La notícia de la mort de Bin Laden ha revolucionat el panorama informatiu mundial i això és impossible de fer –a l’era de la imatge- sense una foto que estigui a l’alçada de la història. I com aquesta no hi era doncs es va inventar: un bast muntatge digital va donar la volta al planeta com a “prova” de la mort de la persona més buscada del món. I quan es va saber que aquesta era una imatge falsa els mitjans no van reaccionar amb vergonya retirant-la, sinó que es van limitar a canviar el peu de foto explicitant el seu origen i van seguir difonent-la. Tota una metàfora del sistema comunicatiu que ens ha tocat viure.

Però la pregunta inevitable és: Perquè el Govern dels EUA no ha fet pública la imatge de Bin Laden mort? O, encara més: Com ha pogut gestionar tan malament la informació al voltant d’aquesta victòria? La resposta oficial que difonen les agències és que aquesta fotografia es podria convertir en una eina de reclutament de nous gihadistes. Per la mateixa raó, se suposa, el seu cadàver ha estat llançat al mar enlloc de donar-lo als seus familiars –tal i com s’acostuma a fer a qualsevol lloc del món- encara que s’ha explicitat, sense donar proves, que s’ha fet seguint els ritus islàmics. Però la conseqüència d’aquestes decisions poden ser pitjors que el que es volia evitar i els dubtes sobre la veracitat de la informació comencen a agafar força.

Ambdues decisions, a més, remeten –per similars- a la mort d’un altre enemic públic internacional dels EUA, Ernesto Che Guevara, i vist amb perspectiva és obvi que no van servir de res. També llavors, en un primer moment, no es van voler fer públiques les imatges del cadàver de Guevara, fins que els rumors sobre la falsificació de la seva mort van obligar a difondre la ja històrica fotografia del seu cos a l’escola de La Higuera.

Tampoc es va voler donar el seu cos a la família –que ni tan sols el va poder veure- ni explicar mai on s’havia enterrat, i fins i tot es va dir que s’havia incinerat. Les diferents versions van ajudar a alimentar, més que no evitar, el mite del Che, el que ens condueix a les contradiccions que també envolten la mort de Bin Laden –sobre l’operatiu, la manca de presoners, el misteri de l’helicòpter abatut- i que no fan cap favor als estatunidencs.

Finalment és obvi que tot això no va impedir que el Che hagi estat convertit en un mite per milions de persones al món i la imatge que va acompanyar aquest procés no va ser la del seu cos sense vida sinó la molt més coneguda de Korda. Tampoc es va poder evitar que a finals de la dècada dels 60 i a principis dels 70 es produís un creixement i una intensificació de la lluita guerrillera a Amèrica Llatina.

Naturalment els dos personatges no són comparables i res indica que la història s’hagi de repetir de la mateixa forma, però és obvi que els EUA no han après cap lliçó del cas del Che i continuen gestionant tan malament com llavors la informació sobre l’assassinat dels seus enemics polítics.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019