Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

És ja un tòpic la frase que a les eleccions tothom hi guanya. Una afirmació que a més dels partits es pot aplicar als mitjans. Naturalment uns resultats, i més com els d’ahir, mereixen lectures en diversos nivells, totes, o la majoria d’elles, perfectament vàlides i respectables. Però els panorames polítics que s’obren seran diferents segons si els protagonistes prioritzen unes o altres, per això resulta simptomàtic repassar quina és la principal conclusió que en treu cada diari i entendre quin és l’escenari que els seus directors i/o editors desitjarien. Sent conscients, també, que aquests desigs venen constrets per la dictadura dels titulars curts i impactants, que després es matisaran o no en els editorials i les informacions, que avui no seran objecte d’anàlisi.

Així, començant pels de Barcelona, els més sobiranistes ho tenen clar: Tant Ara com El Punt Avui –i encara més aquest segon- sumen un bloc pel dret a decidir que, incloent ICV, arriba als 87 diputats, en guanya un, i donen per tant per oberta la via cap al referèndum. Un optimisme que potser oblida que les expectatives eren una mica més altes que els resultats, amb una fuga del sector catalanista del PSC que no s’ha traduït en un avenç substancial del sobiranisme –els vots perduts més aviat haurien anat més aviat cap a Ciutadans- i que amb ICV-EUiA i UDC al bloc del Sí, aquest és més inestable que el del No.

Les altres dues capçaleres barcelonines –El Periódico i La Vanguardia– opten per apuntar cap al daltabaix de Convergència i per uns titulars més descriptius que analítics. Tot i això, els del Grup Z destaquen que “no [s’]amplia la majoria sobiranista tot i la participació molt més gran”. Un lligam si més no curiós, tenint en compte que un dels mites polítics de Catalunya és que només la baixa participació de les eleccions autonòmiques permetia la “ficció” de l’hegemonia catalanista. Un mite de més de 30 anys que ahir va quedar fet miques sense que ningú se’n recordi. Per la seva banda sobta el sermó de La Vanguardia a Artur Mas al destacat de portada de l’editorial, tenint en compte el suport que han mostrat vers la seva estratègia durant els dos darrers mesos.

A València Levante li treu ferro a la caiguda de Mas i destaca que els seus vots en realitat es transvasen a ERC. Ja en més petit remarca que “els partidaris del referèndum per la independència avancen de 86 a 87 diputats”. Per la seva banda, Las Provincias prefereix un titular molt més opinatiu, segons el qual “els catalans donen l’esquena a l”Espanya ens roba’ d’Artur Mas”. Als subtítols destaca el “fracàs de l’expansió independentista de CiU”, la caiguda del PSC i el diputat guanyat pel PP. En canvi, el fet que ERC doblés escons i passés, de forma històrica, a obtenir la segona plaça no mereix més que un destacat al final de la columna de text, just per sobre de l’anunci que C’s han triplicat diputats. ICV i la CUP ni tan sols s’esmenten.

En la mateixa línia –més o menys- s’expressa l’Última Hora de Palma, que destaca, sense que a l’editor li sembli contradictori, la “patacada del pla sobiranista de Mas” i la “forta pujada d’ERC”. Però la creativitat aritmètica del diari troba la seva màxima expressió en l’avanttítol, on destaca que “els partits donen recolzament al sobiranisme (CiU, ERC i CUP) passen de 76 a 74 diputats mentre els grups espanyolistes (PP i Ciutadans) passen de 21 a 28”. Ningú sembla adonar-se que falten 33 escons per completar la suma. Més equilibrat és el Diario de Mallorca que reconeix que “Catalunya castiga a Artur Mas però dóna la majoria als sobiranistes”, en una línia força similar al Diari de Balears –Reculada de CiU i ascens d’Esquerra”,- que a més, en l’avanatítol repassa tots els resultats inclosos els de CUP i SI, obviats a la majoria de portades.

Però és a Madrid on els diaris mostren l’alt més grau d’homogeneïtat, amb tots els titulars assenyalant el “fracàs” de Mas, sigui amb el to irònic de El Mundo –“Mas entra a la història”,- més seriós de El País –“El pla de Mas s’enfonsa a les urnes”- o estil còmic de La Gaceta: “Artur Mas cau a l’abisme”, amb un dibuix força desafortunat inclòs. Ni tan sols el fet –relativament obviat per tots- que ERC assoleixi la segona força els fa pensar que això podria accelerar el procés independentista enlloc de frenar-lo.  Però cap d’aquestes portades s’atreveix a fer una suma sobre el repartiment d’escons entre blocs sobiranistes i unionistes. El País assegura que els primers retrocedeixen sense justificar-ho amb números i sols La Razón s’hi acosta amb una suma de percentatges que pretén demostrar que l’espanyolisme creix a costa del sobiranisme gràcies a afegir ICV al primer bloc i “oblidar” l’1,5% de Solidaritat que deixaria pràcticament intacte el bloc sui generis de la capçalera de Planeta.

Una breu repassada als mitjans internacionals com han fet Nació Digital o Vilaweb demostra la feblesa de segons quines sumes.