‘Deixa’m creure’ en Rastani

‘Deixa’m creure, creure en tu’ diuen els Mishima. I és que jo a Rastani me’l crec. El que diu no em fa gràcia, que somnia amb una altra recessió per guanyar més diners, però em fa somriure quan el sento dir “Goldman Sachs governa el món”. Somric sobretot perquè el que diu, com ho diu i on ho diu (a la BBC) trenca la barrera de l’encotillament que fa tant difícil llegir, sentir o veure parlar clar del que passa, sobretot del perquè d’on som i dels noms i cognoms dels qui ho han vist venir i en treuen profit. “De visionat obligat si voleu entendre la crisi de l’euro i com funcionen els mercats” va dir el cap d’economia de la BBC sobre la tesi de Rastani a Twitter. I si ell s’ho va creure, per alguna cosa deu ser. Si Salgado i Botín han dit que és un “boig” i que diu “disbarats”, m’ha agradat llegir les declaracions d’un day trader independent a La Vanguardia dient: “En el fons el que diu és cert, el seu treball és fer diners, com el de totes les empreses del món” o “la borsa no està feta per fer amics”, encara que després aclareixi “és impossible predir que succeirà a Europa d’aquí a un any quan gairebé no se sap que passarà d’aquí un mes”. Sí, el cas Rastani torna a posar sobre la taula alguns “bàsics” del periodisme: el contrast, la veracitat de les fonts, la credibilitat dels mitjans (de la BBC!)…   Però també és cert que l’acció de Rastani, reprovable o no, dóna algunes pistes de la claredat que molts dels lectors, oients i espectadors esperen llegir, sentir i veure aquests dies. Una claredat que ens ajudi a entendre, a situar i combatre els perquès del nostre dia a dia més enllà d’esforços, sacrificis i retallades.