Cap de setmana agitat després que, divendres a la tarda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictaminés que la Generalitat tenia dos mesos per garantir un ensenyament en castellà a les famílies que ho demanessin. La resposta ha estat immediata i contundent tan des del Govern com des la societat civil, la comunitat educativa, la majoria de forces polítiques i els internautes, però també les capçaleres barcelonines s’hi han sumat amb una unanimitat que ha trencat l’habitual línia divisòria entre els diaris que estan pensats en català i aquells que sols n’estan traduïts. També la majoria de premsa comarcal –excepte La Mañana i Regió7- incloïen aquest matí aquest tema a les seves portades, mentre que dels diaris madrilenys amb redacció a Barcelona, Público s’ha sumat a aquesta crida unànime i El País ha preferit defugir el tema.

Amb diferents matisos –segons la línia editorial del mitjà- tots els titulars han coincidit a posar l’accent en la defensa del model educatiu en català promesa pel Govern, una defensa que ha arribat també a les pàgines d’opinió i editorials. Especialment emotiva –potser per sorprenent- ha estat la columna de Josep Maria Fonalleras a El Periódico, diari que també ha dedicat una enèrgica editorial al tema. També contundents s’han mostrat El Punt Avui –que afirma que el català és “al punt de mira”- i el director de l’Ara Carles Capdevila, encara que ha preferit un enfoc en positiu tot fent una crida a reforçar el model més que a posar-se a la defensiva. En aquesta llista manca, però, La Vanguardia, que ha optat per dedicar els editorials d’avui a les infraestructures deficitàries i a l’estrena d’una pel·lícula al Festival de Sant Sebastià realitzada per alumnes de l’ESCAC. Una tria comprensible amb l’argument de marcar una agenda pròpia però difícilment defensable en un diari, com és La Vanguardia, amb voluntat d’incidir en els grans temes que afecten el país. Una línia, a més, a la que s’apunten els seus col·laboradors de capçalera, entre els quals, sols Francesc-Marc Álvaro s’anima a dedicar la seva columna a alertar sobre les greus implicacions polítiques que pot tenir el darrer atac al català.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019