El clar i contundent article d’ahir de Mònica Terribas defensant el model de servei públic de TV3 i la CCMA no ha rebut una resposta a l’alçada. Mentre les xarxes socials bullien en defensa –en general- de la directora de Televisió de Catalunya, des dels estaments oficials i, encara més, dels sectors directament interpel·lats s’optava per un silenci estrany. Es pretén evitar un debat d’arguments i esperar a que baixi el perfil per continuar amb la pluja de notícies amb “xifres interessades” –per utilitzar la mateixa expressió que Terribas- i tertúlies homogènies? El temps ho dirà però és notòria la decisió de La Vanguardia de no publicar la carta –l’únic dels 12 diaris als que se li va enviar que no ho va fer- i d’esborrar al cap de poca estona una peça sobre el tema a la seva versió digital. Tampoc avui cap dels opinadors habituals del diari parla del tema. En aquest context s’ha d’agrair que sí ho fes Jordi Basté a El Món a RAC1, a l’emissora propietat del Grup Godó. Aquest grup empresarial ha estat acusat repetidament de ser al darrere d’una campanya per “aprimar” TV3 en favor del seu propi canal de televisió.

En una estratègia similar, actors claus en la trama com la patronal espanyola de les televisions privades UTECA –que fa pocs dies proposava la fusió de tots els canals autonòmics en un únic d’abast estatal- va limitar-se a “rebutjar” que perseguissin la publicitat de les televisions públiques en unes declaracions a El Periódico. Tampoc s’ha pronunciat l’Associació Catalana de Ràdios –la patronal autonòmica del sector- que fa uns mesos demanava la supressió de la COM Ràdio. El silenci s’ha estès als mitjans de Madrid que –fa només una setmana- titulaven que “La sanitat catalana, al límit del rescat mentre TV3 s’endú 1.900 milions”. Només alguns digitals de poca influència i marcada tendència espanyolista s’han fet ressò del tema, però sols per acusar Terribas de veure “conspiracions”.

Una premissa que amaga que no es tracta de decidir si es vol “salvar” la sanitat o TV3, si no si s’aposta per un model de servei públic de qualitat, universal i cohesionador o per la privatització absoluta i l’eliminació de qualsevol acció de control del mercat. O que “uns quants interessos privats disfressin de crisi el seu intent d’esquerdar una eina de país i els valors que representa”, en paraules de la pròpia Terribas.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019