Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució el passat 24 de gener en que “pren nota amb preocupació d’informacions recents sobre pressions polítiques sobre les emissores de servei públic a Hongria, Itàlia, Romania, Sèrbia, Espanya i Ucraïna”. La iniciativa partia d’un informe titulat “L’estat de la llibertat de premsa a Europa”, redactat pel parlamentari suec Matts Johansson, del Partit Popular Europeu. Johansson, en una entrevista afirma que “hi ha una temptació molt gran dels governs per controlar els mitjans públics”. També demana entendre que “cada cas és diferent i que no es poden posar països com Hongria i Turquia a la mateixa cistella que Rússia”, ja que el grau de control sobre els mitjans públics és molt diferent.

Pel que fa a l’Estat espanyol, l’informe li recorda que encara no ha aplicat una resolució europea  del 2008 que obliga als “organismes públics de radiodifusió a estar protegits d’ingerències polítiques en la seva administració i les seves tasques editorials diàries”. En aquest sentit posa un focus especial als recents canvis en les formes per escollir el director de Ràdio Televisió Espanyola i critica els acomiadaments massius a alguns mitjans de comunicació, com Ràdio Televisió Valenciana o Telemadrid, encara que no els cita. En el punt dels acomiadaments de periodistes, l’informe denuncia que molts professionals treballin en “situació precària degut a l’increment dels professionals autònoms anomenats “freelance”, la falta de respecte als drets socials i uns ingressos generalment baixos. Quan la professió periodística es debilita per aquestes circumstàncies, la qualitat professional i l’ètica es posen en risc”. Finalment la resolució recorda als estats membres que han signat la Carta Social Europea Revisada, que homologa la protecció social a nivell continental.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La resolució va ser aprovada amb 52 vots contra 28 i tres abstencions i els tres representants espanyols –tots tres del PP- s’hi van oposar. En aquest sentit va prendre la paraula el senador valencià Pedro Agramunt, qui va assegurar que l’acusació relativa a l’Estat espanyol “és absolutament falsa i una barbaritat”, que “no hi ha cap tipus de problema amb aquest tema” i que “algun partit de l’oposició ha vingut aquí a explicar mentides”.

A pesar que l’agència EFE es va fer ressò d’aquesta resolució, l’únic mitjà en tot l’Estat que hi ha fet referència –fins on ha tingut constància Mèdia.cat- és el digital El Confidencial, a més, dels blocs sindicals de RTVV i Telemadrid citats indirectament.

També la setmana passada, la prestigiosa Iniciativa per l’Estabilitat Europea (ESI, en les seves sigles angleses), un centre d’anàlisis independent que estudia els processos de canvi a Europa oriental, publicava l’informe “Per què Agramunt hauria de dimitir?”, ja que el senador valencià està acusat d’haver-se deixat subornat pel Govern d’Azerbaidjan per redactar informes favorables sobre l’estat dels drets humans al país. Una altra notícia que també ha passat desapercebuda a uns mitjans, la referència més habitual sobre el senador és la seva aparició en un rànquing com a quart càrrec electe més viatge de l’Estat espanyol.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019