Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Demà sortirem al carrer i els candidats ens continuaran suplicant des de banderoles i pancartes que els votem a ells; les portades dels diaris interpretaran amb rotundes tipografies els eslògans del dia, ‘llençats’ pels partits polítics in extremis, abans del punt de la mitja nit; i a les pantalles dels nostres telèfons mòbils i ordinadors, amics i coneguts reflectiran en els seus FB i Twitter les seves predileccions polítiques, estirant el fil d’un debat present aquell dia a les famílies, els grups d’amics i a les empreses.

El dia de reflexió ha deixat de tenir sentit, vés quina descoberta, si és que mai en va tenir, més enllà del que, segurament, el va explicar en un primer moment: la condescendent falta de confiança en el criteri serè de la ciutadania. Avui la dita ‘jornada de reflexió’ és, com diu el tòpic, un anacronisme penós superat per la tecnologia i la seva vertiginosa capacitat de fer caducar canals i formats.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però és només la tecnologia el que ha fet caducar la ‘jornada de reflexió’? No, en cap cas. Hem estat nosaltres, una ciutadania cada vegada més implicada i compromesa; hem estat nosaltres, tants com tu i com jo, els que hem fet servir les xarxes socials per organitzar-nos, intercanviar informacions i mobilitzar-nos millor. Som nosaltres, per tant, els que hem anat desbordant la treva establerta en la llei, servint-nos de la tecnologia (sí) però també reinventant-la. Aquells canals dissenyats inicialment per intercanviar quatre fotos i recuperar el contacte amb ex-companys d’escola són avui, en molts casos, autèntiques àgores polítiques, laboratoris de transformació. Callaran, avui? Parlar i discutir sobre política és incompatible amb la reflexió?

Demà la reflexió tindrà lloc, és clar, i en veu alta, i a plena llum del dia: a tots plegats ens tocarà processar, com ja hem fet cada dia d’aquests darrers, el soroll propi de la campanya (els eslògans continuaran arribant, i ben fet que faran). Sospesarem el sentit del propi vot fins al darrer moment, si cal.

Això no obstant, el de la jornada de reflexió, però, és el més petit dels problemes que ens genera l’actual marc que articula l’exercici del vot.

Precisament avui, l’expresident del Parlament de Catalunya Ernest Benach publica un article a El Periódico en el qual demana “una llei electoral feta amb perspectiva de futur (…), com també hi ajudaria tot el paquet de lleis que poden incrementar la qualitat de la nostra democràcia, llei de partits que inclogui la regulació del seu finançament, llei de transparència, llei de consultes… Al cap i a la fi, totes aquestes lleis són estructures bàsiques d’Estat.”

També avui s’ha conegut que només ICV-EUiA, ERC i la CUP han assumit els plantejaments del Sindicat de Periodistes de Catalunya perquè en la pròxima legislatura s’impulsi una ponència parlamentària que desenvolupi l’article 52 de l’Estatut amb l’aprovació d’una llei que defineixi els drets i els deures dels professionals de la informació, fet que, entre d’altres coses, hauria de permetre superar la política de blocs electorals, tot respectant la veu de les formacions més petites.

L’endemà del 25N tenim feina, feina que s’ha de fer en clau de país (això és, en clau d’estat). No són secundaris ni ajornables, els aspectes apuntats en aquest article (llei electoral, llei de mitjans, llei de transparència…). En l’escenari constituent dels pròxims anys, no m’imagino un tema més central ni que requereixi més valentia, responsabilitat i generositat per part de tots.

Cal que les properes eleccions siguin més lliures i més justes. Ens hi juguem molt; ens ho juguem tot, de fet.

Reflexionem-hi avui, demà, i diumenge. I a partir de dilluns, posem-nos-hi a treballar.

L’#storify del dia, amb els temes del dia i els articles més destacats, el trobareu aquí:
http://storify.com/oriolllado/dia-15-23-11-2012-25n

I a mi, ja enllestit aquest Diari de Campanya, em podeu contactar als llocs habituals, en especial a @oriolllado. Sort i encerts!

 

Diari de Campanya és la proposta de Mèdia.cat per seguir les eleccions del proper 25 de novembre. Durant quinze dies Oriol Lladó anirà desgranant amb comentaris diaris les principals claus de la comunicació política, tant des dels mitjans com les xarxes socials i els gabinets de premsa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019