Gènere i periodisme

Tenen les notícies gènere? El que sí que es pot afirmar és que hi ha una representació estereotipada, desequilibrada o esbiaixada del gènere, sobretot del femení. Existeixen multitud d’estudis que ho corroboren. Com a periodistes això ens hauria de preocupar i el dia de la dona treballadora pot ser un bon moment per reflexionar al respecte. Apostem per la perspectiva de gènere i cerquem si hi ha diferències d’impactes, afectacions o dades en funció d’aquesta variable? En molts casos pot donar la sensació que la perspectiva de gènere atorga preponderància a les dones, però cal recordar que han estat invisibilitzades durant molt de temps i equilibrar les seues aparicions als mitjans implica, necessàriament, major presència que l’actual, però també sense estereotips.

No es tracta com creuen alguns d’aplicar feminisme (que molts entenen com a favoritisme cap a les dones) a la professió sinó fer un periodisme més rigorós, amb major aprofundiment i compromès que incloga diferents perspectives i subjectivitats. El fet que hi hagen compromisos ètics (com ara el codi deontològic) tampoc no es contraposa a la necessària imparcialitat i professionalitat del periodisme. I un d’ells pot ser la igualtat de gènere com també, per exemple, no fomentar el racisme, ni l’homofobia. No deixa de resultar curiós que una part del periodisme – una professió que consisteix en interpretar, valorar i seleccionar la informació- s’escandalitze perquè algun col·lectiu social, com ara el femení, demane una ampliació i aprofundiment en l’elaboració de la informació per visibilitzar-lo.

Amb tot, també hi ha exemples de bones pràctiques. S’ha avançat molt pel que fa al tractament de la violència de gènere respecte de les informacions sensacionalistes o que parlaven de “crims passionals” dels anys noranta. Ara ningú s’atreviria a dir que la violència és “passió”. D’altra banda, alguns portals com ara La independent, Amecopress o Dones digitals esdevenen pioners en plantejar abordatges de gènere que visibilitzen realitats que no són tan conegudes i expliquen millor la pluralitat social. Alguns exemples els trobem en notícies referides a l’impacte en la igualtat de la darrera reforma laboral, a la participació política de les dones en les revolucions àrabs o les motivacions per a una major incidència del risc a patir ansietat en les dones de més de 50 anys.

La perspectiva masculina

Alguns homes, periodistes o no, es poden sentir atacats, apartats o, sense més, considerar que no cal la perspectiva de gènere perquè ja existeix la igualtat. En primer lloc, és de justícia que les dones  apareguen més i millor en els mitjans. Insisteixo, els informes al respecte són clars i unànims. La de gènere és una de les variables a tenir en compte a l’hora d’elaborar informació com hi ha d’altres altres: edat, classe, origen, territori, etc. I les desigualtats de gènere que s’hi troben seran notícia si són informativament rellevants. No ha de suposar un problema més enllà del qui s’esforce en veure’l.

Però, a més, des dels homes també es pot treballar una “vessant masculina” d’aquesta sensibilitat per investigar les desigualtats de gènere que ens perjudiquen com a col·lectiu, tot i que en una mesura molt menor que a les dones. I, de fet, els efectes negatius que es produeixen són producte de la masculinitat hegemònica o masclista que tenen repercussió, entre altres àmbits, sobre la salut. Els homes, com a col·lectiu, tenen major índex d’accidents laborals i de trànsit que les dones. De fet, les asseguradores volien cobrar més als homes perquè, afirmen, tenen un índex més alt d’accidents i fa poc més d’un any la justícia europea va aturar aquesta injusta possibilitat. I la premsa va perdre l’oportunitat de saber el perquè d’aquest major índex d’accidents i veure quina relació té amb la  masculinitat masclista. Alhora, no tot ha de ser negatiu i també es poden visibilitzar altres elements positius.

Treballar amb la perspectiva de gènere pot ser interessant perquè permet el periodisme fer una feina d’investigació més completa i explicar millor la realitat que ens envolta a la ciutadania. Incorporar aquesta sensibilitat és una eina més que permetrà complir més acuradament amb la funció social de la professió.