L’atemptat amb bomba que ahir va provocar tres morts –un d’ells un nen de vuit anys- i almenys 138 ferits a la meta de la marató de Boston, als EUA va provocar corre-cuites a les redaccions del país, inclosos canvis de programació en algunes ràdios i nombrosos esforços per oferir una cobertura immediata i completa dels fets. Avui la gran majoria de diaris impresos duen la informació en portada i ja hi ha disponible gran quantitat de testimonis directes, infografies i cròniques del dolor humà, únic punt en que poden centrar-se els mitjans mentre no hi hagi més dades de l’autoria o motivacions de l’atemptat.

Ahir, però, també hi va haver una onada de cotxes bomba a diferents punts de l’Iraq que van deixar almenys 50 morts i prop de 300 ferits en el context d’una intensificació de la violència a mida que s’acosten les noves eleccions previstes per al 20 d’abril.

També ahir, un atac amb bombes i armes automàtiques en un tribunal de Mogadiscio, la capital de Somàlia, reivindicat per la milícia islamista Al-Xabab va provocar 30 morts i uns altres 20 ferits. Diumenge la guerra civil siriana va continuar incrementant la seva macabre comptabilitat amb 130 persones mortes més, 31 de les quals infants.

Finalment quatre persones més van morir a Veneçuela, probablement en els actes de violència que han seguit la impugnació dels resultats electorals per part de l’oposició.

És evident que hi ha una greu desproporció entre la cobertura informativa dels primers fets i de la resta. Encara que és cert que hi ha elements que podrien justificar-ho parcialment. Els EUA és el país que rep més atenció mediàtica degut a la seva posició geopolítica i a més les agències de notícies internacionals més importants –i que marquen l’agenda informativa global- hi tenen la seu. També cal tenir en compte que la Marató de Boston és un esdeveniment internacional en el que hi havia alguns catalans participant-hi, el que fa augmentar el factor de proximitat. A més, el fet que les explosions succeeixen a un lloc on no són habituals –com a països en conflicte- fa augmentar-ne la noticiabilitat. Però tot i aquests factors costa de justificar la gran divergència entre la importància que es dóna a unes morts i a unes altres –i més quan les xifres són tan dispars- i sobretot la diferent aproximació a la tragèdia humana.

Un cas apart seria Veneçuela, que amb tots els focus mediàtics internacionals posats en els discutits resultats electorals és incomprensible que no s’informi d’actes violents protagonitzats per grups d’oposició i que han inclòs la destrucció de seus del partit governant, ambulatoris públics i fins i tot la possibilitat –no confirmada encara- de quatre morts, com sí que fan mitjans veneçolans, inclosos alguns adscrits amb l’oposició.