La situació dels paradisos fiscals i les mesures per reduir l’evasió global en impostos –que es calcula que pot arribar als 24 bilions d’euros– havia de ser el tema estrella de la cimera del G8 que va començar ahir a Irlanda del Nord. Així ho anunciaven alguns dels reportatges previs a la trobada i, encara ahir, alguns teletips d’agència posaven la qüestió als seus titulars.

Però a l’hora de la veritat, la qüestió síria i el llenguatge no verbal en la conversa entre Barack Obama i Vladimir Putin –premiers estatunidenc i rus, respectivament- han acabat monopolitzant la cobertura informativa. Fins i tot les informacions econòmiques s’han centrat en la negociació d’un pacte de lliure comerç entre els EUA i la Unió Europea, relegant la qüestió del frau fiscal a una frase en el millor dels casos.

Dels principals diaris impresos als Països Catalans, La Vanguardia, Ara, Levante i Diario de Mallorca ni tan sols ho esmenten. El Periódico ho cita de passada dins de les úniques dues línies dedicades a l’agenda econòmica. Las Provincias fa una cosa encara més estranya. Tot i que la URL de la notícia indica que la notícia original estava titulada en aquesta línia, l’actual només ho inclou en un subtítol que després no es desenvolupa en tot el text. Només El Punt Avui li dedica un desglossat relativament destacat dins un reportatge de la cimera centrat en les qüestions econòmiques.

En una situació de crisi global i de retallades substancials en serveis públics essencials la qüestió no és marginal ni molt menys. Segons l’ONG global Avaaz –que ha recollit més de 800.000 signatures en línia per pressionar els caps d’estat- només la recaptació legal a les grans multinacionals generaria un fons d’un bilió de dòlars suficient per “acabar amb la pobresa, doblar les inversions en energies netes i escolaritzar a cada nen del planeta”.

Però el creixent interès de les audiències pel tema del frau a penes ha mogut les agendes mediàtiques. Fins i tot l’escàndol de la “llista Falciani” o una de les majors investigacions periodístiques de tots els temps realitzada pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ en les seves sigles angleses) sobre el funcionament dels paradisos fiscals han passat relativament desapercebudes al nostre país. A l’Estat espanyol sols alguns digitals com El Confidencial o El Diario.es han tractat el cas amb una certa profunditat.

El tabú de publicar amb noms i cognoms les empreses o propietaris amb grans fortunes a països opacs encara persisteix, i casos com el de Lionel Messi serien més aviat una excepció. La ICIJ ja fa tres dies que va penjar en obert la seva base de dades, el que permet fer cerques concretes sobre la indústria del blanqueig de capitals al nostre país, però per ara –i fins on ha trobat Mèdia.cat- cap mitjà s’ha animat a publicar dades concretes. I això que l’amenaça de la mala publicitat és una de les motivacions d’aquestes empreses de cara a regularitzar la seva situació amb hisenda.

Sobre les mesures que pot arribar a prendre el G8, no estaria de més recordar que la darrera ofensiva internacional contra el paradisos fiscals, empresa per l’OCDE fa una dècada, va acabar amb un canvi en la definició de “paradís” pel que l’Organització ha pogut concloure que la desaparició d’aquests centres opacs és “una de les [seves] grans històries d’èxit”.