Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui es faran efectius els primers acomiadaments a Ràdio 9 i els primers treballadors ja hauran rebut la notificació de cessament quan s’hagi publicat aquest article. Això una vegada nombrat el nou secretari general “provisional” –terme emprat per esquivar la irregularitat que el Consell d’Administració encarregat d’escollir-lo no s’ha reunit, pel que en un futur els tribunals podrien declarar nuls aquests acomiadaments- de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) després de la precipitada dimissió de José López Jaraba en ple pont de la Immaculada.

La persona escollida per estampar la seva signatura a l’ERO de Canal 9 i a les 1.198 cartes d’acomiadament és Alejandro Reig. Arran de fer-se públic el seu nom, la majoria de mitjans van incloure algun tipus de perfil sobre la seva trajectòria. En la gran majoria de casos, però, aquest no ha passat de ser un petit llistat de les empreses i institucions on ha treballat, incloses les públiques Cacsa, Sepiva, Vaersa i les privades Banc Urquijo i Pascual Hermanos, sense incidir massa en el seu paper en cadascuna d’aquestes, excepte comentar que la seva funció més recent era, precisament, la liquidació de la Fundació de la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa).

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Qui més ha incidit en el passat de Reig ha estat el blocaire i periodista de Canal 9 Julià Álvaro, que un extens article al seu bloc ha recordat, sobretot, l’etapa de Reig a Vaersa, una empresa pública encarregada de la gestió de residus. Allí, el seu dia de glòria el va protagonitzar cinc dies abans de les eleccions autonòmiques de 1999, quan va dimitir en desacord amb unes decisions comptables poc ètiques –de les que mai més se’n va saber res- del conseller de Medi Ambient, José Manuel Castellá d’Unió Valenciana. Els regionalistes s’enfonsarien en aquells comicis en els que el PP aconseguiria la majoria absoluta i Reig, en premi, passaria a dirigir la Societat per a la Seguretat i Promoció Industrial Valenciana (Sepiva).

Des del seu nou càrrec s’encarregaria de la privatització de la ITV, que avui en dia és la més cara de l’Estat espanyol, a banda d’assistir impertèrrit a la destrucció del gruix del teixit industrial valencià durant l’època daurada del boom immobiliari. Tampoc el seu pas per Vaersa havia deixat més rastre que alguns escàndols i la substitució de personal de l’empresa per militants d’Unió Valenciana escollits a dit. “De fet, quan va dimitir, el seu càrrec va quedar vacant quasi dos anys i l’empresa va seguir funcionant amb normalitat”, resumeix Álvaro amb una bona dosi d’ironia.

Però el perfil confeccionat per Álvaro oblida el pas de Reig per l’empresa privada. El capítol més sonat seria el seu exercici com a director financer de Pascual Hermanos, en el que sí incideix, encara que mínimament, Las Provincias. Pascual Hermanos va arribar a ser l’empresa citrícola més important d’Europa i l’imperi econòmic més important del País Valencià durant la dècada del 70 i bona part de la dels 80. Responsable de bona part de l’exportació agrícola de l’Estat espanyol a Europa, aglutinava 34 empreses, més de 12.000 treballadors, un gran latifundi des d’Almenara a Pego i una facturació de 40.000 milions de pessetes de l’època. Un gegant empresarial que va enfonsar-se com un castell de cartes degut a decisions estrictament financeres –diversificació en sectors que no es coneixien, sortida a borsa,- que depenien del departament dirigit per Reig.

Fins que no va arribar al sector públic el 1991 –quan Rita Barberá va accedir a l’alcaldia de València en coalició amb UV,- Reig encara va passar pel Banc Urquijo, en aquella època una moneda de canvi de les grans entitats i que va canviar de mans diverses vegades en pocs anys: del BBV a la Banca March i d’aquesta a una entitat belga fins que va ser comprada pel Banc Sabadell ja durant la passada dècada.

Ara, Alejandro Reig, amb 64 anys, ja no li queda més feina que signar un ERO i 1.198 cartes d’acomiadament, dissoldre l’empresa que presidirà durant tres escassos mesos i començar la seva jubilació que només es veurà alterada si es veu obligat a anar a als jutjats a defensar el seu curt paper al capdavant de RTVV.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019