Fa temps que vaig decidir deixar d’escoltar les tertúlies dels programes matinals de televisió i de ràdio. No pas per manca d’interès en l’actualitat sinó per manca de paciència. Perquè, com a espectadora/oient, acostumen a posar-me dels nervis, i com a periodista, encara m’indignen més.

Entenc que deu ser el format més pràctic i econòmic: disposar d’una plantilla d’ics persones que van rodant durant la setmana pels platós i estudis de ràdio. D’aquesta manera, cada dia tenen a punt quatre o cinc persones per analitzar l’actualitat. D’acord, molt bé. I què? Ens trobem davant de gent que ha fet del fet d’opinar una professió. En comptes de recórrer a entesos i experts, amb un bagatge determinat i amb certa autoritat per reflexionar sobre un tema concret, trobem sempre la mateixa gent que no sap res i sap de tot. Que ahir t’analitzava la situació al País Basc després del 22 de maig, avui et fa una diagnosi del procés judicial contra la SGAE i la setmana vinent serà una entesa en energia nuclear i et cantarà els beneficis o els riscos de les centrals nuclears.

Amb el mateix rigor que pot tenir qualsevol conversa de bar, i sense cap garantia de pluralitat d’opinions. Més aviat al contrari, ja que el parer dels tertulians es mou en un marge força acotat, de manera que acostuma a quedar fora de les tertúlies un ventall de posicions que no tenen el mateix ressò en els grans mitjans. Ens trobem sempre les mateixes cares i una mateixa visió del món. I aquesta qüestió encara és més alertant si tenim en compte que les tertúlies, més que no ser el reflex de l’opinió pública, es dediquen a generar-ne.

Dia rere dia, les tertúlies ofereixen una visió blanca o negra d’un fet concret sense donar als espectadors i oients l’oportunitat de conèixer els grocs, verds i liles. I ho fan sempre a través dels mateixos opinants. Fa anys que existeixen i deuen ser força rendibles, però tan de bo trobem aviat una fórmula que, si cal essent igual de rendible, reflecteixi de debò la complexa i plural societat en què vivim. Crec que serem molts els qui aplaudirem el valent, o la valenta, que es desempallegui del format de tertúlia actual.