Al final sembla que el suposat agent de borsa anglès Alesso Rastani es va limitar a gastar una broma global, ell mateix ha reconegut que és un “xerraire”, s’ha sabut que ni tan sols inverteix professionalment i fins i tot hi ha qui opina que és membre dels The Yes Men, un col·lectiu de guerrilla de la comunicació especialitzat a destapar la pitjor cara del capitalisme a base de fer-se passar, precisament, per capitalistes que asseguren “dir les coses tal com són”.

Però al marge de si les catastròfiques prediccions de Rastani –com la fi de l’euro o la desaparició dels estalvis de milions de persones- poden ser encertades o no, el seu fenomen mereix més consideració que al quart d’hora –o més aviat 24- de glòria que ha tingut fins ara. Per començar és obvi que gran part del rebombori causat es deu a que va sortir a la BBC. Que una persona així tingui accés a una entrevista en directe a un dels canals més prestigiosos del món pot indicar que o bé la televisió pública britànica ja no és el que era o bé que Rastani no és algú tan insignificant com després s’ha explicat. En una entrevista posterior a la CNN explica que ha escrit una guia per a formar agents de borsa.

En segon terme, les reaccions a les seves paraules van més enllà de ser tendència dominant mundial al Twitter o aconseguir màxima audiència a Youtube. Només a l’Estat espanyol se n’ha fet ressò tots els mitjans tradicionals i personalitats del nivell de la vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, o el president del Grup Santander, Emilio Botín, van respondre les seves declaracions. Gent tan formada com el professor de Dret d’Esade, César Arjona no podien evitar mostrar el seu desconcert davant la frase “Goldman Sachs governa el món”. Però en totes aquestes respostes la crítica a Rastani era de “falta d’ètica” i “immoral”, sense poder negar que tot el que diu és perfectament legal, possible i real –encara que estigui destruint gran part de l’economia mundial- gràcies a una sèrie de mesures desreguladores preses per dirigents polítics. Més enllà encara, en un interessant reportatge publicat a La Vanguardia, diferents operadors de borsa catalans reconeixen que en algunes opinions “no li falta raó a Rastani” i que “els bancs es troben per sobre de la política, com s’està demostrant últimament”.

I és que el secret de l’èxit d’aquestes declaracions no es troba en qui és Rastani, sinó en que ha dit, senzillament, el que molta gent pensa que està passant però ningú s’atreveix a expressar, igual que al famós conte de “El vestit de l’Emperador”. Després de quatre anys de crisi econòmica i de milers de pàgines i hores de televisió i ràdio dedicades al tema, encara no hi ha gairebé ningú que se li hagi acudit de posar-li una cara als eteris “mercats”. Però tal com demostra el documental Inside Job, el que expliquen els autèntics “amos del món” no és tan diferent al que va dir Rastani.