Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir es feia públic que els propietaris d’Antena 3 –bàsicament Planeta- i La Sexta –Televisa i Imagina- havien acordat finalment el que la majoria de mitjans van anomenar una “fusió” entre ambdues empreses. En realitat es tracta de l’absorció d’Antena 3 que controlarà un 85% de l’empresa resultant a canvi de pagar 100 milions d’euros del deute que acumula La Sexta. La notícia arriba just un any després de l’adquisició de Cuatro i Canal+ per Telecinco i després de la fallida en cadena de pràcticament tots els nous canals llançats amb l’entrada de la TDT, tals com Popular TV, Veo7 o La 10, sense comptar els autonòmics i locals.

El resultat final és –un any i mig després de la implantació de la TDT que havia de multiplicar l’oferta televisiva- un panorama encara més concentrat que a l’era analògica.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A diferència de llavors –quan hi havia tres grans grups televisius privats d’àmbit estatal i un servei públic més potent- ara la competència es redueix a dos, Antena 3 i Tele5, que acumulen, respectivament, nou i vuit canals, més de la meitat de l’audiència global estatal i, el que encara és més important des del seu punt de vista, el 84% del mercat publicitari (un 41% per Antena 3 i un 43 pels seus rivals), això darrer degut, també, a la renúncia de TVE al finançament privat.

I cada vegada queden menys espais a les ones fora del control d’aquests dos gegants. Per ara encara mostra certa musculatura la televisió pública espanyola –amb poc més del 20% de l’audiència- però sense publicitat i amb un finançament públic cada vegada més qüestionat està per veure el que podrà aguantar. La resta de privades d’àmbit estatal que encara no han tancat –com Intereconomía o 13 TV- tenen unes audiències ínfimes i una situació econòmica precària.

Els canals autonòmics –amb excepcions com TV3- tenen resultats molt desiguals i en la majoria de casos un futur incert, cada cop més escanyades financerament i que podrien arribar a ser tancades o privatitzades si Rajoy modifica la legislació com li demanen sectors del seu partit. Qui sí ha sortit guanyant amb el canvi són els canals temàtics internacionals, com per exemple el Canal Disney, MTV o altres de pagament, la majoria de producció estatunidenca i doblats al castellà que han aconseguit certa implantació –ja s’acosten gairebé al 10% de l’audiència- i amb menys problemes financers al tenir grans multinacionals al darrere.

Les grans perdedores del procés de conversió a la TDT van ser les televisions locals públiques, les poques de les quals que van aconseguir sobreviure llavors, lara estan o amenaçades o retallant el seu servei. Tampoc ho tenen millor els canals privats autonòmics, la majoria dels quals han tancat i, al nostre país, queden sols alguns resistents com 8tv, Canal Català o Levante TV.

Encara que en general s’acostuma a atribuir aquesta situació a la crisi, ja durant el procés d’implantació de la TDT hi va haver veus que van alertar de la la renúncia a ampliar i diversificar les veus amb accés a la televisió i la insostenibilitat de la situació que s’estava generant, tal com va vaticinar, per exemple, l’informe de Mèdia.cat “La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019