En algunes anàlisis de Mèdia.cat s’ha incidit en el problema per als periodistes quan accepten sense contrastar la versió dels comunicats de la policia, oblidant que aquesta és sols una de les fonts possibles. Generalment aquests comunicats posen l’accent en els antecedents penals d’un detingut per, sols al final, explicar que aquest ha mort mentre era retingut, maximitzen uns incidents relativament menors en el marc d’una massiva protesta social majoritàriament pacífica o deixen entendre que Barcelona és la capital mundial dels avalots. En les celebracions viscudes a Catalunya per la victòria de la selecció espanyola de l’Eurocopa, els comunicats oficials han fet, paradoxalment, just el contrari i han silenciat els incidents, les agressions i l’exhibició de simbologia feixista i nazi.

A la plaça Espanya de Barcelona, on segons les versions es van reunir entre 3.000 i 5.000 persones es va produir una important concentració d’ultradretans amb esvàstiques, creus cèltiques i àguiles de Sant Joan, tal com recullen les fotografies del fotògraf de Nació Digital Jordi Borràs. Durant la celebració es van produir nombrosos actes de vandalisme i agressions, inclosos atacs a la policia i pallisses a immigrants, algunes d’elles molt a prop de les unitats dels Mossos d’Esquadra que vigilaven la zona, tal com van explicar via Twitter els periodistes del setmanari Directa i l’ACN, Albert Martínez i Bertran Cazorla respectivament, el primer dels quals en va comptar fins a cinc.

A Badalona es van cremar vuit cotxes i quinze contenidors, segons el periòdic local Tot Badalona, a Reus van cremar-se diverses senyeres, i l’exhibició de simbologia feixista va ser habitual a altres llocs com Manlleu, Manresa o Lleida sense que hi hagi hagut denúncies significatives als mitjans. Precisament a la capital del Segrià, a la fotografia publicada al Segre es pot veure unes noies amb una bandera franquista sense que el text ni el peu de foto facin cap referència al seu significat.

A pesar d’això, el comunicat dels Mossos d’Esquadra només es refereix a un detingut –per atacar els agents- i no fa cap menció a la resta de delictes, ni tan sols les persones ferides, i la majoria de mitjans opten per publicar unes cròniques sobre la festa sense cap menció dels incidents o limitar-los a un breu. En el millor dels casos, com El Periódico o l’ACN, s’inclou algunes dades més a banda de la versió policial. Ni tan sols les preguntes al conseller d’Interior, Felip Puig, sobre aquesta presumpta inacció dels Mossos d’Esquadra per part dels grups parlamentaris de Solidaritat i ICV ha activat les alarmes entre els mitjans.

Només alguns digitals, entre els que destaca el seguiment de Nació Digital han incidit en el tema i han provocat alguna reacció, com aquesta l’Ara o una altra a Catalunya Ràdio però sense trencar la tònica general a minimitzar o negar els fets, d’una manera similar al que va passar després de les celebracions per la victòria espanyola del Mundial del 2010 o l’Eurocopa del 2008.

A Itàlia, la sola exhibició d’una bandera nazi –sense cap agressió- ha produït una important polèmica política i mediàtica a banda de la detenció durant dos mesos del responsable.