Casualitat o no, en un mateix dia vaig llegir que els defensors dels lectors de tres mitjans tradicionals estaven preocupats per l’ortografia i l’ús del llenguatge de les seves respectives redaccions.

Així, Pep Collelldemont (‘Incorreccions lingüístiques’, El Punt Avui), Milagros Pérez Oliva (‘Cada vez más, y más deprisa’, El País) i Elena Sánchez (‘Informe trimestral sobre cumplimiento del Código de Protección de la Infancia y la Juventud’, RTVE) donaven un toc d’atenció que ja fa temps que es nota: cada dia escrivim pitjor!

Un ús correcte de la llengua, en ortografia i en sintaxi, és imprescindible per farcir de qualitat el producte periodístic. Per dotar-lo de credibilitat.

Menys personal a la redacció, més càrrega de treball, retallades en llocs de treball de correctors i les presses en l’elaboració dels continguts (sobretot digitals) provoquen una pèrdua de qualitat lingüística en els mitjans que fan molt mal a la professió.

Es podria debatre quina part del problema és responsabilitat individual dels propis periodistes i quina part és deguda a condicionants estructurals. Sigui com sigui, el problema està damunt la taula i cal tenir-lo en compte i posar-hi remei.

Tots tres defensors demanaven més cautela i supervisió, però per aconseguir-ho fa falta personal i temps, dos recursos que no abunden en les redaccions darrerament.