anàlisi és com i quan serà possible fer negoci a Internet. O, en tot cas, si serà possible a la xarxa generar prou recursos per finançar les grans redaccions dels mitjans tradicionals. Una pregunta sense resposta per part dels entrevistats.

Oblit de la premsa digital catalana
Un dels elements que ha suscitat més crítiques al programa -en general, molt interessant- ha estat l’oblit de la premsa digital catalana. Només apareix l’Avui.cat, però es tracta d’un diari de paper amb edició digital. “Tots els diaris tindran més audiència a Internet que al paper” va afirmar el director adjunt de l’Avui, Salvador Cot.

En canvi no es va tractar els casos dels “pioners” de l’Internet catalana: VilaWeb i osona.com -del Grup Nació Digital- que van néixer a mitjans dels 90, ni els nous diaris que al llarg de la dècada dels 2.000 s’han consolidat amb el català com a llengua (directe!cat, elsingulardigital.cat, e-noticies.cat, NacióDigital.cat, eldebat.cat entre altres). En canvi prenia com a exemple de diaris exclusivament digitals dos mitjans espanyols i amb poca incidència al nostre país: lainformacion.com i soitu.es (una aposta realment original que va tancar fa pocs mesos).

La xarxa bull
La Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC) va fer una gran promoció del programa i va proposar-ne el debat a través de les xarxes socials. El Twitter -un servei de microblogging que limita els missatges a 140 caràcters- va bullir tant durant el reportatge com les hores posteriors. En aquest sentit el tag #30premsa -un element per classificar tots els missatges d’un mateix tema- va ser aquell dia el tercer més utilitzat de l’Estat espanyol només per darrera dels referents al terratrèmol xilè. La incidència del reportatge i del seu debat a la xarxa es va multiplicar gràcies a estar disponible al 3alacarta.

>> Recull de reaccions en blocs sobre el programa
>> El 30 minuts sobre la premsa al Twitter