El Banc Sabadell és, amb permís de CaixaBank, el banc més potent radicat als Països Catalans. Des del 2007 fins ara ha estat el banc català que més diners ha invertit en empreses que fabriquen armament. Ho afirma el darrer informe de l’ONG Setem. L’estudi Negocis bruts. Bancs espanyols que financen armes compromeses situa en el rànquing cinc bancs i caixes de capital català, valencià i balear: Sabadell, La Caixa, Bankia —on participen  Bancaja i Caixa Laietana—, Catalunya Caixa i la Banca March. Totes haurien invertit en empreses que produeixen sistemes de transport, telecomunicacions i armes destinades a la indústria militar. Les entitats financeres es desmarquen de l’informe i matisen que les empreses finançades tenen un negoci més ampli. A més, remeten als seus codis de bona conducta per justificar “inversions responsables”.

JOAN FARRÉS

L’informe de Setem, elaborat pel centre d’investigació Profundo i presentat el maig de 2011, identifica 14 bancs de l’Estat com a implicats financerament i accionarial amb empreses que són totalment o en part fabricants d’armes. N’hi ha cinc dels Països Catalans. El cas més flagrant, segons els experts, és el del Banc Sabadell. El mateix banc que firma una campanya de publicitat amb el psicòleg Luis Rojas Marcos, la cantant Estrella Morente, el cineasta Fernando Trueba o l’entrenador Pep Guardiola també se situa al capdavant de la inversió financera en la indústria militar. El Sabadell, sempre segons l’informe, té relacions amb Raytheon —dedica part de la producció a la fabricació de míssils de guerra i nuclears—, BAE Sys-tems —empresa líder en productes aeroespacials, míssils i submarins nuclears— i Finmeccanica —que fabrica avions de combat i produeix sistemes de míssils—. El juny de 2010, per exemple, va invertir 470.000 euros a Raytheon i també va destinar 140.000 euros a BAE Systems. També va invertir 750.000 euros a Finmeccanica. Són xifres no milionàries, però tampoc menyspreables.

La cosa, en els darrers cinc anys, no ha quedat aquí. El pastís d’inversions i crèdits del Sabadell es va repartir, segons Setem, entre quasi una desena d’empreses “controvertides”. Honeywell, que fabrica unitats aeroespacials i sistemes de transport especialitzats i realitza el manteniment d’armes nuclears com la Trident II, va rebre 320.000 euros, mentre que 440.000 euros es van invertir a l’empresa nord-americana Northrop Grumman, que produeix i manté míssils nuclears. El març del mateix 2010 l’entitat catalana va invertir 280.000 euros a EADS, empresa especialitzada en la fabricació de material militar —representa el 85% de la seva producció— i que produeix avions de combat, aeronaus, helicòpters i míssils militars. El mateix mes de març, es recull la participació en bons que ascendeixen a 320.000 euros per a l’empresa Larsen & Troubo, coneguda perquè està construint el futur submarí nuclear de la marina de l’Índia.

El Banc Sabadell, a preguntes d’aquest Anuari, es desmarca de les acusacions i assegura que l’entitat pertany al FTS4Good, un índex financer que obliga a complir uns criteris d’inversió socialment responsables. Totes les entitats que hi cotitzen compleixen unes pràctiques empresarials compromeses amb el medi ambient i es garanteix el ple compliment dels drets humans. Això no significa exactament no invertir en empreses que poden fabricar armes. Els autors de l’informe de Setem responen que les seves informacions són “totalment verídiques” i “amb el màxim rigor” tot i que el Banc Sabadell no ha accedit a donar informació pròpia sobre les seves inversions en empreses del món armamentístic i militar.

L’investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització, l’economista Jesús Carrión, resta credibilitat a l’índex i afirma que “l’FTS4Good ha estat precisament creat per la gran banca i realment no hi ha criteris d’exclusió”. Segons la seva opinió, “és un índex devaluat i que s’ha creat dins el sistema amb cap intenció de provocar algun canvi”. Els bancs firmen una sèrie d’acords, però després els agents que gestionen els productes no fan un seguiment a fons de les activitats financeres. “Es tracta, en el fons, d’una operació de màrqueting que ja els va bé a tots”, afirma Carrión.

El cas de Bankia és similar al de Banc Sabadell ja que també se situa en posicions privilegiades quant a inversió en armes. La nova entitat està formada per la fusió de Caja Madrid —principal accionista, amb el 52% d’accions— i, entre altres, dues entitats dels Països Catalans, Bancaja —37% d’accions— i Caixa Laietana —2,1%—. Les investigacions de Setem subratllen que, entre moltes altres inversions, el 2010 Bankia va atorgar participacions en accions valorades en 810.000 euros per a EADS, 310.000 euros per a Honeywell i 290.000 euros a General Dynamics, una altra empresa dedicada a la producció d’armes lleugeres, bombes, submarins nuclears i sistemes de guia de míssils.

Lockheed Martin, conegut fabricant d’avions però també un dels majors fabricants d’armes del món especialitzat en míssils nuclears i armes guiades, va rebre 280.000 euros de Bankia també el juny de 2010. El setembre del mateix any es van invertir 920.000 euros a Boeing, una altra famosa empresa aeronàutica però que també fabrica l’avió militar F-18 i participa en el desenvolupament i producció dels míssils nuclears Minuteman. Bankia també va destinar 30.000 euros a ITT Corporation, especialitzada en programes espacials d’aeronàutica militar i comercial, i la mateixa quantitat a Northrop Grumman.

Els casos de Catalunya Caixa i Banca March són menors pel que fa al nombre d’inversions. L’informe de Setem explica que l’entitat catalana va realitzar el 2008 un préstec de 18.000 euros a Maxamcorp, a més d’una participació en accions valorada en 360.000 euros per a BAE Systems. També es parla de Banca March, entitat amb seu a les Illes Balears, per haver aportat una participació en accions a la mateixa BAE valorades en 120.000 euros el 2010 i per haver fet una participació en bons de 60.000 euros a Thales —que produeix sistemes d’informació per als mercats de defensa i seguretat i participa en la construcció del míssil nuclear M51—.

Catalanya Caixa no va oferir una resposta directa, però Setem assegura que, després de rebre la pressió de la campanya Banca neta, el banc va vendre la seva participació a BAE Systems (productora d’armes nuclears). Campanyes com aquesta han servit per pressionar entitats com Catalunya Caixa sobre les conseqüències que poden generar les seves inversions. La resta de bancs consultats, Bankia i Banca March, no han facilitat cap tipus d’informació.

Les inversions que realitzen els bancs esmentats van destinades a empreses que lideren el Top 10 en la venda d’armes a escala mundial. El rànquing presentat anualment per la institució internacional SIPRI mostra quines empreses han liderat la venda d’armes, i en els 9 primers llocs s’hi situen entitats en les quals inverteixen els bancs analitzats anteriorment. Per exemple, Lockheed Martin és la primera del rànquing, amb una venda d’armes que el 2009 va facturar 33.430 milions de dòlars. En segon lloc s’hi situa BAE Systems, amb unes vendes que van ascendir a 33.250 milions de dòlars. Boeing se situa en tercer lloc, seguida de Norththrop Grumman, General Dynamics i Raytheon. En setena posició hi ha EADS, posteriorment Finmeccanica i en novè lloc hi trobem L-3 Communications. Totes han realitzat algun tipus d’operació financera amb bancs catalans en els últims cinc anys.

El cas d’Instalaza

Les investigacions de Setem denuncien la relació entre bancs catalans i guerres tan recents com la de Líbia. Segons l’annex a l’informe Negocis bruts, les bombes de dispersió MAT-120 que Gadafi va utilitzar per bombardejar Misrata van ser finançades per un grup de bancs espanyols entre els quals hi ha dues entitats catalanes: La Caixa i Banc Sabadell. Human Rights Watch ha demostrat que les bombes van ser fabricades per l’empresa espanyola Instalaza l’any 2007. L’informe de Profundo assegura que l’any de la fabricació els bancs van atorgar 12 milions d’euros en préstecs, suma que representaria el 37% dels actius de la companyia. D’aquesta quantitat hi trobem un préstec d’1.602.438 euros de Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM, ara dins el Sabadell), un de 87.900 de Banc Sabadell i un altre de 33.000 euros de La Caixa.
Anys després l’empresa espanyola va aturar la producció d’aquest tipus de bombes d’acord amb els dictàmens que el govern espanyol va aprovar el juliol de 2008 en contra de la seva fabricació. Precisament d’aquesta empresa l’any 2005 en formava part com a conseller l’actual ministre de Defensa, Pedro Morenés.

La Caixa, entitat d’estalvis de referència a Catalunya, va reconèixer el crèdit però va mostrar a l’Anuari la seva gran “sorpresa” pel fet que l’informe citi ara una operació de fa quatre anys. L’actual entitat bancària al·lega que ja no realitza aquest tipus de pràctiques, però tampoc nega les que han existit en el passat. S’ha de destacar, però, que almenys en el seu codi intern han canviat el rumb i des del 2010 afirmen en el seu Informe de Responsabilitat Corporativa que el seu banc no participa en operacions de finançament o exportació de material bèl·lic d’ús militar (tal com consta a la Memòria del 2010). La Caixa “exclou qualsevol tipus de relació comercial amb empreses relacionades amb la producció o comercialització de mines antipersona i/o bombes de fragmentació”. Però en cap moment es parla de la participació directa en l’accionariat i indirecta a través dels seus fons de inversió.

Jordi Calvo, membre i investigador del Centre Delàs sobre moviments socials, cultura de pau i armamentisme, afirma que aquest canvi de rumb “se situa com un pas important en el control de la relació amb el negoci de les armes” però admet que “encara es desconeix l’abast real de la normativa interna així com els mecanismes d’informació i control d’aquesta”. La seva tasca, ara, serà comprovar any rere any si efectivament desestimen qualsevol contacte amb empreses d’armes i compleixen plenament la seva normativa interna.

Participacions indirectes en empreses de producció militar

Les inversions citades es poden traduir en participació en bons i accions, però també en préstecs. Tot això permet mantenir el funcionament del bullent comerç d’armes. Els mateixos bancs també figuren com a accionistes d’algunes d’aquestes empreses.

Els bancs catalans no es limiten a realitzar operacions financeres esporàdiques amb les empreses militars. La seva implicació també és clara quan hi participen com a accionistes directes. Si cal, però, utilitzen altres vies per seguir formant part del negoci de forma més dissimulada però que, igualment, els aporten rendibilitat. La tàctica parteix de la idea de no fer tan visible la inversió, com podria ser el cas dels préstecs. El procés és senzill: aquests bancs formen part d’entitats financeres que, alhora, posseeixen un tant per cent determinat en empreses de producció militar. En l’esquema adjunt (pàgina següent) es pot veure clarament el camí que prenen alguns bancs per tal d’assolir accions de control en entitats de producció militar total o parcial. Combinen la participació de forma directa amb la via indirecta, que té el suport dels intermediaris financers.

La banca catalana, com es veu a la infografia, té accions d’empreses de l’Estat. Gas Gas Motos realitza una producció militar que no passa del 3%, però hi és: fabrica motocicletes que són utilitzades per l’exèrcit. Alestis fabrica components en fibra per a l’avió militar A400M. Emte Sistemas fabrica un 15% del seus productes per a la producció militar i destaca en les instal·lacions de ràdio per a navegació aèria. Amper, per la seva part, s’especialitza en radiocomunicacions militars i sistemes per al control de fronteres. Aquestes inversions “menys dures” fan que augmenti el nombre de bancs que participen en el negoci directament o indirectament militar. A part dels esmentats s’hi sumen en els darrers anys caixes més petites com Sa Nostra, Penedès, Bancaja i CAM.

Carrión, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització, manté que la seva experiència en el funcionament intern de les grans empreses financeres el porta a deduir que tots aquests bancs són conscients d’aquestes relacions. Carrión creu que “és una pràctica que igualment s’ha de vigilar i on tampoc hi ha excusa”. Conclou la reflexió afirmant que “la participació, encara que sigui en segon nivell, segueix sent participació i s’ha de controlar d’igual forma”.

 

GRÀFIC: Percentatge de les empreses de producció amb destinació militar o dels seus intermediaris financers que pertanyen a bancs catalans. Bancs: Caixa Penedès, “Sa Nostra” Caixa de Balears, CAM (Caixa d’Estalvis del Mediterrani), Bancaja (Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant), Bankia, Banc Sabadell. Intermediaris financers: Vector Capital, BMN (Banco Mare Nostrum), BEF (Banc Europeu de Finances) i Liquidambar. Empreses de producció amb destinació militar: Gas Gas, Alestis, Amper, EMTE Sistemas. FONT: Informe Setem

Inversions que poden matar

Un recent informe de la Fundació per la Pau explica que el comerç d’armes és únic al món perquè pot acabar fàcilment amb vides humanes. Pel que fa a les armes convencionals venudes, en els millors dels casos no s’utilitzen mai fins que al cap d’un temps queden obsoletes. En canvi, en el pitjor dels casos, si aquestes armes es fan servir es converteixen en la causa directa de la pèrdua de vides humanes. Aquesta és la singularitat de la indústria militar. Tots els sectors industrials van dirigits a generar béns o serveis d’utilitat per a la persona o la societat. En canvi, els béns produïts per la indústria armamentística són béns que o no s’utilitzen o únicament serveixen per generar mort.

La vicepresidenta de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Tica Font, reflexiona sobre la suposada legalitat d’aquestes operacions financeres entre bancs i armes. “Un banc, pel fet de concedir un crèdit a un fabricant d’armes, no comet cap acte il·legal. L’empresa que fabrica les armes no és la que les utilitza per matar. Per tant, la relació del banc amb l’empresa no té una càrrega d’il·legalitat.” Una altra cosa és qüestionar el producte que fa l’empresa i si la finalitat per la qual està creada va en contra de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides.

També Carrión recorre a la Carta Magna per parlar del problema ideològic que existeix en el funcionament d’aquestes operacions financeres. Carrión reclama un major protagonisme dels Drets Humans per tal de revertir la situació i situar-los per damunt dels drets comercials. Creu que “el problema és ideològic, no cal construir un nou marc jurídic. El que cal és un codi dels Drets Humans vinculant per a empreses i on cadascun de nosaltres puguem actuar d’ofici quan observem que un banc vulnera algun dret humà a partir d’una determinada inversió”.

Els bancs esgrimeixen que participen en armament perquè així ho dictamina el mercat lliure capitalista. Com més gran és el banc, més possible és que tingui participacions significatives en armament. En termes purament econòmics, la guerra és una qüestió de rendibilitat alta, és un valor segur i per això és una de les indústries més rendibles. Carrión conclou que “és una lògica perversa però alhora econòmica”. Si l’inversor busca no arriscar-se invertirà en armament ja que, almenys fins ara, els conflictes violents segueixen d’actualitat.

Anàlisi del tractament mediàtic

La presència als mitjans de comunicació dels informes referents a la relació entre la banca catalana i les empreses d’armes s’ha centrat en la difusió de dos aspectes principals. Per una banda, alguns mitjans han fet referència a la relació de vuit bancs (entre els quals dos de catalans) amb la fabricació de bombes de dispersió utilitzades per Gadafi a la guerra a Líbia. Val a dir que,  com que la guerra entre els partidaris de Gadafi i els insurgents es va situar a la primera pàgina dels diaris, informacions com aquestes van ser molt oportunes per tal de ser publicades. El maig de 2011, les edicions digitals de l’ABC, La Vanguardia i ADN es van fer ressò d’aquestes dades. També el diari Gara, de referència al País Basc, va esmentar aquesta connexió entre les bombes de dispersió i els bancs espanyols.
L’altre aspecte que cal destacar és l’informe de Setem titulat Negocis bruts, en el qual s’enumera tots els bancs espanyols que han invertit en producció militar. L’informe ha tingut la cobertura d’alguns mitjans en la seva edició digital. El Mundo ho va comentar el maig de 2011 (un mes després de la seva publicació) i el diari gratuït Qué també hi va fer referència. Finalment, el mes de maig d’aquest mateix any va ser un programa de ràdio de RTVE, Hora América, el que va donar l’oportunitat d’explicar l’informe als portaveus de Setem i del Centre Delàs.
El que no ha rebut una cobertura similar ha estat la focalització en la banca catalana del negoci de la guerra, i per tant s’ha fet necessària una explicació dels seus moviments per tal d’aclarir que no només els grans bancs espanyols (BBVA i Banc Santander) decideixen invertir en armes. Tal com s’esmenta a l’article, les participacions indirectes dels bancs amb les empreses permeten que la seva relació no es faci tan evident, fet que pot explicar que no s’hagi trobat cap referència en els mitjans pel que fa a la participació indirecta d’alguns bancs amb les empreses armamentistes.

Hemeroteca
Ocho bancos españoles financiaron las bombas de dispersión de Gadafi”, Lavanguardia.com, 04/05/2011

14 bancos españoles financian la producción de armas ilegales”, Elmundo.es, 04/05/2011

Un tecnòcrata de les armes, Jordi Calvo (Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs). Ara, 08/01/2012

 

Bibliografia
Negocios sucios. Bancos españoles que finacian armas
. Jan Willem van Gelder, Petra Spaargaren i Roderick Bouwers (Setem, abril 2011)

Inversiones de las instituciones financieras en Instalaza. Resumen informativo para SETEM (Profundo, abril 2011)

Human Rights Watch, “Libya: Cluster Munitions Strike Misrata” (Human Rights Watch, abril 2011)
www.hrw.org/en/news/2011/04/15/libya-cluster-munitions-strike-misrata

SIPRI Yearbook 2011. Armaments, Disarmament and International Security (Fundació SIPRI)

Directori d’empreses d’armament (Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs)

 

Recursos i fonts
Campanya “Bancalimpia.com, somos clientes, no cómplices”, Setem
www.bancalimpia.com

Jesús Carrión, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització
jesus.carrion@odg.cat
www.odg.cat

Quico Gusi, membre de Fundació per la Pau
quicogusi@aiqs.es
www.fundacioperlapau.org

Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau
tfont.icip@gencat.cat
www20.gencat.cat/portal/site/icip

Jordi Calvo, investigador del Centre
d’Estudis per la Pau J.M. Delàs
jcalvo@centredelas.org
www.centredelas.com

Bankia
prensa@bankia.com

La Caixa
934 046 506
premsa@lacaixa.es

Banca March
bancamarch.es/contacte

Catalunya Caixa
934 845 000
premsa@catalunyacaixa.com

Banc Sabadell
bspress@bancsabadell.com

 

Joan Farrés (Palma, 1988)
Llicenciat en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat de Barcelona i estudiant del màster de Comunicació dels conflictes internacionals armats i els socials (UAB). Becari en pràctiques a Justícia i Pau. Ha fet col·laboracions a Cadena Ser de Mallorca i la desapareguda Ona Mallorca. Col·laborador d’ONG com Amics del Poble Sahrauí o Veterinaris Sense Fronteres.