Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Reflexionava en aquest mateix observatori Roger Palà, fa tant sols deu dies, sobre les dificultats dels mitjans catalans a l’hora de tractar la corrupció del polítics del país. Poc abans, Mèdia.cat havia analitzat la lentitud de reacció dels diaris barcelonins a l’hora d’informar del “cas Pallerols”. En el cas del darrer escàndol de corrupció a Lloret, aquesta resposta ha estat una mica més ràpida, però la seva qualitat no ha millorat gaire.

Aquest cop, però, el focus no es troba tant en la premsa escrita, sinó en els mitjans audiovisuals, que han fallat estrepitosament a l’hora de molestar mínimament als polítics sospitosos d’estar involucrats en activitats il·legals.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Només saber-se l’escàndol de Lloret de Mar, l’ex-alcalde del municipi, Xavier Crespo, ha iniciat una gira pels principals programes de ràdio i televisió del país per donar la seva versió, gira aturada sobtadament avui, quan no ha comparegut a Els Matins de TV3 –per segon dia consecutiu- per “consell dels seus advocats”, segons ha explicat la presentadors, Ariadna Oltra.

Tant Catalunya Ràdio, com RAC1, TV3, La SER i 8TV li han obert a Crespo els seus micròfons en els horaris de més audiència per explicar-se i justificar-se. Pot resultar sorprenent que algú sospitós de cometre un delicte tingui al seu abast els grans mitjans per autoexculpar-se, encara que cal reconèixer que Crespo, a dia d’avui, és algú noticiable.

Però, des d’un punt de vista periodístic, és més difícil de defensar que no s’aprofitin aquestes entrevistes per fer preguntes molestes a l’entrevistat. Crespo va repetir en nombroses ocasions algunes mentides comprovables com que l’acord per condonar la meitat dels impostos a l’empresa del presumpte mafiós Andrei Petrov s’havia pres per “quasi unanimitat”, quan en realitat va ser rebutjada per tota l’oposició –quatre grups- excepte el PP, que a més el va denunciar públicament. O, encara més greu, que passés d’assegurar que la seva relació amb Petrov era gairebé testimonial –“Jo amb el senyor Petrov potser sí hi he parlat un parell de cops”- a admetre haver-hi viatjat a Rússia un cop, primer, i després dos cops. També han estat pocs –RAC1 és una de les excepcions– els periodistes que han repreguntat Crespo sobre les seves contradiccions i la mala memòria –les expressions “que jo recordi” o “que jo tingui constància” dominen les seves declaracions- a l’hora d’explicar si ha rebut mai regals de Petrov. Tampoc se li ha preguntat quins motius podria tenir un possible mafiós per patrocinar clubs esportius si no és per aconseguir favors polítics i si, tot i no haver comès cap il·legalitat, admetia almenys haver comès errors polítics. Just a l’inrevés, alguns dels tertulians amb més influència mediàtica no s’han privat de defensar l’honorabilitat de l’ex-alcalde i actual diputat convergent.

A les escasses entrevistes que s’ha aprofitat per inquirir-li sobre les investigacions obertes en relació a la seva gestió del Corporació de Salut de Maresme i La Selva –investigada abastament per la revista Cafè amb Llet- se l’ha deixat respondre un “això ja està arxivat” que no és exactament cert, ja que la representació política de la Sindicatura de Comptes va tombar el seu propi informe sobre les irregularitats, que no és el mateix que les dades que aquest indica no siguin certes.

Un tractament similar als mitjans de comunicació han tingut altres implicats en casos de corrupció, com l’ex-alcalde de Sabadell, Manel Bustos, imputat per nou delictes, o el president d’Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, els qui han anat a diferents programes explicant les seves versions – que en alguns casos han inclòs mentides com la negativa que Unió s’havia finançat il·legalment quan ho havia reconegut davant el jutge- sense cap tipus de contrast per part del programa.

Però no és cert que els periodistes dels principals programes catalans hagin perdut la capacitat de preguntar. La presència de Marc Fuertes –cap de l’oposició de Lloret i un dels principals acusadors de Crespo i altres membres del seu equip- ha estat posat en dubte nombroses vegades, obligant-li a respondre sobre les seves possibles raons per criticar Crespo i no sobre la seva investigació de la corrupció al municipi.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019