Ahir a primera hora ja se sabia que Televisió de L’Hospitalet emetria la seva darrera programació el 31 de desembre, després de la decisió de l’ajuntament de la ciutat de tancar-la –encara que per ara es mantindrà la ràdio-, però aquesta no va ser l’única notícia negativa del dia en relació als mitjans de comunicació. A mig matí corria per les xarxes socials un apunt al bloc del 324.cat, La Panamericana, on els corresponsals de TV3 a l’Amèrica Llatina anunciaven el tancament de les oficines de la televisió pública catalana a Bogotà i Rabat, després de tres i deu anys, respectivament, de funcionament. Una conseqüència, explicaven, de les retallades pressupostàries imposades per la Generalitat. A la tarda arribaria la tercera i més impactant notícia: el Grup Planeta anunciava el tancament del gratuït ADN –amb edicions a Barcelona, València i Palma entre d’altres- i acomiadava els seus 60 treballadors. Fa justament un mes es feia públic que en sols tres anys els periodistes a l’atur s’han triplicat als Països Catalans i no sembla que aquesta situació hagi de millorar.

Just un dia abans, el dimecres 21 es presentava públicament el Manifest en defensa dels mitjans de comunicació social a Catalunya, impulsat pels col·legis de Periodistes i de l’Audiovisual de Catalunya i els sindicats SPC, CCOO, UGT i UPIFC/Sindicat de la Imatge que reclama la creació d’una mesa sectorial amb participació de tots els sectors per estudiar la greu crisi que afecta el món de la comunicació i que es repensin les retallades en els pressupostos dels mitjans públics.

Però quina ha estat la resposta dels mateixos mitjans a aquesta situació? Dels diaris impresos a Barcelona, només El Punt Avui es va fer ressò de l’acte de presentació del Manifest, a penes alguns altres digitals encapçalats pel 324.cat el van seguir, mentre que la resta va optar per obviar la notícia. L’apunt al bloc de La Panamericana –molt respectuós i purament informatiu per als seus seguidors- va desaparèixer al cap de poques hores. Al web de Televisió L’Hospitalet tampoc s’explica que en una setmana deixarà d’existir.

Que el tema interessa ho demostren fets com que el tancament de l’ADN es convertís en tendència dominant al Twitter a la poca estona de fer-se pública la notícia, amb aportacions, no sols de periodistes, sinó també de molts lectors preocupats per la pèrdua de qualitat democràtica que implica la reducció de mitjans i la cada cop major concentració dels existents. Una situació que comença a esdevenir una “reconversió industrial en tota regla”, tal com apuntava l’investigador de l’Observatori de Polítiques de la Comunicació de l’Institut de Comunicació de la UAB, Josep Àngel Guimerà, des del seu compte de Twitter. Precisament, Guimerà és coautor d’un extens article titulat “Impacte de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació de la Generalitat de Catalunya” (PDF, en castellà) que com a conclusió es pregunta “si l’espai català de comunicació aconseguirà sobreviure a aquest embat”.

Encara que ningú tingui solucions màgiques a aquest problema, cada cop més veus reclamen una mobilització més enèrgica de a professió i aliances amb la societat civil. En aquesta línia es trobaria l’ocupació de les instal·lacions d’Ona Mallorca per una desena d’activistes socials i culturals just el primer dia que aquesta havia deixat ja d’emetre.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019