Ester Quintana va perdre un ull durant les càrregues que van seguir la manifestació de la vaga general del 14N. Si bé en un primer moment pocs mitjans van mostrar gaire interès pel cas, amb els dies tots els diaris, així com ràdios i televisions, n’han publicat alguna referència,  encara que hi ha clamoroses excepcions, com TV3.

Tot i això, el tractament ofert és, en general, molt deficient. No sols es limita a posar al mateix pla les afirmacions de l’entorn de Quintana amb les del conseller d’Interior, Felip Puig, sense tractar d’esbrinar qui dels dos té o podria tenir raó, si no que en alguns casos les declaracions són redactades de forma especialment confusa, ajudant a donar la sensació que no se sap molt bé que va passar. El Mundo, segurament el cas més evident d’aquest joc dels embolics però no l’únic, publica textualment que el germà de Quintana “ha rebutjat concretar si el que va colpejar la seva germana va ser una bola de goma argumentant que no són ‘tècnics’ per conèixer la natura exacta del projectil”. Això sumat a les declaracions de Puig citades just després assegurant que “no es van disparar boles de goma en aquella zona” indueix a pensar que la ferida de Quintana podria ser motivada per qualsevol altre fet, com un projectil llençat per un manifestant, encara que aquesta opció no se citi en cap moment.

En canvi, la lectura de cròniques més precises com la de l’Ara descobreix que els dubtes són merament en la tipologia de les armes policials i el que no sap Quintana és si va ser ferida per una bala de goma o un projectil llençat per un subfusell GL-06, que a la pràctica vindria a esdevenir una bala de goma amb un altre nom. És en aquest tecnicisme que s’empara Puig per mantenir la seva afirmació que no es van disparar “bales de goma”, sense esmentar cap altre possible armament.

Per aconseguir un relat que contextualitzi mínimanent la forma en que es va produir l’agressió ja cal recórrer a digitals com Vilaweb, que tracten de descriure l’ambient que es vivia en aquell moment a la cantonada de Casp amb el Passeig de Gràcia.

Però tot i això no hi ha cap mitjà que hagi anat una mica més enllà hi hagi tractat d’emmarcar el cas de Quintana amb els efectes que generen les bales de goma i similars i la seva idoneïtat en casos de disturbis, per ja no parlar en la dissolució de concentracions pacífiques. Cal acudir a mitjans alternatius, com la Directa o Diagonal per saber sobre les conseqüències negatives d’aquest armament, incloses les sis persones que han perdut l’ull per la seva causa només des de 2009 a Barcelona.