L’agost no ha estat un mes precisament plàcid per als treballadors de Ràdio Televisió Valenciana que han protagonitzat diverses jornades de vaga i nombroses mobilitzacions per tal d’evitar, o almenys minimitzar, l’ERO que preveu l’acomiadament de 1.198 persones de l’ens públic.

La fermesa de la plantilla –que va arribar a ocupar el plató d’informatius, en una acció mai vista abans en una televisió,- sorprenent si és té en compte que aquesta empresa havia contractat durant anys centenars de persones per les seves simpaties polítiques, no ha passat desapercebuda i els sindicats majoritaris al Comitè d’Empresa han rebut durs atacs des de la dreta mediàtica.

Tant Las Provincias com La Razón van publicar la setmana passada sengles articles segons els quals “l’obstinació sindical” havia impedit “salvar” 200 llocs de treball a RTVV. A les peces els sindicats “bloquen”, “rebutgen” i “diuen no”, mentre que l’empresa “ho posa fàcil”, “proposa” i “tracta d’arribar a un acord”. Les propostes alternatives de les centrals ni tan sols es mencionen, com  tampoc es fa amb –ni en aquest ni en altres reportatges- del context pel qual RTVV ha arribat a l’actual situació de col·lapse. Tampoc se cita amb noms i cognoms cap de les fonts que aporten les seves informacions i quan es fa –com en el cas de La Razón– aquestes contradiuen les versions “anònimes”. Així, el representant de la UGT al Comitè d’Empresa, José Manuel Alcañiz, ofereix una versió totalment oposada a la que, segons el diari, té aquest mateix sindicat sense que això impedeixi donar la mateixa veracitat a ambdues.

Però qui ha arribat més lluny en aquest tipus d’informacions ha estat El Semanal Digital, un petit digital madrileny dirigit per Antonio Martín Beaumont, qui havia dirigit Nuevas Generaciones d’Alianza Popular a principis de la dècada de 1980. Segons aquest mitjà la Intersindical Valenciana va arribar a demanar entre 300 i 400 euros per cada treballador acomiadat o bé poder triar la meitat dels 600 empleats que es quedarien a RTVV per arribar a un acord amb l’empresa. Totes aquestes greus afirmacions no són assumides per cap persona o institució i només es mencionen “fonts fiables de les negociacions”, de les que tampoc se s’explica les raons del seu anonimat. A pesar de les acusacions, l’article no inclou cap versió sindical –ni tampoc explicita si van intentar recollir-la sense èxit- i ja adverteix que no té cap prova documental del que publica, ja que aquestes converses es van tenir “fora de la taula” i per tan no consten a les actes.

Igual que a La Razón,  l’article repeteix la versió segons la qual UGT hauria intentat acceptar l’acord que amplia en 200 els treballadors que mantindran la seva feina però que aquest s’hauria frustrat pel “radicalisme” de la Intersindical que “manté segrestada CCOO”. Un cop més, totes aquestes afirmacions es basen en “fonts sindicals” i aquest cop ni tan sols es reprodueix la versió oficial del sindicat contrària a aquesta tesi, tal com sí que fa el rotatiu de Planeta.

En un comunicat fet públic el 28 d’agost la secció sindical de la Intersindical a RTVV anunciava la presentació d’una querella amb El Semanal Digital per calúmnies i difamacions i reafirmava l’actitud “d’impecable transparència” del sindicat durant tot el període de negociacions.