Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Les eleccions d’ahir a Hondures no han centrat el mateix interès mediàtic que les veneçolanes del passat abril. Encara que és obvi que el país centreamericà no té el pes polític, econòmic i demogràfic que el sudamericà, el fet que aquestes siguin les primeres eleccions lliures després del cop d’Estat de 2009 i les posteriors eleccions tutelades pels militars, potser n’haurien justificat un seguiment una mica més generós.

A més, tant en un cas com en l’altre hi ha hagut importants denúncies de frau electoral que han estat tractades de forma molt diferent. Tal i com va analitzar Mèdia.cat en el seu moment –en un article centrat en El País– els mitjans de l’Estat espanyol van donar força credibilitat a les denúncies de l’oposició i el diari de PRISA deixava clar des del titular –“Maduro s’atribueix la victòria i Capriles no reconeix els resultats“- que era el candidat socialista el que s’autoproclamava president sense tenir en compte les denúncies per frau. Dos mesos més tard, quan va fer-se públics els resultats de l’auditoria electoral demanada per l’oposició, El País –ni pràcticament cap altre mitjà de l’Estat espanyol- va fer-se’n ressò.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ara, en canvi, els resultats han estat a la inversa. Qui denuncia el frau és la formació d’esquerres Libre, que presentava com a presidenciable Xiomara Castro, dona del president derrocat Manuel Zelaya.

I també l’enfocament del país ha variat totalment. Ara és “L‘ex-president Zelaya [qui] impugna la victòria de la dreta a Hondures”. Victòria que, per si no queda clar en el titular es recalca en un subtítol on es presenta el candidat del Partit Nacional com “el President electe”. La mateixa expressió torna a repetir-se a la primera frase del text.

Una línia similar pot trobar-se a altres grans diaris, com El Mundo –“Juan Orlando guanya la presidència d’Hondures derrotant l’esposa de Zelaya”,- que a banda d’equivocar-se en el nom del candidat (publiquen el seu segon nom com si fos el cognom) no informen fins al quart paràgraf de les denúncies de corrupció. Abans es destaquen fins i tot les declaracions de l’ambaixadora estatunidenca al país, qui dóna per bons els resultats.

A Barcelona la cobertura és més prudent, i La Vanguardia titula que “el candidat oficialista es perfila com a guanyador” i ja als subtítols destaca que hi ha “confusió” sobre els resultats. Per la seva banda El Periódico reconeix que “Els dos candidats a la presidència d’Hondures es disputen la victòria”.

Però no només la candidata de Libre va denunciar frau. També el tercer i quart partit més votat van llençar acusacions en aquest sentit. Tot això en uns moments de confusió en que hi havia contradiccions en les pròpies dades que oferia l’ens electoral hondureny. Per això sobta encara més la velocitat de certs mitjans en atribuir la victòria o menystenir i desestimar les denúncies.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019