Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui TVE emetrà l’entrevista que Jesús Hermida va fer a Joan Carles Borbó el passat 27 de desembre, però els qui vulguin saber que en pensa el Cap de l’Estat espanyol sobre la crisi de credibilitat que pateix la institució que presideix no cal que la mirin. TVE ja ha avançat que es tracta d’una entrevista “atemporal” i que no aborda aspectes de “l’actualitat”, sinó que repassa el conjunt del seu regnat aprofitant el 75è aniversari del monarca.

És preocupant el detall que es busqui la coincidència en l’aniversari de la persona i no de la institució, un estil que recorda els personalismes dels règims autoritaris. Però encara ho és més que una televisió pública accepti produir una entrevista “amable” –segons l’ha descrit el mateix Hermida- a una personalitat d’àmplia rellevància política, tot desaprofitant l’ocasió per analitzar el paper de la prefectura de l’Estat en els moments actuals, tant convulsos políticament i econòmica. I més tenint en compte que el Cap de l’Estat espanyol a penes ha concedit quatre entrevistes durant les darrers 30 anys.

Però aquesta “amabilitat” vers el Rei no és un atribut exclusiu de TVE. Alguns diaris com El País o 20Minutos han avisat que a l’entrevista no es parlarà dels escàndols que han colpejat la Casa Reial el darrer any –cas Urdangarín i cacera a Botswana- però altres, inclosos els de més circulació a Catalunya, com La Vanguardia o El Periódico, ni tan sols això i s’han limitat a reproduir el comunicat oficial del canal públic a la secció de televisió.

I més quan aquesta entrevista coincideix amb una “campanya” iniciada per la pròpia Casa Reial per “millorar la seva imatge” que considera “deteriorada” després de més d’un any d’escàndols encadenats. Campanya a la que semblen contribuir de forma entusiasta els mitjans de comunicació tradicional publicant de forma acrítica qualsevol comunicat de la institució. Així, la presentació d’un nou web mereix una notícia a TVE o El País que asseguren que aquest és un “gest transparència” i el “principal canal de comunicació amb la ciutadania”, encara que després adverteixi que les preguntes que es deixin a la bústia “no seran respostes” i que tampoc es tinguin dades sobre el cost del portal. Un web, per cert, que separa el català del valencià.

O que El Periódico avali les dades d’una enquesta “interna” de la Casa Reial de la que no se’n saben ni les preguntes ni la fitxa tècnica i en la que s’assegurava, al desembre, que “la imatge del Monarca ha tornat al nivell abans de la cacera”. Segons l’article la prefectura de l’Estat va iniciar aquests sondeigs propis a partir que la institució fos suspesa pels ciutadans per primer cop a l’enquesta del CIS de 2011, però en cap cas esmenta que la pregunta va ser eliminada de la mateixa enquesta del 2012. Menys de tres setmanes després, una enquesta publicada per El Mundo assegurava que la monarquia ja sols rep el suport del 54% dels ciutadans de l’Estat espanyol –contra el rebuig del 41%- unes xifres que s’invertien, amb un 57,8 de rebuig per un 37,3 de suport, en el cas dels joves d’entre 18 i 29 anys.

En aquest ambient, el reportatge Los 70 + 5 años del Rey emès per Antena3 el passat 25 de desembre és presentat com “punyent” a diferents crítiques televisives a pesar del seu to francament laudatori, només per mencionar els casos Urdangarín i Botswana, ja abastament coneguts, com si fos periodisme d’investigació.

I és que encara que el tabú periodístic que envolta la figura del Rei s’hagi afluixat una mica darrerament –més a Catalunya i en els mitjans digitals,- els grans mitjans tradicionals continuen dominats per la tendència a presentar acríticament i de forma positiva qualsevol fet relacionat amb la Casa Reial.