Foto: Pau Barrena / Directa

Explica Vicent Partal al documental “Una mirada crítica” que una vegada un senyor li havia dit que “res del que em passa a mi surt als mitjans i res del que surt als mitjans em passa a mi”. Com aquest senyor es deuen sentir, ara mateix, milers de ciutadans que ahir es van mobilitzar per tot Catalunya –encara que principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona- si avui s’aturen a mirar-se les portades dels diaris exposades als quioscos.

Ahir, segons un mapa interactiu creat per la secció d’ensenyament de CCOO, hi va haver fins a 84 actes de protestes –que inclouen des d’assemblees, concentracions i jornades informatives, però sobretot tancades- en centres educatius que van des d’escoles bressol fins a universitats, amb participació de professors, alumnes i famílies. La CGT i el 15M van confeccionar les seves pròpies llistes –amb més de 50 i 30 centres respectivament, molts d’ells repetits òbviament, però no tots. El mapa del 15M inclou, a més, altres protestes com quatre concentracions contra les retallades i la reforma laboral –dues ahir i dues avui- tres mobilitzacions de personal sanitari, una manifestació a Cornellà i una altra concentració aquesta tarda dels afectats per les anomenades “participacions preferents” de les caixes, a més de la vetlla davant el Parlament convocada pels sindicats de docents, en la que centenars de professors han desafiat el fred i passat la nit al ras. Aquest recull es deixa altres convocatòries fora de l’àrea d’influència de Barcelona, com la manifestació que es va fer ahir a Tarragona, i tampoc compta accions permanents, com la que estan realitzant els veïns de Bellvitge amb l’ocupació del CAP del barri durant 110 dies. En total uns fets en els que han participat milers de persones i que afecten directament la qualitat de vida de quasi tota la població.

Però tot això no ha estat suficient per merèixer una simple menció a cap de les portades dels diaris impresos a Barcelona. Per a La Vanguardia és més important la trobada entre Obama i Xi Jinping o que Roma desisteixi d’organitzar els Jocs Olímpics. Per a l’Ara ho és que Gemma Mengual deixi la natació o unes declaracions del cunyat de Bin Laden i per a El Punt Avui que el fred dispari el consum de consomés. Per a El Periódico –l’únic diari que inclou una notícia de les protestes en portada, en aquest cas les 70.000 signatures recollides pels metges- les llàgrimes d’Arantxa Sánchez Vicario són més noticiables que l’ensenyament públic. I, com era d’esperar, tots s’han posat d’acord en destacar la victòria del Barça contra el Leverkusen.

Entre els diaris digitals la cosa no millora gaire, i la majoria no inclouen cap referència a les protestes en portada. Sols Vilaweb –dirigit per Vicent Partal- i Directa.cat ho destaca com a notícia principal i  324.cat –amb vídeo inclòs,- Debat.cat i Llibertat.cat ho publiquen de forma una mica més relegada.

Pitjor encara a televisió, ja que TV3 no en va fer ni una sola menció al Telenotícies Vespre, on els únics manifestants que van sortir-hi van ser uns pro-Tíbet concentrats davant la Casa Blanca de Washington.

Pel que fa a les ràdios, i sense haver fet un seguiment complet de totes les tertúlies, aquest no era un tema que destaquessin els sumaris que pengen al web o difonen per Twitter els programes matinals de Catalunya Ràdio o RAC1, líders d’audiència a Catalunya.

A pesar de l’esforç dels convocants en oferir un discurs global de les mateixes –no es lluita per defensar sols l’educació o la salut o només contra la reforma laboral o l’estafa bancària, sinó contra el model econòmic que ha portat cap aquesta crisi- la cobertura d’aquestes accions ha insistit en el seu caràcter sectorial i aïllat, donant la imatge que es tracta de moviments diferents i no complementaris.