Categoritzat | Opinió

Un espai de comunicació desmantellat?

Fa unes setmanes, arran de diverses mesures del Govern balear contra la llengua catalana, al Polònia de TV3 feien un gag que situaven en un museu. El guia explicava als visitants que a les illes s’hi havia parlat català, però que feia temps que això era cosa del passat. Era enginyós i tenia gràcia, però et provocava una rialla d’aquestes que se’t trenquen quan la comences a fer perquè saps que no van tant desencaminats.

La mateixa rialla se’ns ha glaçat a la cara els darrers mesos. Veníem d’una situació que es podia començar a equiparar al bon moment viscut pels mitjans en català durant la República. Però l’excusa de la crisi està afeblint dramàticament un espai català de comunicació que tant ha costat d’anar bastint. Aquest espai encara no està desmantellat, però anem en la direcció correcta si és aquí on alguns ens volen portar.

Ahir mateix sabíem a través del Sindicat de Periodistes de Catalunya una nova mala notícia: tanca l’emissora municipal Ona Valls. Ha estat un de tants mitjans que poblen el sotabosc del nostre espai de comunicació i que li han permès créixer amb solidesa. Un sotabosc format per ràdios i televisions locals d’arreu dels Països Catalans (sobretot al Principat de Catalunya, però també a Mallorca i en algunes comarques valencianes) que han mantingut un compromís amb la llengua. Unes quantes han tancat els darrers mesos, i unes quantes més han acomiadat part de la plantilla. El futur es presenta difícil per les que es mantenen.

Hi hem de sumar l’anunci recent de Tretzvents de plegar veles per la manca d’ajut de les institucions. La fi de la primera publicació infantil en català nascuda després de la guerra mostra que el sector de les revistes està en una situació molt preocupant. N’hi ha que continuen i que tenen futur, és clar, com per exemple les revistes alternatives, però les que tenen una forta dependència de les administracions tenen un horitzó negre. I també els mitjans digitals, que tant havien proliferat, pateixen les retallades d’ajuts i d’ingressos publicitaris, cosa que es tradueix en una reducció dels pressupostos amb què treballen.

Però no només el sotabosc està en retrocés. També TV3 i Catalunya Ràdio, dos dels troncs fonamentals que, malgrat totes les crítiques que els puguem fer, han sustentat l’espai català de comunicació, estan amenaçats. D’una banda, per les retallades econòmiques. D’una altra, per una nova llei aprovada per CiU i el PP que sotmet aquest ens a un major control governamental, que ha situat com a vicepresident de la CCMA algú tan poc compromès amb el país com Armand Querol i que obre la porta a eliminar la publicitat de Catalunya Ràdio (amb la conseqüent retallada pressupostària). I, finalment, per la nova llei impulsada pel govern Rajoy que condemna les televisions autonòmiques a privatitzar-se o a mantenir un dèficit zero.

La darrera notícia d’aquest procés de desmantellament de l’espai comunicatiu propi ens l’expliquen aquest matí els rotatius valencians: s’han detectat 50 milions d’euros de desajust als comptes de RTVV. Ho ha denunciat Rafa Xambó, que participa al Consell d’Administració de l’ens en representació de Compromís. La notícia no sorprèn tenint en compte la trajectòria d’aquest canal, que ens recordava fa uns mesos el mateix Xambó aquí a Mèdia.cat: “Canal 9 ha patit una estratègia de saqueig des de 1995 que ha dilapidat el seu patrimoni en pràctiques corruptes i pagar favors. La desgràcia del seu deute no és sols que siga de 1.200 milions, sinó que estos no s’han gastat en fer televisió”. El que fa aquesta nova notícia és mostrar-nos que el canal està encara un pas més cap a l’abisme del que ens pensàvem.

Al llistat de males notícies també hi hem d’afegir el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca, les dificultats pel català a IB3, la incertesa de COMRàdio i la XAL, i la clausura de Comunicàlia.

La bona notícia és que els quioscos principatins mantenen una bona oferta de diaris en català. Però a les redaccions d’aquests rotatius la situació no és gens fàcil i el futur de tots plegats és incert, tant per la crisi econòmica com pel necessari replantejament del model.

Fa uns quants anys vaig comissariar una exposició sobre el 25 aniversari de l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), una d’aquestes entitats que ha estat imprescindible per l’enfortiment del nostre espai de comunicació. Hi explicàvem la trajectòria de les revistes en català, però sobretot hi parlàvem de present i futur d’un sector en creixement, i posàvem l’accent en el fet que era la societat organitzada la que havia fet possible el naixement i el desenvolupament d’aquestes publicacions.

Espero que d’aquí a uns anys no em truqui ningú per demanar-me que participi en una exposició que, com al gag del Polònia, només pugui mirar enrere per parlar de l’espai català de comunicació. És responsabilitat de totes i tots els que creiem que la nostra llengua té futur, i si vénen maldades perquè les administracions públiques ens van a la contra, tocarà tornar a remar contracorrent des de les redaccions i, quan calgui, sortint al carrer.

Fes-ho córrer:

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • Enviar a un amic
  • La Tafanera
  • Meneame
  • Twitter

Traductor

Enllaços recomanats

Mediacat Twitter

Calendari

Setembre  2014
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
   
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30