Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Entrevista a Rafa Xambó, sociòleg i membre del Consell d’Administració de RTVV a proposta de Compromís

Un deute inassumible, baixes audiències, escàndols, fa temps que no hi ha una bona notícia sobre Canal 9, com s’ha arribat a aquesta situació?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Canal 9 ha patit una estratègia de saqueig des de 1995 que ha dilapidat el seu patrimoni en pràctiques corruptes i pagar favors. La desgràcia del seu deute no és sols que siga de 1200 milions, sinó que estos no s’han gastat en fer televisió. Si fóra així almenys tindríem un patrimoni documental brutal de tots els valencians, però desgraciadament no tenim ni açò. Canal 9 no té ni una entrevista a Joan Fuster, una sola a Enric Valor, sols té el deute.

En canvi l’altre dia vam denunciar que molts dels estudis electorals del PP els pagava RTVV que els lliurava a al partit en exclusiva, el que és evidentment il·legal.

Fins abans de la crisi hi havia la percepció que, si bé la corrupció era dolenta, no era suficient per arruïnar una institució, que si hi havia una bona gestió, era tolerable cert grau de corrupció, però vostè assegura que l’enfonsament de Canal 9 es deu sols a aquest factor.

Hi ha les dos coses, corrupció i mala gestió, que en realitat es retroalimenten, són dos cares de la mateixa moneda. El gruix del deute prové del sobrecost generat per programes encarregats a productores amigues que són un fracàs però que servixen per pagar estómacs agraïts. Un exemple com un altre és 9Debat, la directora del qual cobra 3.000 euros per programa, cada tertulià 800 més, i com la majoria són de Madrid se li ha de sumar hotels, viatges, dietes… o siga més de 10.000 euros per un programa que només arriba al 0,3% d’audiència. Però mai s’ha fet un estudi de la viabilitat del programa, ni una avaluació posterior ni s’ha valorat el retorn publicitari ni cap indicador de qualitat, sols ha servit per pagar uns periodistes que després van per altres mitjans cantant les excel·lències del Govern de la “Comunidad Valenciana”.

I això sense comptar tots els col·locats a dit que hi ha. Famílies senceres del PP han estat contractades per no fer res i es donen situacions tan esperpèntiques però reals com que hi ha un becari connectant el senyal al satèl·lit mentre la seua cap s’ho mira per sobre el muscle, perquè ella no sap fer-ho, i encara el destorba. Són gent que sols servix per a fer de comissària política. I n’hi ha tants d’aquests que no en sabem ni el número! La plantilla oficial no passa de 800 persones, la resta, que calcule que seran vora el miler –i dic calcule perquè l’empresa es nega a passar-nos un llistat complert i amaga els seus costos en tot tipus de partides diferents- són aquest pes mort sense el qual RTVV podria reemergir perfectament.

Llavors coincidiu amb les versions oficials que a Canal 9 hi sobra gent.

Sí que és cert que hi ha excés, però no de treballadors, sinó de comissaris polítics i de càrrecs inútils. Un exemple: Lluís Bertomeu és un llicenciat en dret l’únic mèrit del qual és que de tant en tant escriu un article a Levante lloant Camps. Bé, doncs hui és el responsable de web de RTVV sense saber d’informàtica ni de res d’açò i el resultat és evident sols visitant el web de Canal 9. O un altre: Vicente Sanz posà l’agrònom que li portava els horts de cap de manteniment i així li duia els camps debades. Esta és la gent que sobra a Canal 9 i no els treballadors de plantilla, que han passat unes oposicions i que en la majoria dels casos són gent molt competent i que capaç de fer una molt bona feina si li deixaren.

Per açò pense que la solució no és l’ERO, sinó primer fer una anàlisi de la situació, saber quines són les feines inútils, fer un sanejament i al final del procés es voria quina gent fa falta i quina no. Però com podem fer açò si no sabem exactament quanta gent hi treballa!

Però sembla que l’ERO va avant.

Sí, fins i tot ja han fet una provisió de 20 milions per poder-lo finançar i han contractat una empresa per a que els diga qui han de tirar –que és una altre cost injustificat de 190.000 euros- sols per covardia, per no haver de fer ells de dolents. I a més el que faran serà acomiadar la gent de plantilla –que no sols és més injust, sinó també més complicat i més car- i deixar sols els seus fidels per a poder fer propaganda.

És simptomàtic que un administrador d’una empresa no tingui aquesta informació.

Molt! Jo m’he discutit amb la direcció, que en els Consells d’Administració es presenta amb una paperets molt pobres, amb quatre vaguetats mal redactades i escrites, sempre, en castellà i es nega sistemàticament a donar-nos el pressupost detallat. Una volta fins i tot vaig anar amb un notari per a acreditar que se’m negava la documentació a la que legalment tinc dret. Al final tot açò acabarà als tribunals, és clar, però mentre jo vaig queixant-me cada vegada, vote en contra a tots els Consells i avise als del PP que podrien estar incorrent en una il·legalitat, ja que estan aprovant unes decisions que no tenen informació per a saber si són correctes.

Amb la situació de crisi actual, és possible una privatització?

Amb este deute, sense diners i sense perspectives d’ingressos publicitaris és impossible que ningú vullga quedar-se RTVV. El seu pla passa per aprovar una nova llei de RTVV que reduïsca el servei públic a la informació que serà l’únic que faran amb la plantilla reduïda que quedarà. La resta de la programació –ficció, esports, etc.- es vendrà a grans grups mediàtics espanyols que podran aprofitar el senyal i la marca de Canal 9 sense cap tipus d’obligació de producció o lingüística. Així, qualsevol empresa amb un cert estoc de cinema o sèries antigues podrà omplir la graella quasi gratuïtament i embutxacar-se el que li done la publicitat, que per poc que siga serà net.

Perquè és tan important mantenir la ficció com a servei públic?

Un dels mandats legals de RTVV és impulsar la indústria audiovisual valenciana, que no sols és una font de riquesa econòmica sinó també és la nostra forma de mostrar-nos a nosaltres mateixos i de parlar-li al món. Però a dia d’avui RTVV ha destruït el sector. Les empreses han hagut de tancar incapaces d’assumir el deute acumulat per Canal 9, els nostres millors professionals –actors, realitzadors- que són molts i molt bons, hui estan treballant a Barcelona o Madrid.

Però tot i açò, amb el poc i mal que s’ha fet és evident que hi ha una necessitat de sentir-nos representats en la nostra televisió. Les millors audiències de Canal 9 les obtenen series com l’Alqueria Blanca o Senyor Rector, que sense ser cap meravella, sols amb una bona producció i en valencià aconseguixen enganxar la gent. I sense un sector públic que hi invertisca, aquestes no existirien, mai les farà un sector privat. Sense una televisió pública potent mai tindrem un Pa Negre, que va als Oscars, o un Polseres Vermelles que s’exporta als EUA.

Amb pocs diners, certa flexibilitat i imaginació es poden fer motes coses i tenir molt d’èxit. Imagina un programa de Xavi Castillo a Canal 9. Seria el nostre Polònia. Arrasaria!

És realista una batalla per evitar la privatització de RTVV?

Pense que sí. A la societat valenciana hi ha prou energia, no sols per resistir al PP, que ho portem fent molts anys i molt bé, sinó també per canviar les coses. El PP no és etern.

Per ara ens hem sumat a una coalició amb tots els damnificats per l’actual gestió de RTVV: productores, actors, dobladors, periodistes, acadèmics i, òbviament, els sindicats de l’empresa, que vol plantar plantar batalla a gran escala. Per la nostra banda els oferim arribar fins al final. No entrarem en cap tipus de mercadeig amb el PP ni cedirem açò a canvi d’allò altre tal i com ha fet històricament el PSOE, si volen estem disposat a arribar on faça falta.

Crec que ara és un bon moment, sobretot a nivell intern de RTVV, on dos terços del Comitè d’Empresa de RTVV està format per sindicats d’esquerres i l’altre dia es va ocupar les oficines de direcció després d’una assemblea multitudinària. Els ànims estan canviant entre els treballadors, als que jo demanaria que ens ajuden tirant de la manta, que facen córrer la informació.

Però, val la pena aquesta batalla?

És una bona pregunta, ja que hi ha certs sectors progressistes que s’apunten a la idea de tancar Canal 9, però jo pense que és un error. Pense que una televisió pública –que no governamental- és no sols possible, i en aquest sentit hi ha exemples a nivell europeu molt vàlids, sinó també molt necessària per salut democràtica, per garantir una pluralitat informativa que els mitjans privats no recolliran mai.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019