El cinquè poder

En democràcia, sovint ens referim als mitjans de comunicació com “el quart poder”. Se suposa que la premsa hauria de ser el recurs dels ciutadans davant dels abusos dels tres poders tradicionals (legislatiu, executiu i judicial). Uns poders que, per bé que han estat escollits de forma democràtica, són susceptibles de fallar o cometre errors. La justícia pot condemnar innocents, els Parlaments poden aprovar lleis discriminatòries o injustes, i els governs poden aplicar polítiques que limitin drets i llibertats. I quan això passa, el quart poder hauria de ser una eina al servei de la ciutadania per denunciar allò que no funciona i facilitar l’aplicació de mesures correctores.

Fa molt de temps, però, que els mitjans semblen haver oblidat aquesta funció, tot i que forma part del seu ADN més bàsic. Avui en dia, la norma són els excessos de confiança entre els periodistes i la classe política i econòmica que, teòricament, haurien de mantenir a ratlla. A l’hora, el poder és en mans de corporacions multinacionals que tenen sovint més influència que els propis estats. Molts d’aquests grups controlen, simultàniament, aquells mitjans que comunicació que haurien de vigilar-los d’aprop. La quadratura del cercle és perfecta, el descrèdit de la professió és cada cop més gran a ulls de la ciutadania, i qui en surt perdent és la democràcia, cada cop menys digna d’aquest nom.

Davant d’aquest panorama, és urgent consolidar el que el periodista i investigador en matèria de comunicació Ignacio Ramonet ha definit com el cinquè poder: els observatoris de mitjans. Un cinquè poder encarregat de vetllar pel correcte funcionament del quart, i organitzat a base d’experiències en què la ciutadania i la professió més compromesa comparteixen espai i treball a l’hora d’analitzar les males pràctiques dels mèdia. D’observatoris de mitjans n’hi ha arreu del món. Alguns han arrelat amb força –amb el suport dels poders públics o de l’acadèmia– i d’altres es mantenen de forma més precària. Als Països Catalans, projectes com Mèdia.cat treballen en aquesta línia. És urgent cercar complicitats per consolidar-los i convertir-los en alternatives cada cop més sòlides i creïbles. Ens hi juguem la salut (democràtica).