L’any 2012 va ser l’any amb més persones mortes en els darrers deu anys als Països Catalans en el marc d’una intervenció policial o sota custòdia, retinguts en algun centre amb vigilància policial o en presó preventiva. Un mínim d’onze persones van morir en la fase grisa que va entre la detenció i el judici. Les xifres que denuncia l’informe del Centre de Documentació Contra la Tortura són equiparables a altres països de la Unió Europea, però segons denuncien advocats especialitzats en prevenció de tortures, els decessos no es fiscalitzen prou i els casos s’arxiven ràpidament. Només dos dels onze casos registrats el 2012 han conduït a la imputació d’agents, mentre que la majoria s’ha arxivat. Per fiscalitzar-los millor, en els propers mesos naixerà l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets de les Persones Privades de Llibertat.

La xifra d’onze persones mortes el 2012 als Països Catalans sota custòdia policial és la pitjor dels darrers deu informes anuals del Centre de Documentació Contra la Tortura, elaborat per la Coordinadora per a la Prevenció i Defensa de la Tortura (CPDT). Des del 2003 cap any havia acabat amb un nombre tan elevat d’aquest tipus de decessos. La dada conjunta de Catalunya, País Valencià i Illes Balears representa un 32% de les 34 morts produïdes a tot l’Estat espanyol. Només el 2010 els Països Catalans havien concentrat un percentatge més elevat d’aquest tipus de morts a tot l’Estat.

Dels onze casos registrats el 2012, nou van tenir lloc a Catalunya. Al País Valencià, un, i a les Illes, un altre. L’any va començar amb un gener negre. Sobretot al Principat. Tot just per Any Nou es va produir el primer cas: Sergio Escobar Cáceres, de 34 anys, va traspassar a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa on estava ingressat després que, dos dies abans, cinc agents dels Mossos d’Esquadra usessin la força per reduir-lo i detenir-lo. Poc després, la Nit de Reis, Idrissa Diallo, guineà de 21 anys, va morir al CIE de la Zona Franca en patir una aturada cardiorespiratòria. El 22 de gener un home espanyol de 40 anys va morir en saltar emmanillat per una escala interior mentre, els Mossos, que l’havien detingut acusat d’assassinar la seva dona, registraven en presència seva el seu pis a Sabadell. I encara el 27 de gener Andrew Robert Levene, que havia estat detingut pocs dies abans i esperava a la presó Model l’extradició al seu país, els Estats Units, es va penjar a la cel·la.

Març va tornar a ser un mes negre: el dia 10 Juan Antonio Tirado, un mataroní de 46 anys, va morir d’un tret que li va disparar un dels quatre mossos que van acudir a la seva casa d’Olot, alertats perquè estava molt nerviós. Tres dies després, un presumpte lladre de 50 anys i nacionalitat espanyola va morir mentre era reduït per agents de seguretat privada, i més tard pels Mossos, a l’estació de Sants de Barcelona.

A l’estiu es van registrar les darreres morts. L’únic cas de les Illes va ser el d’un home de 37 anys mort el 18 de juny a Palma després que un agent de la policia espanyola el mantingués immobilitzat, assegut sobre el seu pit, durant 20 minuts, tal com va enregistrar un videoaficionat. El 15 de juliol l’argentí Juan Pablo Torroija, de 41 anys, es va penjar amb la camisa al calabós de la policia municipal de Girona on estava detingut, acusat de furt en un vehicle. I el 15 d’agost el dominicà de 21 anys Wandi Ferreira va morir en penjar-se amb els cordons de les sabates a la cel·la de Quatre Camins on estava ingressat preventivament després d’haver-lo detingut a Santa Coloma de Gramenet.

Al setembre, van produir-se els dos darrers morts. Al País Valencià només va transcendir el cas d’un home de 35 anys i nacionalitat espanyola que es va penjar amb la camisa el 7 de setembre a la comissaria de la policia espanyola a Torrent. Havia estat detingut acusat d’amenaçar la seva dona i els seus sogres. I, finalment, el 12 de setembre un home de 37 anys i nacionalitat espanyola va morir a Viladecans en presència dels mossos que havien acudit a l’Hotel Ibis, on s’estava, alertats per la seva actitud alterada.

Cap monitoratge oficial

L’informe de la CPDT és una de les fonts de dades més fiables sobre les morts sota custòdia policial, però totes les fonts admeten la foscor que envolta aquests casos. Així com el Departament de Justícia publica anualment els decessos registrats de persones custodiades a les presons catalanes, ningú fa una feina similar amb les comissaries. “Revisada la memòria de la fiscalia del 2011 [la darrera presentada] no hi ha cap menció sobre l’assumpte”, respon la Fiscalia Superior de Catalunya si se li consulta quants casos de morts d’aquest tipus ha investigat.

Aquesta foscor, i no tant les xifres, és el que inquieta les entitats i els advocats dedicats a la prevenció de la tortura. L’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona ha constatat un augment de la repressió policial dels moviments socials revifats durant la crisi. Però, pel que fa a les morts sota custòdia, “probablement no hi hagi una xifra major de casos als Països Catalans que a altres llocs del món [occidental]”, admet Andrés García, advocat membre de l’OSPDH. En aquest camp no s’observen les patologies que es podrien esperar pel fet de tenir uns cossos de seguretat postdictatorials, tal com indica Gemma Galdón, investigadora de polítiques de seguretat de la UB, que explica que als països europeus se sol registrar entre una desena i una vintena de morts d’aquest tipus per any.

“Segurament moltes d’aquestes morts no tenen retret penal”, admet Jorge del Cura, advocat coordinador de la CPDT, però alhora denuncia que, quan les famílies dels morts volen investigar, les traves amb què topen són massa cops insalvables. “El que és un dèficit és que aquestes morts no s’investiguin bé”, afegeix Andrés García. L’advocat gironí Benet Salellas, també implicat en la defensa d’aquests casos, reflexiona sobre el greuge: “Haver-nos de creure les coses com una mena de dogma, perquè sí, perquè ho diu la policia, és el que passa en el feixisme i en els estats autoritaris; el que fem en els estats democràtics és que ens creiem les coses perquè hem tingut la possibilitat de participar en els processos”. I, a més, opina: “No investigar els supòsits de tortura és un cau per a la creació de més tortura, perquè genera impunitat”.

Una Autoritat de Prevenció de la Tortura dèbil

Per començar, els organismes oficials que fiscalitzen aquestes morts són dèbils. Existeixen perquè les lleis internacionals hi obliguen: l’Estat espanyol és signatari dels dos tractats contra la tortura impulsats per l’ONU. Al darrer tractat es va crear el Subcomitè de Prevenció de la Tortura, al qual l’Estat ha de retre comptes. Per fer-ho, cada país ha de designar una autoritat de prevenció de la tortura.

A Catalunya el Síndic de Greuges va assumir el 2009 la funció d’Autoritat Catalana de Prevenció de la Tortura (ACPT) i fa tres anys que elabora anualment un informe. Aquesta figura, però, no està del tot reconeguda per l’Estat, que veta l’entrada del Síndic al CIE. A més, és “més preventiva” que fiscalitzadora, tal com admet Mar Torrecillas, assessora de l’àrea de seguretat pública del Síndic i membre de l’equip de l’ACPT que visita regularment centres de detenció.  L’ informe del 2012 se centra a suggerir millores en comissaries, presons i altres centres de detenció. No esmenta, en canvi, els casos de morts, que es tracten individualment, com a queixes, si algú les presenta. Actualment estudia el decés de Sergio Escobar a Manresa.

El Síndic va cloure l’any passat dues investigacions: una d’elles sobre la mort de Mustafà el Marrakchi, que, com Escobar, va traspassar, l’octubre de 2011, a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa on va ingressar després de ser detingut pels mossos. “Resulta sorprenent que, un cop finalitzada la investigació sobre l’acció policial, el Departament d’Interior no hagi trobat cap aspecte que sigui susceptible de ser millorat”, va constatar el Síndic en el seu informe, que incloïa algunes recomanacions sobre com millorar la custòdia policial. Però, segons assegura Torrecillas, costa que l’administració policial escolti els consells. “Tot el que sigui qüestionar els protocols d’actuació del Departament d’Interior, si més no amb l’anterior conseller [Felip Puig], era molt difícil. Costava molt. És un departament que no era transparent en aquest sentit”, denuncia.

Uns moviments socials amb traves

Quan falla el monitoratge oficial dels casos i amb una autoritat preventiva dèbil, l’esforç dels moviments socials i d’advocats especialitzats en la tortura és cabdal per fer transcendir i investigar les morts sota custòdia policial o durant detencions. La societat civil, però, encara és lluny de desenvolupar plenament aquesta tasca. Ho dificulta sovint el perfil de moltes de les víctimes, allunyat del prototip d’activista amb facilitat per denunciar abusos i acostumat al contacte amb entitats com Rereguarda en Moviment o Alerta Solidària. El perfil de les víctimes de morts sota custòdia és més pròxim al d’un petit delinqüent sense recursos. Hi ha també una explicació sociològica, segons Galdon, experta en seguretat: “Els policies tendeixen a tractar pitjor els detinguts amb poca capacitat de defensa”. Al Regne Unit les minories ètniques estan sobrerepresentades entre els morts sota custòdia. Als Països Catalans no hi ha estudis sobre aquest punt, però el cert és que dels onze morts el 2012, quatre eren estrangers.
Això fa que els lletrats tinguin dificultat a descobrir els casos, i sovint se n’assabentin durant visites a centres de detenció. A Mallorca, però, a partir d’ara serà encara més difícil. El Servei d’Orientació Penal Penitenciària que prestava la comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de les Illes des de 2002 facilitava que els lletrats fiscalitzessin els centres. El govern de José Ramon Bauzà ha retallat el servei, denuncia l’advocada Glòria Olmos, i això els dificulta la tasca. Consultat per l’Anuari Mèdia.cat, l’executiu balear no ha donat detalls sobre aquesta retallada. Un altre problema és la manca de recursos econòmics de les famílies de morts sota custòdia, ja que això fa que no es puguin permetre pèrits independents als de l’administració: una segona autòpsia, per exemple, costa milers d’euros.

Per aconseguir una base més estable, la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, que agrupa una desena d’entitats com Alerta Solidària o la Comissió de Defensa dels Col·legis d’Advocats de Barcelona i de Girona, crearà, previsiblement el proper juny, una Associació Catalana per a la Defensa dels Drets de les Persones Privades de Llibertat. L’advocat Andrés García espera que l’entitat compti amb dos lletrats i un administratiu, i es pugui finançar a través de les donacions d’entitats, de socis i fins i tot de micromecenatge.

Una justícia poc procliu a investigar

“Era ell o jo”, va dir als seus superiors, per telèfon, el caporal dels Mossos que feia de cap de torn a Olot just després del tret mortal contra Juan Antonio Tirado. Dues patrulles dels Mossos i una de policia local havien acudit a casa de la víctima en rebre l’avís d’un equip del SEM que estava assistint l’home, molt alterat perquè havia rebut una citació judicial. L’agent li havia disparat a la sala d’estar quan Tirado se li apropava amb un ganivet a la mà. “Vale, d’acord doncs, aviam, conserva la calma, jo em penso que pel que m’expliques està tot justificat”, li va respondre el superior segons consta en l’atestat que els policies van remetre al jutge i que, per tant, està inclòs en el sumari judicial del cas. La conclusió policial, doncs, assegurava el mateix que la conversa telefònica en calent: “Queda evidenciat que l’acció del caporal va ser la única opció per tal de salvar la seva vida i la de les persones allà presents”.

El jutge que instrueix la causa no pensa el mateix. “Resulta molt aventurat i perillós al·legar legítima defensa”, sosté el magistrat. A més, recorda que la policia hi era perquè la va cridar el SEM i que Tirado, seropositiu, pesava 50 quilos i estava “molt malalt, sembla ser que en fase terminal”. Per tant, el jutge es pregunta si el policia no podria haver disparat a l’aire. Per això, i a pesar de la fiscalia, que va sol·licitar el sobreseïment de la causa, el magistrat ha obert el judici contra l’agent, acusat Salellas d’homici dolós en nom de la parella de la víctima. El caporal segueix de servei, confirmen fonts de la regió policial de Girona. Malgrat les dificultats, la insistència d’alguns advocats ha estat clau per mantenir alguns processos oberts davant del que del Cura qualifica de “cert corporativisme” dels tribunals. Salellas, advocat dels casos de Torroija a Girona i de Tirado a Olot, creu que “al sistema no hi ha cap sensibilitat a l’hora d’avaluar aquestes morts”.

Molts altres expedients policials oberts arran de morts durant intervencions d’agents o sota custòdia han acabat en no res. La policia espanyola va donar per tancat el cas de Palma després que “el resultat forense va desvetllar que les causes de la mort van ser conseqüència de les substàncies estupefaents ingerides per la víctima”, segons fonts de la Prefectura Superior de Policia de les Balears. En el cas de Viladecans, fonts de la regió policial metropolitana sud dels Mossos d’Esquadra també addueixen que “l’autòpsia va determinar que l’home havia pres estupefaents”. No és estrany que els responsables policials expressin el seu suport a les forces de seguretat abans d’esperar que es tanquin els expedients. “Quan una persona decideix treure’s la vida d’aquesta manera és un fet inevitable”, va comentar el comissari portaveu dels Mossos, Joan Miquel Capell, arran de la mort de Sabadell, mentre el jutjat cinc d’aquella ciutat encara investigava el cas. El director de la policia catalana, Manel Prat, va titllar d’“impecable” l’actuació policial a Manresa just després que transcendís la mort de Sergio Escobar. No va ser fins a set mesos després, el juliol del 2012, que el jutjat sis de la ciutat va arxivar la denúncia que havia presentat la família de la víctima.

Una altra de les queixes dels advocats crítics és la manca de disposició que tenen alguns jutges a investigar els casos més enllà dels informes policials i acceptar proves i pèrits proposats per les famílies, perquè arxiven ràpidament les recerques. La titular del jutjat d’instrucció cinc de Barcelona va rebutjar, el 23 de març del 2012, que SOS Racisme i l’Associació Papers per a Tothom es presentessin com a acusació particular en el cas d’Idrissa Diallo. Les entitats van recórrer i l’Audiència Provincial els va donar la raó, però quan es van tornar a personar, a inicis del 2013, el cas ja estava arxivat definiti-vament, diu Enrique Mosquera, de Papers per a Tothom. També el jutjat número quatre de Granollers va arxivar al desembre la denúncia del pare de Ferreira, el noi mort a la presó de Quatre Camins. Els advocats del pare, que encara avui sospita que li amaguen alguna cosa, han recorregut l’arxivament.

Només Salellas ha aconseguit que la titular del jutjat quatre de Girona imputi un delicte d’homicidi imprudent a l’agent i el caporal de la policia local de Girona que custodiaven Torroija, mort a comissaria. La jutgessa va arxivar dos cops la denúncia, però l’octubre l’Audiència Provincial va decretar la reobertura del procés. La prova clau per aconseguir-ho va ser, paradoxalment, el vídeo que la policia local va aportar com a descàrrega, i on es veu com Torroija, efectivament, es va penjar. Abans, però, les càmeres ja van enregistrar un altre intent de suïcidi. Si l’agent el va percebre, “hauria d’haver determinat que s’adoptessin les mesures necessàries o s’extremés la vigilància del detingut”, apunta l’Audiència en la interlocutòria que ordena que es practiquin les proves proposades per l’acusació particular, que la jutgessa de primera instància havia rebutjat.

Hi ha poques accions per resoldre aquesta manca de sensibilitat denunciada pels col·lectius de prevenció de la tortura. Una d’elles era la tasca de fer pedagogia entre els policies contra la tortura i pels drets dels detinguts. Amnistia Internacional a Catalunya ho va fer durant quatre cursos consecutius, entre 2005 i 2009, en què va impartir sis seminaris per complementar la formació sobre drets humans que reben els alumnes de l’Escola de Policia de Catalunya gràcies a convenis amb la Generalitat durant els governs de PSC, ERC i ICV-EUiA. Des del 2010, amb el govern de CiU, el conveni no s’ha renovat. “Segons se’ns ha dit des de l’Institut de Seguretat Pública, els nostres seminaris no eren d’assistència obligatòria i no hi havia prou inscrits”, indiquen fonts d’Amnistia. Un problema similar es va trobar l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB quan, la primavera del 2012, va oferir el seu primer curs de capacitació en detecció de la tortura, amb 40 places:  s’hi va inscriure un sol agent de policia.

Mostra Morts sota custòdia policial el 2012 als Països Catalans en un mapa més gran

 


Anàlisi del tractament mediàtic

El gener passat El Periódico de Catalunya anunciava una iniciativa insòlita a la premsa catalana: llançava una campanya a Change.org per reclamar al ministre espanyol de l’Interior l’elaboració d’un reglament per als Centres d’Internament d’Estrangers. La segona mort sota custòdia policial als Països Catalans el 2012, la d’Idrissa Diallo al CIE de la Zona Franca la Nit de Reis, va ser el desencadenant d’aquesta iniciativa, que va obtenir 7.498 signatures malgrat les crítiques d’algunes entitats que en reclamen el tancament, i no la regulació, dels CIE. El govern espanyol va anunciar poc després un reglament que, un any més tard, però, segueix sense materialitzar-se.
El primer dels silencis mediàtics assenyalats per la primera edició de l’Anuari
Mèdia.cat, el que envoltava els CIE, es va trencar temporalment arran d’aquest decés. Malgrat tot, més enllà d’això, segueixen absents de la premsa catalana els enfocaments que tracten les morts durant detencions i sota custòdia com a un fet global. El reportatge titulat simptomàticament “El tabú de las muertes bajo custodia policial”, publicat al periòdic alternatiu Diagonal, segueix sense tenir seguidors en la premsa majoritària.
Una cerca a l’hemeroteca permet constatar que els diaris generalistes solen fer-se ressò dels casos de morts sota custòdia, sí, però com a fets puntuals, breument a la secció de societat, i donant preponderància a la versió policial, fins i tot en els títols. “Muere un hombre que atacó a los Mossos con un cuchillo”, titulava, per exemple, l’edició de La Vanguardia de l’11 de març del 2012 un faldó a la plana 40. “El mort a Olot va ser denunciat per la seva dona”, afegia a la plana cinc del quadernet Viure el mateix diari un dia després, sense ni tan sols esmentar que s’havia obert un judici contra el policia que havia disparat acusat d’homicidi imprudent, després de denunciar-lo la mateixa dona del mort. Més enllà de recollir el fet puntual de la mort i de les declaracions dels primers dies després dels fets, costa trobar als diaris generalistes notícies que informin de la investigació dels casos. Precisament és en aquesta fase posterior quan alguns advocats denuncien que topen amb reticències de la policia, la fiscalia i alguns jutges per anar al fons de la qüestió.
Cas a banda és el de la premsa comarcal: el Regió7, a Manresa, o la premsa gironina han seguit amb més detall els casos de Sergio E.C. o de Juan Pablo Torroija, respec-tivament. Això sí, fent d’altaveu de la versió policial, fins i tot en els editorials. “El fasificador mort a la UCI va lluitar fins a quedar inconscient”, titulava el diari manresà el 2 de gener, sense esmentar la policia al títol, i recordant a l’entradeta que la víctima tenia 24 antecedents policials i 13 ordres de recerca i captura. “L’actuació policial ha estat correcta”, prejutjava per la seva banda l’editorial del Diari de Girona el tres d’agost passat, tres mesos abans que l’Audiència Provincial considerés que precisament això és dubtós i ordenés reobrir les investigacions. El diari acusava de sensacionalisme la premsa argentina que reclamava que s’investigués el cas, dos dies abans que el seu competidor,
El Punt Avui, publiqués en una línia similar un article signat pel cap de la policia gironina, Josep Palouzié, en què acusava els fiscalitzadors del cas d’haver “superat totes les línies vermelles”. En tots dos rotatius es va filtrar una part de la gravació de les càmeres dels calabossos, en què es veu com Torroija efectivament se suïcida. El que no va transcendir llavors en cap de les dues publicacions és que la mateixa gravació enregistra com, minuts abans, es produeix un primer intent de suïcidi frustrat: un detall que cita l’Audiència com a prova per decretar la reobertura del cas.
El científic social de la Universitat de Bristol Simon Pemberton, estudiós del fenomen de les morts sota custòdia policial, sosté la tesi que aquestes morts “eleven un nombre de qüestions i aquestes representen un punt de conflicte amb l’hegemonia que envolta l’aparell coercitiu de l’Estat.” La representació de la víctima com a “violenta o perillosa” i del policia com a “valent” és, segons ell, un mecanisme discursiu que ajuda a neutralitzar aquesta amenaça.

 

2012

Estrangers Espanyols Indefinida

4

6

1

 

2012

Local Mossos CNP Presons

1

5

3

2

Carrer?

0

5

1

 

2012

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya

4

2

2

1

País Valencià

1

Illes Balears

1

Total

11

Resta de l’Estat

13

 

2011

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya

2

País Valencià
Illes Balears

1

Total

3

Resta de l’Estat

13

 

2010

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya

1

País Valencià

1

Illes Balears

2

1

Total

5

Resta de l’Estat

9

 

2009

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya

3

2

País Valencià
Illes Balears
Total

5

Resta de l’Estat

8

 

2008

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya
País Valencià

1

Illes Balears
Total

1

Resta de l’Estat

19

 

2007

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya

4

País Valencià
Illes Balears
Total

4

Resta de l’Estat

20

 

2006

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya

1

1

País Valencià

2

2

Illes Balears
Total

6

Resta de l’Estat

17

 

2005

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya

3

País Valencià

2

Illes Balears
Total

5

Resta de l’Estat

17

 

2004

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya

1

País Valencià

3

Illes Balears

1

5

Total

21

Resta de l’Estat

 

2003

Operacions policials Sota Custpodia Presó preventiva CIE Total
Catalunya

3

País Valencià

2

1

Illes Balears

1

Total

7

Resta de l’Estat

21

 

Recursos i fonts

Hemeroteca

  • Un cas clar, però mal gestionat pel jutjat, editorial del Diari de Girona del 3 d’agost del 2012.
  • Josep Palouzié: Reixes a la veritat, article d’opinió del cap de la policia local de Girona publicat a El Punt Avui el 5 d’agost del 2012.

Informes

Literatura científica

  • Simon Pemberton: Demystifying Deaths in Police Custoy. Challenging State Talk, a: Social And Legal Studies 17:2 (2013), pàg.237-262.

Fonts

Mar Torrecillas
Assessora de l’àrea de seguretat pública del Síndic i membre de l’Autoritat Catalana de Prevenció de la Tortura
935 538 453/933 018 075
premsa@sindic.cat

Andrés García
Advocat, membre de l’Observatori del Sistema Penal i de Drets Humans i de la Coordinadora Catalana per a la prevenció de la Tortura
andresgbe@gmail.com

Jorge del Cura
Coordinador Estatal de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura
info@prevenciontortura.org

Benet Salellas
Advocat gironí
Despatx Salellas i Associats, S.L.
972 21 92 00
Salellas.associats@gmail.com

Grup de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Palma
Glòria Olmos
971 179 400

Gemma Galdón
Investigadora de polítiques de seguretat de la Universitat de Barcelona

Fiscalia Superior de Catalunya
93 567 35 94

Associació Papers per a Tothom
Enrique Mosquera
tothomei@yahoo.es
http://papelesyderechosparatodosytodas.blogspot.com.es/

 

Bertran Cazorla (el Prat de Llobregat, 1984)
Periodista freelance. Llicenciat en Ciències Polítiques, Història Contemporània i Economia Política per la Universitat de Friburg i màster en periodisme per l’Escola d’El País/UAM. Ha estat redactor com a becari a El País i, posteriorment, corresponsal al Baix Llobregat i l’Hospitalet de l’Agència Catalana de Notícies. [@bcr_]