Categoritzat | General, Política

La rebaixa a la meitat de la jubilació mínima passa per alt

Ahir el Congrés espanyol va aprovar el darrer tràmit de la que segurament és la mesura més antisocial dels darrers 30 anys: la pujada de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i l’augment dels anys de cotització mínima fins als 37 per poder cobrar la totalitat de la pensió. Una mesura que durant les properes dècades afectarà la vida quotidiana de milions de ciutadans de l’Estat espanyol, però que no ha impedit que la seva aprovació passés sense massa escarafalls a la majoria de mitjans, que han cobert el tema en base a notes d’agència realitzades –segurament- a partir dels comunicats de premsa del mateix Congrés.

El problema d’aquesta manca de criteri propi i de no llegir-se directament les lleis per part dels periodistes és que es poden escapar detalls importants. Així, una de les mesures més dramàtiques, l’equiparació de la pensió mínima amb cotitzacions a la no contributiva –i que no van sortir quan es va arribar a l’acord social amb els sindicats i la patronal el passat gener- ha passat totalment inadvertit.

Segons explica l’advocat laboralista Àlex Tisminetzky a la revista alternativa l’Accent, fins ara, qualsevol persona que hagués cotitzat fins a 15 anys tenia dret a una pensió mínima encara que, amb el càlcul a la mà, no hi arribés. Però a partir del 2013 això s’elimina, el que significa reduir aquestes pensions dels actuals 601,40 euros als 347,60 de la pensió no contributiva. Un canvi que afectarà especialment els sectors de renda més baixa de la nostra societat i que suposa un greuge sense remei per a la gent que ja s’acosta a l’edat de jubilació i, de sobte, es trobarà cobrant la meitat del que fins ara li tocava sense poder posar-hi cap tipus de remei. Però això no ha impedit que Valeriano Gómez, ministre espanyol de Treball, “es lamenti” que la reforma de les pensions es vegi com una retallada social sense que cap periodista li qüestioni res.

A pesar que el text legal és públic des de fa quasi dos mesos i que l’Accent va publicar el seu article a principis de juny –i que aquest a circulat abastament en fòrums i webs sindicals- cap altre mitjà s’ha fet ressò de la notícia i han preferit limitar-se a repetir el que deien les fonts institucionals. Els diferents quadres o infografies amb els canvis més importants que suposarà la nova norma, sobretot els que s’han anat pactant al llarg dels trams parlamentaris s’han limitat a incloure els que més positius de la reforma, com la cotització de les treballadores de la llar –amb un règim especial i sense dret a atur, però,- la comptabilització de les beques d’investigació com a cotització, la reducció dels anys mínims exigits per a discapacitats o la taxa sobre els ERO en empreses amb beneficis. Encara que a la majoria d’articles el que ha predominat –sobretot a la premsa catalunyesa- han estat les cròniques sobre aritmètica parlamentària per sobre les informacions de fons de la llei.

Fes-ho córrer:

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • Enviar a un amic
  • La Tafanera
  • Meneame
  • Twitter

Traductor

Enllaços recomanats

Mediacat Twitter

Calendari

Setembre  2014
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
   
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30