Les portades d’avui se centren –sense excepció- en la victòria de François Hollande. La decisió segurament és encertada, tenint en compte la proximitat i la importància de l’Estat francès per al nostre país, una part del qual votava en aquestes eleccions, encara que això hagi passat desapercebut durant tota la campanya a la majoria de mitjans. Però front als resultats totalment esperats de les eleccions presidencials franceses –la notícia hauria estat una victòria de Nicolas Sarkozy- ahir mateix succeïa el terratrèmol polític grec sense despertar tanta atenció i això que la seva situació és, en molts aspectes molt més similar a la nostra.

Però les trampes de la cobertura de les eleccions gregues van més enllà de la mida dels titulars que li han dedicat les portades i hi ha diferents aspectes que val la pena tenir en compte a l’hora de fer-ne una lectura crítica.

El primer de tots és la idea –que es deixa entendre des de les mateixes portades- que el resultat és negatiu. “Grècia s’enreda” titula El Periódico, “Grècia ingovernable”, l’Ara i Levante, “incertesa” a Las Provincias. Només La Vanguardia ha optat per un enfocament diferent amb un “Càstig als partits de la tisorada a Grècia”, potser més arrelat als fets i amb menys càrrega ideològica.

Relacionat amb les dificultats de formar govern i amb la derrota dels partits pro-ajustos, crida l’atenció com la majoria de cròniques passen per alt el fet que els conservadors de Nova Democràcia s’enduen 50 diputats extres sols pel fet de ser el partit amb més vots –encara que sigui amb menys del 20% i a sols 2-3 punts del segon més votat- una mesura insòlita arreu d’Europa i que acosta Grècia a alguns països africans on presidents de dubtosa legitimitat democràtica tenen dret a escollir porcions importants dels òrgans legislatius. Un fet, però, que ni La Vanguardia ni El Periódico ni El Punt Avui –que desgrana la representació parlamentària sense explicar com una diferència de menys del 4% es pot traduir en quasi el triple de diputats- troben prou rellevant per a esmentar-ho. Però a més, aquesta dada encara és més important si és té en compte que aquesta mesura és la primera vegada que s’aplica i que es va implementar, precisament, per garantir la majoria parlamentària de les forces que defensen la política de retallades, objectiu que ni tan sols amb aquests canvi de les regles de joc s’ha aconseguit, ja que aquests partits a penes han aconseguit un terç dels sufragis.

El tercer factor de biaix és la sobrerepresentació dels neonazis d’Alba Daurada, considerats per alguns mitjans com el fet més rellevant dels resultats electorals, amb forta presència als elements de titulació o, com en el cas de La Vanguardia, una peça pròpia. Si bé és cert que l’entrada al parlament d’una formació d’extrema dreta és una dada preocupant, no ho és tant que el feixisme grec hagi pujat tant i és que dubtós que se’ls consideri –amb el 6% dels vots- com una espècie de guanyadors morals. De fet, no sols són la sisena força sinó que a més, tampoc és la primera vegada que l’extrema dreta entra al parlament hel·lè. A l’anterior legislatura ja hi va entrar l’Agrupació Popular Ortodoxa (LAOS per les seves sigles en grec) amb un 5,6% dels sufragis i que aquesta vegada ha tornat a quedar extraparlamentària, en part pel seu suport a les retallades. La suma de LAOS –que ha obtingut un 2,9-  i Alba Daurada és d’un 9%, un 3,5% dels anteriors resultats d’aquesta mateixa suma i una xifra molt lluny de poder ser definida com “espectacular”.

Qui si ha obtingut un creixement espectacular –quasi quadriplicant el seu percentatge i passant de ser la cinquena a la tercera força política ha estat la Coalició d’Esquerra Radical (Syriza, acrònim en grec), qui de fet podria fins i tot formar govern si no fos per la llei del 50 diputats extra, ja que els partits d’esquerres anti-austeritat arriben al 31% de vots i suposen un bloc més sòlid que la desgastada actual coalició governant. Un detall que cap diari ha tingut en compte, que en general han preferit descriure aquesta coalició com “d’extrema esquerra” –equiparant-la implícitament a “l’extrema dreta” d’Alba Daurada- quan són la formació aliada d’Esquerra Unida al Parlament Europeu i a Grècia existeix –amb un 8,5% dels vots, un punt de creixement- el Partit Comunista Grec, molt més radical, que a penes si ha estat esmentat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019