basucoPotser és una coincidència o potser és una resposta a la desesperada davant l’imparable cercle viciós de pèrdua de lectors i vendes que fa que hi hagi menys ingressos el que genera retallades de despeses i personal que dificulta crear un producte de qualitat amb el que es tornen a perdre lectors. Però des de finals d’estiu el rotatiu del Grupo Z sembla que ha optat pel sensacionalisme més sagnant encara que sigui a costa de “descobrir” problemes socials dubtosos o quotidians.

La primera mostra va arribar a principis de mes, quan en només cinc dies van arribar a publicar vuit articles -una editorial inclosa- sobre el “nou” fenomen del “nomadisme urbà”. Segons els diferents articles, els rodamón i sense llar d’avui en dia són “violents”, “agressius”, “lladres”, “ebris” o “consumidors d’estupefaents” i la seva multiplicació no té -per omissió- relació amb la crisi o la retallada d’ajudes socials, sinó que serien arribats de no se sap on amb l’únic propòsit de molestar, pel que la solució passa per “una major pressió de la Guàrdia Urbana” tot i que Barcelona “sempre ha estat generosa i acollidora”. Un es queda amb la impressió que els redactors n havien vist un rodamón mai abans a la vida.
El segon descobriment de la capçalera barcelonina va arribar al cap de pocs dies, quan van detectar la “penetració” del basuco, un residu de la pasta base de la cocaïna de “ràpida addicció” i “consum compulsiu” que genera l’alerta de “mediadors socials, policies locals, Mossos d’Esquadra, serveis mèdics i oenagés “
Tan contents estaven amb el descobriment que l’endemà arribaven a titular un eufòric “La sanitat pública desconeixia el consum de ‘basuco’ a Catalunya”, fins que els ho van dir ells, òbviament, i encara un dia després, Albert Sáez, Director Adjunt, avisava amb un “Alerta amb el basuco”. I no és per més, doncs la seva saga va ser rebotada per altres mitjans de tot l’Estat -no sols a múltiples digitals sinó també a diaris impresos com l’ABC– delerosos de descobrir aquesta nova amenaça a les seves pròpies ciutats.
Pocs dies després, però, l’Associació ABD -que entre altres gestiona l’espai de venupunció de la Sala Baluard o el programa Energy Control- reconeixia a Canal Solidari que no tenia cap constància de l’aparició de basuco a Catalunya i explicava que difícilment arribaria, doncs el seu baix preu i gran volum feien poc rentable el seu tràfic internacional. Per Brigitte Vasallo, d’ABD, El Periódico “ha confós el crack amb el basuco pel fet que alguns consumidors llatinoamericans li diuen així”, però ambdós productes són molt diferents i -continua Vasallo- de “crack ja n’hi ha a Catalunya de fa anys, però el seu consum segueix sent extremadament minoritari i no ha variat en els darrers anys”. I conclou amb un contundent: “Per tant, d’on surt l’alarma?”.
Doncs potser no surt dels ambients marginals sinó dels resultats de vendes del Grupo Z, que, a més, no sembla tenir intencions de millorar la seva rigurositat i ahir mateix ja “descobria” la “màfia de l’almoina”. Comença una nova sèrie d’alarmisme social?