Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La fiabilitat de les enquestes de La Razón s’han posat sovint en dubte, pel fet que sempre coincideixen amb la ideologia del diari –més enllà dels esforços interpretatius que fan tots els mitjans- i per les garanties poc clares que ofereix l’empresa que les realitza, NC Report. La recent enquesta de La Razón sobre els resultats de les properes eleccions al Parlament de Catalunya –amb diferències substancial als de la resta de mitjans- han tornat a fer emergir aquests dubtes.

Una forma de comprovar el grau de fiabilitat d’aquests estudis és comparar-los amb els resultats electorals, potser l’única ocasió en que una enquesta s’enfronta a una realitat empírica inqüestionable.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

És obvi que per saber si les enquestes de La Razón són molt menys fiables que les dels altres mitjans o institucions caldria fer un estudi comparatiu que escapa a les possibilitats d’aquest article, ja que totes les enquestes s’equivoquen alguna vegada o una altra. Però a l’espera de que aquest estudi existeixi potser val la pena repassar algunes de les previsions de la capçalera de Planeta –qui per cert, despenja alguns dels seus estudis del seu web- que després van divergir amb la realitat més enllà del que són els errors habituals en la demoscòpia.

On més problemes té La Razón per encertar el resultat dels electors és als territoris amb formacions de no obediència espanyola. Així, a les eleccions basques de 2009 tendia a sobrerepresentar els partits amb matriu estatal –PSE, PP i EB- que al final van obtenir en tots els casos els diputats previstos en la part inferior de la forquilla mentre que el de matriu basca van quedar posicionats en la superior, sent el cas d’Aralar el més excepcional, ja que va quadruplicar els escons que li concedia NC Report.

Encara així, en aquest cas La Razón va preveure la dinàmica general –pujada del PNB i PSE i baixada del PP, EA i EB,- tal com va fer a les eleccions a Catalunya de l’any vinent, en que els resultats oferts per aquest diari no diferien massa dels de la resta de mitjans i va errar en els mateixos punts que la majoria: infravalorar la pujada del PP i la caiguda d’ERC i ICV. Això sí, va ser el mitjà que menys opcions donava a Solidaritat d’entrar al Parlament, que finalment va aconseguir quatre diputats.

Per a les eleccions autonòmiques valencianes de l’any passat La Razón preveia una forta pujada del PP de tres o quatre escons –al final es va quedar en un, assolit gràcies al sistema d’Hondt, ja que en realitat va baixar en vots- mentre que percebia una tendència a la baixa en Compromís que, al presentar-se dividit entre l’actual Coalició Compromís i Esquerra Unida, passaria dels set diputats a zero. Si bé en la desaparició dels primers coincidia amb la majoria de mitjans, La Razón va ser dels pocs que van augurar el mateix destí per EUPV. Les urnes, però, no sols van donar diputats a ambdues formacions, sinó que juntes van sumar onze actes, creixent més d’un 50% en vots.

Però van ser a les darreres eleccions espanyoles on les enquestes de La Razón van demostrar més que mai la seva ineficàcia. A nivell estatal sempre  va pronosticar uns resultats millors per al PP i per al PSOE dels que finalment serien, restant sempre opcions als partits d’àmbit no estatal. El 20 de novembre els dos grans partits espanyols sumarien el 76% dels sufragis, 10 punts menys que als comicis de 2008 i el doble de pèrdua del que augurava NC Report.

Però on la seva pífia va ser més monumental va ser al País Basc. Allà l’enquesta assegurava, en contra de la resta d’estudis, que el PP aconseguiria ser la primera força electoral, quan finalment en va ser la quarta. També va menystenir el suport a Amaiur que obtindria quasi el doble de diputats –quatre enlloc de set- que els que els hi pronosticava el diari. Tampoc a Catalunya van ser més encertats: Convergència va obtenir millors resultats dels previstos mentre que el PP només va pujar la meitat –tres escons- del que li donava el diari i el PSC en va perdre dos de més –de nou a onze.- En canvi, el pronòstic de l’enfonsada d’ERC no es va produir i els republicans van mantenir els seus tres diputats.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019