Els qui hagin llegit “La doctrina del xoc” de Naomi Klein tindran tot un déjà vu amb la proposta de Llei de simplificació administrativa de la Generalitat més coneguda pel seu nom mediàtic de “Llei Òmnibus”. Amb l’argument de fer “les reformes administratives i estructurals necessàries amb la finalitat d’afavorir la reactivació econòmica”, s’havia de promoure d’un sol cop i aprovat en bloc desenes d’actuacions que anaven des de la reorganització de les empreses públiques fins a la prohibició de l’exercici de la prostitució a les carreteres, la desprotecció d’espais naturals, la llei ferroviària o la pròrroga de l’entrada en vigor de la llei d’etiquetatge en català, entre molts d’altres temes. Tota una aplicació de manual de l’enginyeria social neoliberal que tant bé descriu Klein al seu assaig i que potser perquè la societat catalana no es troba en un estat de xoc tan profund sembla que acabarà per dividir-se i racionalitzar-se.

La llei també afectarà, encara que relativament poc, comparat amb altres sectors, el món de la comunicació. La CCMA, que ja va començar el seu propi procés de simplificació i ordenació empresarial fa mesos pactat amb la plantilla, queda relativament al marge de les reformes, que es limitarien a una important reducció del nombre de consellers –el que implica un risc evident de limitar-ne la pluralitat ideològica del seu òrgan de control- i un transvasament important de competències des de la seva direcció general cap a la seva presidència. Per Enric Marín, actual president de la CCMA a proposta de l’anterior tripartit, entén la mesura “no altera el caràcter d’abstracció parlamentària ni les majories qualificades” i entén que “en el context que estem, i també per la meva experiència, no hi han en principi objeccions a fer”, pel que fa a la reducció de consellers ni en la simplificació de l’àmbit directiu que fa que “s’acabi amb una mena de bicefàlia, on la presidència i la direcció general tenien molts punts de contacte competencial”.

Molt més polèmica és la reforma del Consell Audiovisual de Catalunya, que no sols preveu la reducció del nombre de consellers de dotze a cinc, sinó que es reforcen les competències del president –escollit per Govern- amb el que es corre el perill que aquest òrgan perdi el seu sentit deliberatiu i plural. En un article a Comunicació 21 el degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual (CPA), Daniel Condominas, avisa que això “pot significar una autèntica contrareforma de l’esperit pel qual va deixar de ser un organisme assessor, farà ja una dècada”. Un esperit que es va fundar i posteriorment ampliar –recorda Condomias- amb “un amplíssim consens parlamentari i d’opinió pública”.

En aquesta mateixa línia, amplis sectors professionals han criticat que amb l’excusa de reduir, simplificar i estalviar, CiU aprofita per desmuntar les estructures pactades en el passat per tots els grups polítics catalans per dirigir la CCMA i el CAC, que en el seu moment ja van ser criticades per alguns sectors de la professió –entre ells el mateix Grup de Periodistes Ramon Barnils, editor de Mèdia.cat- perquè, si bé en l’esperit inicial de les lleis eren positives en tant desgovernamentalitzaven aquestes dues institucions públiques, en la pràctica de repartiment de càrrecs entre els partits, van acabar sent estructures inflades i poc operatives.