El retorn de CiU a la Generalitat després de les eleccions de 2010 va suposar l’inici d’una etapa fructífera per a les auditories i consultories d’empreses externes. L’explicació de la Conselleria d’Economia és la necessitat de  conèixer l’estat real de les finances i que, si els informes els haguessin fet els mateixos departaments del govern, “no tothom se’ls creuria”. En els últims dos anys, les adjudicacions d’auditories han beneficiat sobretot les quatre grans auditores del món, conegudes com a Big Four: Deloitte, Pricewaterhouse Coopers (PwC), KPG i Ernst & Young. Tant Deloitte com PwC han fitxat David Madí i Joaquim Triadú, dos exalts càrrecs de CiU. Deloitte, des de l’arribada a finals de 2010 de l’exassessor d’Artur Mas com a directiu, ha guanyat contractes per valor de 41 milions d’euros, i ha triplicat els ingressos respecte als tres últims anys del govern tripartit.

MARC USTRELL

David Madí és militant de Convergència des del 1993. Va ser secretari de Comunicació de la Generalitat quan Mas va ser nomenat conseller en cap en l’últim govern de Jordi Pujol. Abans havia ocupat tres alts càrrecs públics: cap de Gabinet d’Estudis del Departament d’Interior, cap del gabinet d’Economia i director de l’Oficina del Portaveu. També va ser secretari executiu de Comunicació i Estratègia de CiU i va dirigir tres campanyes electorals de la federació (2003, 2006, 2010). El 2007, quan ja se’l considerava una de les figures claus de CDC, va publicar el llibre Democràcia a sang freda en el qual relatava com Artur Mas havia guanyat les eleccions del 2003 contra tot pronòstic, com es va idear una de les campanyes electorals més polèmiques dels últims anys, la del famós vídeo Confidencial.cat, i com van ser els primers anys a l’oposició. El 2010, quan les especulacions el situaven dins el nou govern de CiU, Madí va anunciar que abandonava la vida política per treballar en el sector privat i Artur Mas, aleshores president electe, es va acomiadar del seu “amic” d’una manera emotiva, dient que era “una pèrdua molt dolorosa”. En aquest sentit, l’actual president de la Generalitat va assegurar que Madí era “el col·laborador més proper, més valent i més estimat”, perquè havia sabut “mantenir-se en moments complicats i aguantar molts cops”.

Mig any després de deixar la política, Deloitte va anunciar la incorporació de Madí com a director de l’àrea de consultoria estratègica de les seves oficines de Barcelona. L’arribada de l’exsecretari executiu de Comunicació i Estratègia de CiU a les oficines de l’auditora a Barcelona ha coincidit amb un dels períodes més fructífers de la dilatada relació entre Deloitte i la Generalitat. Sense anar més lluny, setmanes després que l’empresa anunciés el nomenament de Madí, el nou govern feia públic que havia estat l’adjudicatària d’un contracte pròxim als 800.000 euros per tal d’auditar la situació economicofinancera de la Generalitat. Oficialment, però, les gestions per a l’adjudicació s’havien iniciat molt abans del fitxatge de Madí.
Durant els anys 2011 i 2012 el govern català ha adjudicat onze contractes a Deloitte amb un valor global de 41 milions d’euros, exactament 41.686.268 milions. Aquestes dades apareixen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). A més, cal sumar dos contractes més adjudicats a Deloitte com a part d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE) amb IN2 Ingeniería de la Información i AXPE Consulting, i que suman un milió d’euros. Durant els últims tres anys del govern d’esquerres (2008 i 2010) també es van adjudicar una desena de contractes a Deloitte, però la xifra total que va ingressar va quedar al voltant dels 3,8 milions d’euros. Durant el tripartit la UTE de la qual formava part va sumar dotze contractes més, valorats en uns 10 milions. Per tant, amb CiU al poder, Deloitte ha multiplicat per tres els seus ingressos.

Madí compagina la seva activitat professional a Deloitte amb projectes personals que desenvolupa a través de les seves dues societats: Nubul Consulting i Icat Desenvolupament. Des del setembre de 2011, David Madí també és president del consell assessor d’Endesa a Catalunya i el juny de 2012 és nomenat vicepresident de la multinacional catalana de certificació Applus, concessionària de gran part del negoci de les ITV a Catalunya. En un comunicat del grup, s’explica que la incorporació de David Madí serveix per “reforçar l’equip directiu” enmig “d’un fort procés d’expansió internacional”. Per tant, poc més d’un any després d’abandonar la vida política, David Madí ja acumulava tres alts càrrecs en empreses que mantenen un estret lligam amb la Generalitat de Catalunya.

Deloitte i el sector TIC: contractes sota sospita

Durant l’època del tripartit, els organismes que adjudicaven els contractes a Deloitte o a la UTE de la qual va formar part anaven des del Departament d’Interior al de Relacions Institucionals, passant per Presidència o Benestar Social. En cap dels contractes adjudicats entre el 2008 i 2010, la xifra va superar els dos milions d’euros. Tan sols hi ha un cas en el qual la Unió Temporal d’Empreses aconsegueix ser adjudicatària de dos contractes destinats al manteniment i suport de serveis genèrics de la Generalitat, van lligats al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i tenen un valor de 2,3 milions d’euros.

També estan relacionats amb el CTTI la meitat dels contractes adjudicats a Deloitte durant el primer govern d’Artur Mas. L’organisme, amb més de 350 treballadors, s’encarrega dels sistemes d’informació i de telecomunicacions i de la contractació, gestió i subministrament de solucions TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) de la Generalitat i del sector públic català. L’estiu del 2012, el centre dirigit per Jordi Escalé va adjudicar a Deloitte la gestió del procés de transformació dels serveis tecnològics de la Generalitat a través d’una oficina “de transició” per al govern i la planificació, coordinació i implantació dels processos de transformació del nou model de serveis TIC. El contracte que va aconseguir Deloitte, ja amb Madí com a directiu de l’empresa, s’acosta als cinc milions d’euros i té una validesa de dos anys més dos prorrogables, tal com recull el DOGC i el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). D’aquesta manera, una empresa privada s’encarrega de controlar la transformació del sistema tecnològic públic. Les consultores Capgemini, Ernst & Young i PricewaterhouseCoopers (PwC) també van licitar per aquest contracte.

Paral·lelament a aquesta adjudicació, el CTTI va convocar el macroconcurs TIC per licitar un dels contractes més importants de la legislatura valorat en 55 milions d’euros. Segons la Plataforma de Serveis de Contractació Pública, l’objectiu és la prestació del nou model de governança per garantir la correcta implantació del model TIC de la Generalitat. L’obertura de pliques per a l’adjudicació del contracte va ser l’11 de desembre de 2012, quan encara hi havia un govern en funcions. En el concurs s’hi va tornar a presentar Deloitte i dues empreses més, PricewaterhouseCoopers i la francesa Capgemini. Només dues setmanes després, la Generalitat va anunciar Deloitte i Capgemini com els adjudicataris provisionals i posteriorment van presentar els avals per aconseguir el contracte.

Aquest macrocontracte es divideix en dos lots: el primer inclou l’Oficina de Governança de la Gestió de la Demanda i Projectes i l’Oficina de Suport a la Governança Transversal, i el segon inclou l’Oficina de Governança de la Gestió Operativa dels Serveis i l’Oficina de Qualitat. Deloitte va ser adjudicatària del primer lot, que és el més important que s’ha endut fins ara aquesta empresa. Segons les dades extretes del DOGC, en el total dels quatre anys més dos de pròrroga, ingressarà 33 milions d’euros, xifra que triplica els deu milions d’euros que la Generalitat havia destinat els dos anys anteriors a l’auditora on treballa Madí. El segon lot del contracte va ser adjudicat a l’empresa Capgemini per un import anual de 3,7 milions d’euros i una durada també de quatre anys més dos de pròrroga.

Crítiques del sector de les TIC

Deloitte va ser l’adjudicatària d’aquest gran contracte lligat al sector tecnològic malgrat ser coneguda com una empresa de serveis d’auditoria i consultoria. Tot i això, és cert que Deloitte també ofereix la planificació economicofinancera d’infraestructures i el disseny i estructuració d’aplicacions a les administracions públiques. A més, aquest contracte no es va adjudicar directament a Deloitte, sinó a una empresa satèl·lit anomenada Deloitte Advisory, S.L. Segons consta en el Registre Mercantil de Madrid, va ser constituïda tot just el juny de 2012 i es dedica a “realitzar treballs de consultoria, assessorament, estudis sectorials o empresarials i consultoria en l’àmbit nacional i internacional en entitats públiques i privades sobre temes econòmics, financers i de gestió de l’empresa”. Per tant, la Generalitat, a través del CTTI, ha assignat una de les tran-sicions tecnològiques més importants de Catalunya a una empresa l’activitat de la qual no es vincula expressament al sector de les TIC. Fonts del sector de les TIC, que han preferit no identificar-se, expliquen que hi ha nombroses anomalies en les adjudicacions en l’àmbit tecnològic a Catalunya. Asseguren que l’administració exigeix unes clàusules que provoquen una concentració en un nombre reduït d’empreses en detriment de l’ampli col·lectiu d’auditors i firmes d’auditoria.

L’anunci d’aquests contractes va coincidir, durant el desembre de 2012, amb les declaracions del president de la patronal madrilenya CEIM i exconseller de Bankia, Arturo Fernández, que va acusar Deloitte de ser la culpable del forat de l’entitat financera madrilenyovalenciana.

Un altre contracte polèmic de Deloitte amb la Generalitat durant el 2012 va ser el signat amb el Departament d’Interior, sense concurs i a pocs dies de les eleccions de novembre. En total, 380.000 euros. L’objectiu del contracte és donar “continuïtat en l’execució de la unitat de suport, innovació i negoci del Departament d’Interior” que aleshores dirigia Felip Puig. El contracte es va adjudicar mitjançant el procés de negociació sense publicitat (sense concurs obert perquè altres empreses presentessin propostes) el 7 de novembre de 2012. El govern català estava en funcions i les eleccions havien de ser el dia 25 d’aquell mes. El preu d’adjudicació va ser el mateix que s’havia pressupostat i, en no haver-hi competència, Deloitte no va rebaixar ni un cèntim la seva oferta.

Triadú, PwC i les auditories als mitjans públics

Joaquim Triadú, exconseller de Presidència en un dels últims governs de Jordi Pujol i exsecretari general en diferents conselleries, va deixar a principis de 2011 la seva condició d’associat en el prestigiós bufet d’advocats Garrigues per passar a dirigir el departament de dret públic i urbanístic de PricewaterhouseCoopers (PwC). Coincidint amb aquest fitxatge, Artur Mas el va nomenar secretari del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement. Durant els primers mesos de Triadú a PwC, la Generalitat va adjudicar una desena de contractes a l’empresa auditora per un valor que superava el milió i mig d’euros.

Entre les adjudicacions a PwC, destaca una auditoria a fons de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb un cost per a les arques públiques que ini-cialment havia de ser de 420.000 euros. Les clàusules per participar en aquest concurs van ser qualificades d’“abusives” pel sector i la Generalitat va realitzar una nova convocatòria de concurs valorada en 225.000 euros. Va tornar a recaure a PwC, però amb un preu rebaixat a la meitat. Fonts dels auditors consideren que l’empresa on treballa Triadú va “compensar” la Generalitat amb una rebaixa gairebé del 50% en l’auditoria de la ràdio i televisió públiques perquè mesos abans ja havia obtingut importants contractes.

A més, un informe elaborat pel Col·lectiu Informació i Transparència (CIT) qüestiona el coneixement i l’experiència de PwC en el sector dels mitjans de comunicació públics i destaca que la multinacional auditora només incorpora coneixements en televisió de pagament i publicitat, obviant aspectes transcendentals, com ara els continguts periodístics i la funció social del mitjà. En aquest sentit, el CIT critica l’encàrrec d’auditories externes amb “l’única finalitat de justificar les mesures que els directius de les empreses o institucions ja han decidit prèviament”. De fet, la denúncia fa referència al cas de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) en què un informe de PwC avalava la “necessitat” d’un ERO, que va acabar afectant 843 treballadors. Fonts del comitè d’empresa de RTVV asseguren que els responsables de PwC van reconèixer que els directius valencians ja havien marcat la xifra d’acomiadaments abans de començar a redactar l’informe. Per tant, el Col·lectiu Informació i Transparència considera que l’estudi de PwC sobre RTVV és “una mostra clara de mala praxi professional, possiblement de malversació de fons públics i també una evidència d’un desconeixement profund del que s’està analitzant”.

El contracte més important que el govern de CiU ha atorgat a PwC va ser el d’un lot valorat en 460.000 euros per “analitzar, dissenyar i donar suport a la implantació del nou model de serveis TIC a la Generalitat” però l’empresa que va fitxar Triadú també ha aconseguit contractes amb empreses públiques vinculades al Departament de Cultura o el de Territori i Sostenibilitat. Un dels concursos guanyats va representar el cobrament de 67.260 euros per fer un informe on s’analitzaven les opcions per “millorar l’eficàcia dels recursos disponibles de la Generalitat en matèria d’infraestructures”. Finalment destaca l’adjudicació el 2011 a PwC de la preparació dels lots de 28 edificis que la Generalitat volia vendre per uns 450 milions d’euros. Aquell treball no va servir de gaire perquè, recentment, el govern català ha hagut de rebaixar el preu del lot d’edificis després d’intentar vendre’ls sense èxit.

Concursos amb clàusules abusives
Casos com els de Deloitte o PwC han provocat que els professionals auditors hagin denunciat la presència de clàusules abusives en la contractació pública en favor de les Big Four. Segons la Llei de Contractació del Sector Públic de l’Estat espanyol sota la qual es regeix la normativa catalana, no s’exigeix als licitadors un elevat capital social o un volum de negoci desorbitat. Això només ho complirien un grup reduït d’auditories entre les quals hi ha Deloitte i PwC. El president del Registre d’Economistes Auditors (REA), del Consell General de Col·legis d’Economistes, Carlos Puig de Travy, assegura, en una entrevista a Cinco Días, que amb aquestes clàusules “no s’aconsegueix l’objectiu que es desprèn de l’actual regulació sobre contractació del sector públic que no és un altre que vetllar per la transparència, la igualtat de tracte entre els candidats i la lliure competència”. En aquest sentit, “els plecs de clàusules i de prescripcions tècniques s’haurien d’elaborar sota aquestes premisses i fer prevaler el criteri d’equitat en la contractació”. Puig de Travy considera que “no és admissible, en cap cas, la discriminació en funció de la mida de l’auditor” i afegeix que “les administracions públiques disposen d’altres mitjans molt més fiables per verificar la capacitació professional de l’auditor, com són, entre d’altres, exigir en el plec de condicions unes determinades capacitacions tècniques i experiències concretes”. El president del REA denuncia que “aquesta manera correcta d’actuar no s’ha donat en alguns casos de contractació de serveis d’auditoria d’entitats públiques d’una gran dimensió” en els quals, segons ell, “s’ha sol·licitat acreditar nivells elevats de facturació o de capital en comptes d’exigir capacitacions tècniques i experiències concretes”. Aquestes circumstàncies, afegeix Puig de Travy, “afavoreixen el monopoli del sector i evita que firmes prou capacitades puguin accedir a aquestes contractacions”.

 

Anàlisi del tractament mediàtic

Des de l’esclat de la crisi econòmica i els nombrosos casos de corrupció destapats els últims anys en el sector públic, l’administració catalana ha anunciat la realització d’auditories com un exercici de transparència en qualsevol àmbit. Tot i això, els mitjans de comunicació no han anat més enllà d’aquest anunci i, a molt estirar, han afegit el nom de l’empresa encarregada de realitzar aquestes auditories. Per trobar informacions relacionades amb els contractes que la Generalitat ha signat amb empreses com Deloitte o Pricewaterhouse Coopers (PwC) cal buscar en la premsa especialitzada com ara
Expansión o Cinco Días els quals es limiten a tractar de manera específica la informació.
Per descobrir aspectes relacionats amb les adjudicacions a determinades empreses auditores on treballen antics càrrecs de CiU cal buscar en alguns mitjans digitals com ara El Confidencial, però qui més ha burxat en la relació entre Deloitte i David Madí ha estat el setmanari El Triangle, que fins i tot va denunciar l’adjudicació del contracte per la prestació del nou model de governança del sector TIC a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Tot i les denúncies, en cap de les informacions s’hi realitza un exercici de periodisme de dades amb infografies, en què es pugui fer una comparativa entre la despesa que ha suposat la contractació d’aquestes auditories abans i després de l’arribada d’exalts càrrecs a aquestes empreses.

 

Marc Ustrell Hernández (Barcelona, 1984)
Periodista. Ha estat corresponsal al Barcelonès Nord de Ràdio 4 i de Catalunya Ràdio. S’ha especialitzat en el periodisme digital i noves narratives. Autor del blog marcustrell.cat sobre nous models de finançament dels mitjans de comunicació. [@marcustrell]