Ahir començava el judici a l’ex-president illenc Jaume Matas i altres alts càrrecs del seu govern amb gran expectació mediàtica. Alguns mitjans, però, han oblidat algunes dades importants sobre el cas. En especial són els diaris El Mundo i La Gaceta, en els quals Antonio Alemany – acusat de beneficiar-se d’un contracte fictici per valor de 200.000 euros a més de subvencions de fins a mig milió per als seus mitjans de comunicació- va exercir importants càrrecs de responsabilitat. En concret va ser columnista i editorialista a El Mundo/El Día de Baleares i després impulsor i cap d’opinió a l’edició insular de La Gaceta –encara que ell ho negués posteriorment- ja desapareguda. Però cap dels dos rotatius recorda aquesta vinculació d’Alemany amb les seves respectives capçaleres i el presenten de forma reiterativa com “el periodista que escrivia els discursos de Matas”.

Però no sempre va ser tan freda la relació d’Alemany amb aquests diaris. Fa poc menys d’un any El Mundo encara el presentava com a “columnista de El MUNDO/El Día de Baleares” a l’informar de la seva primera citació judicial. L’endemà Alemany escriuria una columna criticant durament, tan al fiscal com al jutge instructor del cas i declarant-se víctima d’un “linxament mediàtic”. Aquesta va ser l’avantpenúltima col·laboració d’Alemany al diari. La negació de la capçalera d’Intereconomía encara va més enllà, ja que el diari ha esborrat de la seva hemeroteca digital totes les col·laboracions del seu exdirector d’opinió.

Podria semblar aquesta, una dada menor, però en realitat, tal i com es pot saber per la resta de mitjans, la col·laboració d’Alemany amb diferents mitjans forma part transcendental de l’acusació, ja que si va ser subcontractat de forma presumptament il·legal per a escriure els discursos de Matas va ser precisament per mantenir en “secret” –un cerca ràpida per internet permet demostrar que en tot cas era força sabut- una activitat que interferia amb la seva activitat periodística. En diverses de les seves columnes i editorials a El Mundo va elogiar els discursos de l’ex-president que ell mateix havia escrit. Una dada que implícitament reconeix fins i tot la crònica del judici de La Gaceta. Precisament des d’aquest diari, Alemany va iniciar una agressiva campanya contra el jutge i el fiscal que l’imputaven, i que van arribar a la seva portada estatal en almenys dues ocasions, amb unes acusacions avui oblidades fins i tot per l’entramat d’Intereconomía.

La implicació mediàtica en la trama corrupta tampoc s’acaba tampoc aquí. Alemany va rebre fins a mig milió d’euros per llançar l’Agència Balear de Notícies i el digital Libertad Balear –que arracona la notícia del judici al final de la portada, rere la cavalcada dels Reis i en el que Alemany  encara n’escrivia l’editorial d’avui,- mitjançant els qual pretenia “la creació d’un clima d’opinió favorable al president”, segons el propi atestat del fiscal. Una pretensió de la qual El Mundo i La Gaceta no en restaven al marge. No en va, aquella és l’època que l’edició insular de la capçalera d’Unidad Editorial estava dirigida pel polèmic Eduardo Inda i en que Pedro J. Ramírez es banyava amb Matas a la seva polèmica piscina.

Actualització:Segons s’ha sabut avui [11/01/12] El Mundo va rebre fins a 1.911.597 euros durant la legislatura 2003-07