Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La filtració dels correus d’Iñaki Urdangarín relacionats amb el cas Nóos continua descobrint detalls molt clarificadors sobre el funcionament intern de la Casa Reial espanyola. L’última tanda, del passat 17 de desembre inclou una “nota per a parlar amb Godó”, signat per Carlos García Revenga –secretari de les Infantes i actualment també encausat en el mateix procés- i datat el 15 d’octubre de 2004; i que ha estat publicat al número de gener de la revista humorística Mongolia.

El correu, molt breu i esquemàtic, resumeix en sis punts quin és l’enfocament que la institució monàrquica volia donar a la compra d’una casa a Barcelona per part de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarín. En aquests es detalla perfectament que vol que es destaqui que aquest fet “és un gest de la Corona”, que “com qualsevol parella (…) busquen i troben una casa” i que la seva compra la realitzen “com molts espanyols comptant amb la seva casa actual i amb el diner barat; és a dir endeutant-se”. Finalment s’insisteix que “ho presenteu com una cosa natural de compra immobiliària, amb els riscos que té endeutar-se per a les parelles joves avui”.

Només dos dies després d’aquest correu, el 17 d’octubre, La Vanguardia va publicar aquest reportatge de la corresponsal a la Casa Reial del diari. En el text pot llegir-se: “Encara que no va ser una decisió que respongués a cap pla preconcebut, és cert que a la Corona li ha vingut molt bé que Cristina de Borbó es vinculés d’aquesta manera tan natural a Catalunya”. Més endavant s’insisteix amb les dificultats “normals” d’una parella jove: “La casa somiada, a vegades, pot provocar malsons i als ducs de Palma no els ha estat fàcil trobar la seva llar ideal (…) [que] pagaran gràcies a la venda del seu pis a Pedralbes, el seu patrimoni personal i una hipoteca”. Un argumentari que segueix fil per randa les “instruccions” demanades des de la Casa Reial.

Res es diu a l’article que el que anomena una “finca” s’allunya i molt de l’habitatge habitual al que podria accedir qualsevol “parella jove”, arribant a costar 5,7 milions d’euros més una altres 600.000 en reformes. Tampoc s’explica del donatiu d’1,2 milions d’euros que Cristina va rebre del seu pare –camuflat com un crèdit per evitar pagar a hisenda– ni de l’avantatjós crèdit que La Caixa va concedir a la parella reial de cinc milions d’euros –per un sou de 36.000 euros anuals en el cas d’Urdangarín- i un termini de cinc anys durant els quals no els calia tornar res.

Un tractament exquisit que probablement no canviarà amb el nou director. Màrius Carol també va ser corresponsal de La Vanguardia a la Casa Reial i manté una excel·lent relació amb la institució, sobre la que ha escrit diferents llibres hagiogràfics.

Nota: Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un lector.