Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La mort ahir a Manresa del jove detingut un dia abans pels Mossos d’Esquadra ha estat àmpliament difosa a la majoria de mitjans amb una homogeneïtat preocupant. Ja la primera notícia de la detenció de l’home el 31 de desembre va ser bàsicament la reproducció de teletips d’agència –com aquest de l’ACN o aquest d’Europa Press- sospitosament similars a la nota de premsa feta pública per la Conselleria de l’Interior, on l’historial judicial del detingut figura al titular. De debò que la notícia és que els Mossos detenen un jove amb 13 ordres de recerca i captura? O què una persona pateix un infart en el moment de ser detinguda? Què és el cal destacar en l’element de titulació? O fins i tot al cos del text, ja que EP no informa de la dada realment rellevant del cas fins la darrera línia de la notícia.

Amb la mort del detingut ahir –i l’increment obvi de l’atenció mediàtica- el tractament dels fets no millora pas gaire i la dada de les 13 ordres de cerca continua a les primeres frases de la notícia o fins i tot als elements de titulació a moltes de les informacions dels fets, que en algun cas es mantenen fins quan ja la notícia és la versió de la família acusant els mossos d’intent d’homicidi.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En canvi, el cobertura del cas destaca per la poca feina independent realitzada pels periodistes, que es limiten a reproduir les declaracions dels conseller d’Interior, Felip Puig, adduint que la parada cardíaca del detingut va ser causada pel seu propi “sobreesforç” al resistir-se als agents sense que aquesta possibilitat –es tracta d’una persona de 34 anys- sigui contrastada per cap metge i és impossible saber si els antecedents incloïen delictes violents. Molts mitjans també fallen a l’hora de donar informació clau, com que la companya sentimental del detingut va ser també testimoni presencial dels fets, encara que s’ha d’agrair que aquesta vegada sí han utilitzat –des d’ahir a la nit- la seva versió per contrastar la versió policial. On s’ha fallat de forma unànime, però, ha estat en la contextualització de la notícia. Cap mitjà –fins on ha pogut saber Mèdia.cat- fa referència a la mort en circumstàncies similars d’un altre jove sota custòdia policial a Manresa fa sols tres mesos i en la que el tractament mediàtic dels fets va assemblar-se massa a l’actual. Una dada, aquesta darrera, potser més important que les famoses 13 ordres de recerca.

No es tracta de defensar ni de condemnar l’actuació policial –que potser ha estat impecable-, ni de dubtar de la professionalitat dels mossos –que segur que afronten situacions complicades i perilloses cada dia- sinó de donar una visió dels fets que permeti al lector fer-se una idea del que va passar. En canvi, sovint la informació policial depèn massa exclusivament d’una única font, que fa que notícies com el relleu de tota la cúpula d’Afers Interns de la policia autonòmica hagin passades pràcticament desapercebudes.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019