Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Divendres entrava en vigor la darrera de les 26 reformes que ha patit el Codi Penal espanyol des de la seva entrada en vigor el 1996. Laura Pozuelo és doctora en dret penal i professora de la Universitat Autònoma de Madrid i acaba de publicar el llibre La política criminal mediática, on analitza la relació entre els mitjans de comunicació i aquest accelerat reformisme legislatiu.

Quina influència tenen realment els mitjans en les reformes del Codi Penal?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La influència entre mitjans i agents polítics és mútua. És una relació d’interès mutu on a vegades comencen uns i a vegades els altres generant unes rodes que es retroalimenten i en que uns serveixen per a fer d’altaveus de discursos determinats i els altres com a esquer per aconseguir audiències.

I aquesta és una interacció perversa, ja que el producte que en surt sempre és sensacionalista a nivell mediàtic i a nivell jurídic sovint són falses solucions.

I a nivell més concret del Codi Penal. Quines són les conseqüències d’aquest funcionament?

Quan hi ha un cas que crida molt l’atenció la reacció més immediata és l’enduriment penal, generalment de forma poc reflexiva i sense connexió amb la realitat. I moltes vegades la solució no passa per un canvi penal, sinó per altres mesures –una millor estratègia policial, polítiques preventives, etc.- però l’enduriment de pena sempre és una solució ràpida i molt barata, que genera la sensació que s’actua immediatament, encara que sigui inútil.

Aquesta pressió mediàtica sempre funciona a favor d’endurir penes? Es dóna casos a l’inrevés, que s’aposti per rebaixar càstigs injustos?

Sempre és a favor d’endurir. No recordo cap cas que sigui al revés.

Qui té més responsabilitat en aquesta dinàmica. Mitjans o polítics?

Els mitjans més o menys fan la seva feina, que es vendre un producte. I si és un producte sensacionalista, doncs té certa lògica el que fan. A més, cal tenir present que sovint un fet és noticiable per que és extraordinari. La quotidianitat no és notícia.

El que passa és que dels polítics jo n’esperaria una mica més de calma, oferir un discurs alternatiu, un ús de les estadístiques que sovint no acompanyen la sensació generada pels mitjans.

També hi ha casos en que els mitjans influeixen directament en els magistrats. Es passa de la tertúlia televisiva a l’encausament per un jutge, com la famosa censura a la portada d’El Jueves o la imputació del director del Festival de Cinema de Sitges.

Bé, jo no m’he centrat més en l’anàlisi dels canvis jurídics, encara que m’atreviria a dir que aquests són casos més excepcionals, no tan habituals, encara que es pot veure com representen una distorsió al límit del model.

Sobre el tema de les tertúlies sí que puc dir que escenifiquen una formació jurídica nul·la de persones que no els preocupa erigir-se en jutges sense tenir en compte cap de les mínimes garanties que contempla el sistema, fins al punt d’ignorar els propis preceptes constitucionals. Però bé, és un model informatiu que no és gens rigor´so i tampoc ho pretén.

Creu que aquesta cobertura mediàtica és igual per a tot tipus de delicte o que és diferent segons la seva natura? Penso en els casos de corrupció, que a pesar de l’alarma social que generen a vegades són disculpats mediàticament.

No crec que la corrupció generi alarma social. De fet és un tema mediàtic des de fa relativament poc. Ara, amb els rigors de la crisi, la gent s’hi ha fet més sensible, però hi ha un sentiment arrelat de disculpar aquest tipus de delictes que, a més, per la seva naturalesa, són més difícils de provar.

Però a banda d’això, és evident que hi ha una doble vara de mesurar. Hi ha diaris que són capaços de generar portada rere portada sobr una decisió judicial amb l’ànim evident d’influir-la mentre que escàndols com la rebaixa de pena de [Jaume] Matas [ex-president balear] passen quasi desapercebuts. O el paper dels donants de Bárcenas, actualment imputats sense deixar de ser un peu de pàgina.

Quin és el resultat en el Codi Penal d’aquesta política de canvi a cop d’escàndols mediàtics?

D’una banda, molts d’aquests canvis han generat contradiccions internes dins del text penal, a causa de la manca de reflexió, arribant fins i tot a que hi hagi delictes greus menys castigats que altres que són més lleus. Però el més important és l’enorme enduriment que ha anat experimentant el Codi penal, el que no lliga en absolut amb la realitat delinqüencial a Espanya: augmenta cada vegada més la durada de la pena de presó i els supòsits en què aquesta és aplicable, per no parlar de les limitacions cada vegada més grans perquè un pres pugui accedir a la progressiva adaptació a la vida en llibertat, ja que també s’ha reduït enormement la possibilitat d’accedir al tercer grau penitenciari o a la llibertat condicional.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019