Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir va fer-se pública la identitat dels guanyadors del concurs per adjudicar-se l’externalització de la NOU, tal i com ha renombrat Ràdio Televisió Valenciana a l’antic Canal 9. Sense que hi hagi massa sorpreses, el gran vencedor és el conglomerat dirigit per Vértice 360, una de les principals productores audiovisuals de l’Estat espanyol i amb seu a Madrid, i del que també formen part algunes productores valencianes més petites. Videac –que és el nom d’aquesta UTE- s’ha fet amb dos dels tres lots en joc, inclòs el més suculent amb 408 hores d’emissió en prime-time. El tercer ha quedat en suspens en espera de dilucidar si la proposta de Videac és massa barata –el que incorreria en el que en el sector s’anomena “risc econòmic”. Si finalment no guanya l’opció amb més possibilitats és l’aliança entre l’empresa catalana Lavinia –que per exemple gestiona Barcelona TV- i la basca Always Sport, el president de la qual està íntimament lligat al Grupo Vocento.

La majoria de digitals que han seguit el tema –els mitjans tradicionals han optat per un perfil més baix, limitant-se a reproduir la informació oficial- han destacat la victòria de l’ex-ministre d’Aznar, Josep Piqué, i el nebot de Cospedal, José Herrero, presidents de l’empresa i del seu consell d’administració, respectivament. Vértice 360 ja controla –amb diferents aliances- les televisions autonòmiques d’Aragó i Extremadura i fa anys que demanava la privatització de les televisions autonòmiques.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El gran derrotat seria el grup dirigit per Secuoya, l’altra gran productora d’àmbit estatal, i avalada pel també ex-ministre d’Aznar, Miquel Ángel Rodríguez. Un resultat que, segons les especulacions dels diferents mitjans, reflectiria l’actual correlació de forces dins el PP.

La plataforma d’ex-treballadors de RTVV, Mil de Nou, però, ha anat més enllà dels enfrontaments a les altes esferes i ahir mateix publicava un extens informe sobre Videac i les diferents empreses que el composen. Allí s’analitza com el “risc econòmic” de Vértice 360 va més enllà de la seva oferta de programació. Fins fa uns mesos l’empresa es trobava en una delicada situació financera, amb un deute desorbitat i manca de solvència, fets que fins i tot li van provocar la pèrdua d’un contracte amb Tele5 per al subministrament tècnic al País Valencià i Múrcia. Només l’ajornament dels pagaments per part d’hisenda van salvar de la fallida una empresa que ja acumulava deutes amb proveïdors i la seguretat social.

La solució va passar per una ampliació de capital de 20 milions d’euros mitjançant la qual Vértice 360 quedava en mans del fons de capital risc estatunidenc HIG Capital, una companyia financera dedicada bàsicament a l’especulació i no a la comunicació. Una de les altres inversions de HIG Capital a l’Estat espanyol va ser la compra d’un miler d’habitatges al Sareb, el “banc dolent”.

Però les altres productores associades a Videac tampoc són desconegudes per al sector audiovisual valencià. Una d’elles, el Grupo Mecomlys, compta amb la participació d’ex-directius i propietaris de Tele 7 –coneguda popularment com TeleGürtel per la implicació del seu propietari amb la trama corrupta- i que va ser beneficiaria d’una pluja de llicències de TDT durant la presidència de Francisco Camps i que el Tribunal Suprem va anul·lar el 2012 perquè no s’havien complert els criteris “d’objectivitat i imparcialitat”.  Tele 7 va tancar acomiadant tots els seus treballadors amb importants deutes de salaris i indemnitzacions i més tard, en crear-se Mecomlys, van recuperar-ne el nom.

També ha emprat pràctiques similars Lurdes Reyna, ex-directora de Tele7 i propietària de  Malvarrosa Media, la productora responsable de programes de Canal 9 com “Cor de Festa” i «Els primers de la classe» que va ser liquidada devent nòmines i quitances als seus treballadors per valor de 300.000 euros. Reyna, però, ha fundat ara Malvados SL i Producciones Malvarrosa SL per tal d’optar de nou a l’adjudicació de programes a RTVV. Reyna estava integrada avui en la UTE Tombatossals amb la madrilenya Secuoya.

Lavinia

La gran sorpresa del concurs seria –si finalment acaba guanyant el lot pendent- la productora Lavinia. Aquesta empresa s’ha centrat històricament a Catalunya, on gràcies als seus estrets vincles amb el PSC, va arribar a gestionar una gran part de les televisions locals de l’àrea metropolitana. Ara, amb el tancament de la majoria d’aquestes es troba en hores baixes sent BTV el seu vaixell bandera. L’expulsió del PSOE de governs autonòmics com els d’Aragó i Canàries també li han reduït la seva facturació arreu de l’Estat espanyol.

La doble condició de catalana i “filo-socialista” ha facilitat que els seus competidors no s’estalviïn les crítiques directes a la seva contractació –incloses les apel·lacions al procés sobiranista– donant per fet –com tothom que ha opinat sobre el procés- que els criteris polítics han prevalgut sobre els técnico-econòmics.

En aquest sentit, la solució al misteri de Lavinia, qui no sortia com a favorita en cap de les quinieles prèvies, podria ser la seva aliança amb Always Sport, una empresa vinculada al Grupo Vocento –propietari de Las Provincias, qui per altra banda també es postulava en una altra oferta- i al Port de Sagunt, en projectes totalment aliens a la comunicació.

Un cas, el del Grupo Vocento, que no ha estat estrany en tot el procés, ja que diverses empreses o grups empresarials, com Telefónica, es trobaven representats d’una o altra manera en diferents equips competidors.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019