Els lectors d’avui d’El Periódico no en trobaran ni una línia entre les seves pàgines, però una de les notícies més importants d’ahir va passar entre les parets de la redacció del mateix diari. Durant tot el dia, representants de l’empresa i dels treballadors va estar reunits negociant un nou conveni col·lectiu amb condicions draconianes: la reducció mitjana d’un 16% del sou més l’eliminació d’altres plusos i drets laborals sense que l’empresa agafés, a canvi, cap compromís: ni en la inversió, ni en la viabilitat ni en que això servís per evitar cap futur acomiadament. I per aconseguir que els treballadors acceptessin tenia sols un argument: un exemplar imprès de la nova reforma laboral que va estar-se sobre la taula durant totes les hores que va durar la reunió.

I aquesta va ser, precisament, la part transcendent de la història. Quantes empreses estaven esperant l’aprovació de la nova reforma laboral per executar un ERO a meitat de preu o per obligar els treballadors a acceptar rebaixes en les seves condicions laborals i salarials? o ambdues coses alhora? Que la primera gran empresa a utilitzar aquest argument per doblegar la seva plantilla sigui precisament una de comunicació i a més una que ha mostrat una línia editorial crítica amb la reforma no augura res de bo en un sector ja perjudicat els darrers anys per una sagnia d’acomiadaments que sembla, a dia que passa, anar a més. El mateix El Periódico ja va aprovar un ERO que va reduir la seva plantilla en 424 persones.

L’altra cara de la moneda, però, és que els treballadors del diari s’han negat a acceptar el xantatge de l’empresa i, per ara, han aconseguit que la proposta de rebaixa salarial del 16% es quedi amb un 14. No és molt, però segueixen resistint gràcies, en part a una estratègia innovadora. Van obrir un compte a Twitter per tal d’anar explicant, minut a minut els resultats de la negociació i recollir els missatges de solidaritat i les adhesions, tan dels companys de la redacció com d’altres comitès d’empresa, periodistes a títol individual i també lectors del diari. Gràcies a aquesta iniciativa, que ens sols tres dies ha aconseguit més de 500 seguidors i centenars de missatges d’ànims, qualsevol persona interessada ha pogut saber l’estira i arronsa en les negociacions, el detall de la nova legislació laboral sobre la taula o el corredor d’aplaudiments que els treballadors van fer als delegats. I com han anat repiulant tots els comentaris que els arribaven s’ha pogut saber, també, qui els donava suport i qui els criticava i perquè.

Una iniciativa que ha ajudat a trencar la solitud que habitualment acompanya els comitès d’empresa i que els fa més vulnerables a les pressions i arguments patronals, que normalment acudeixen a aquestes reunions acompanyats d’experts advocats.

Per ara, #elperiodicodiuno, encara, i el desenllaç de la història es pot seguir en directe.

Actualització: I no només Twitter. En aquest vídeo es pot veure el suport dels treballadors d’El Periódico als seus delegats.