Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Las Provincias ha iniciat una campanya de calat en defensa de l’escola concertada. Durant dos dies seguits hi ha obert amb el principal titular de portada i avui, a més, hi dedica un dels editorials. La tesi del diari és que l’ensenyament concertat està maltractat al País Valencià i que és el que preferirien la majoria de les famílies per als seus fills si realment poguessin escollir i assegura que presenten dades per confirmar-ho. El problema –per al diari- és que això no acaba de quedar tan clar.

Ahir, el titular principal de portada explicava que “Les escoles concertades copen els deu llocs més sol·licitats per als pares” i, ja a l’interior, dedicava un reportatge a tota la pàgina 3 a desenvolupar el tema. Llavors podem saber que la revista Magisterio ha elaborat un rànquing de les escoles amb més peticions de matrícula a partir de les dades ofertes per la Conselleria d’Educació. De les deu primeres de la llista, nou són concertades i vuit d’elles catòliques. La tendència es repeteix tant al rànquing municipal de la capital, com al provincial de València com a l’autonòmic, encara que en la darrera dada fa una trampa que només es descobreix si s’arriba a l’últim paràgraf de la notícia, ja que a les demarcacions d’Alacant i Castelló les escoles públiques copen sis dels deu primers llocs dels respectius rànquings, però per la major concentració de població a València els centres que dominen la llista autonòmica són en gran part de la mateixa capital.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però hi ha un altre factor a destacar d’aquesta dada, i és que en cap cas expressa una major voluntat d’anar a escoles concertades, sinó tan sols a unes escoles concretes. De fet, al darrer paràgraf –juntament amb els rànquings d’Alacant i Castelló- apareix les xifres globals de peticions de matrícula: 13.902 per a la pública front 9.794 per a la concertada a la demarcació valenciana, 11.925 per 3.849 a l’alacantina i 4.297 per 1.123 a la castellonenca.

De fet, posats a torturar els números per que diguin el que un vol sentir –recordant un popular acudit d’economistes- es podria destacar que l’escola amb més sol·licituds, el San Antonio Abad de València, en va rebre 142, mentre que al curs 2008-09 ni tan sols hauria entrat al “top ten” amb aquesta xifra i això que enguany s’han ampliat els mapes escolars, mesura que beneficia la concentració de peticions cap aquelles escoles amb millor fama.

Així doncs, podria arribar-se a concloure que les preferències cap a la concertada estan reduint-se, però el periodista prefereix pensar que “l’explicació pot trobar-se en la important caiguda de la població a escolaritzar”. Cap estudi o comparació avala la seva afirmació.

Magisterio, la revista especialitzada que ha elaborat el dossier en el que es fonamenta el reportatge de Las Provincias també publicava en una portada recent que “La LOMQE crea un model flexible i transitable amb diverses trajectòries”. De les últimes quatre entrevistes publicades totes són a persones que defensen la darrera reforma educativa.

Continua la campanya

Avui el diari torna a insistir en el tema i titula en portada que “Només un 30% dels alumnes estudien en la concertada a pesar de tenir més demanda”. Tot i la contundència de l’afirmació no hi ha cap dada nova en tot l’article, que es basa en el rànquing publicat la vigília.

Les úniques xifres noves són una comparativa estatal dels alumnes i escoles concertades per autonomies en que es defineix el major nombre de concerts com “equilibri”. També hi ha una gràfica amb el creixement d’alumnes concertats al País Valencià des de 1995 –any en que el PP va arribar al Govern, encara que a l’article no especifica si s’ha triat el tall per aquesta raó- on s’observa un augment del 57,8%, encara que des del 2007 s’ha estancat i només s’ha incrementat un 3%.

El text, per la seva banda se centra a busca les causes d’aquesta suposada preferència i per fer-ho entrevista els portaveus de tres patronals d’escoles privades: La Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament, Escoles Catòliques i Federació de Centres d’Ensenyament Valencià. No hi ha cap veu que defensi l’escola pública o que tracti de mostrar una mesura mínimament neutral. Naturalment, segons aquestes fonts, els valors de les escoles concertades, la seva qualitat i l’ensenyament personalitzat es troben darrere aquesta “opció majoritària de les famílies”. I a més aprofiten per reivindicar un increment dels concerts en batxillerat i ensenyament especial i denunciar que les quotes del concert “estan congelades” des de 2007.

Aquest text és aprofitat per l’editor per dedicar un editorial titulat “Concertats i demagògia” on s’afirma que les “dades demolidores” demostren que no hi ha un suport suficient del Consell cap a l’ensenyament concertat, ja que “només” tres de cada deu alumnes hi poden accedir i que aquest punt demostra que “la llibertat d’ensenyament no està garantida”.

A més del que diu, la campanya de Las Provincias és rellevant el que calla. En cap moment cita les retallades en l’ensenyament públic –s’ha reduït el pressupost i no sols congelat,- els 19.000 alumnes estudiant en barracots, tots de la pública. Tampoc s’esmenta l’estudi del sindicat STEPV –majoritari entre els docents- que demostra com les subvencions a les escoles privades van créixer un 230% entre 1995 i 2007 mentre que les escolaritzacions en aquesta xarxa ho feien sols un 2%; la cessió de sòl públic a empreses d’ensenyament privades mentre la construcció de centres públics està paralitzada, el que ha generat no poques protestes, o la promesa d’ampliar les beques menjador a les escoles concertades mentre s’han reduït o no s’estan abonant a la pública. I tampoc, l’editorialista, considera un atac a la llibertat d’ensenyament que 14.000 famílies que volien matricular els seus fills en valencià s’hagin vist obligats a fer-ho en castellà per manca de places.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019