Quan la banca pren el timó

La banca sempre ha tingut una forta influència en l’ecosistema mediàtic espanyol i català, ja fos mitjançant la contractació de publicitat o la concessió de crèdits. Tanmateix, davant la impossibilitat dels mitjans d’afrontar el deute concret amb els bancs, durant els últims anys s’ha produït un fenomen especialment perillós: el sector bancari s’ha incorporat directament l’accionariat dels diaris i televisions, en alguns casos canviant deute per accions. Que l’entrada per la via directa del capital bancari en els grans mitjans s’hagi produït justament ara no és casualitat: més enllà dels moments delicats pels que pugui passar cada capçalera, el cert és que la bancarització de la premsa es produeix en un moment en què bancs i caixes es troben en l’ull de l’huracà per la seva nefasta gestió de la bombolla immobiliària i el polèmic rescat bancari. Pèrdues socialitzades, guanys privatitzats… i boques closes.

Repassant una mica les relacions banca-mitjans trobem algunes perles. La revista Mongòlia d’agost de 2012 publicava un ampli reportatge sobre aquest fenomen, parant especial esment en el cas del grup Prisa, editor d’El País i propietari de la Cadena Ser. El 25% del capital està ja en mans de fons d’inversió i bancs com Daiwa Securities, BH Stores IV BV, BNP Paribas, Bank of America, Asset Value Investors, Marlin Equities… Prisa va acabar 2012 amb un deute de 3.000 milions d’euros (havia arribat de ser de 5.000 milions). Però pel camí s’han incorporat al seu accionariat el Banco Santander, Caixabank i HSBC. Estava prevsit que el 2014 ja tinguessin un 20% més del capital. Ho explica amb tot luxe de detalls el periodista Pere Rusiñol al llibre Papel mojado, de recomanable lectura.

Als consells d’administració de gairebé tots els grans mitjans s’hi asseuen directament consellers del sector financer, i la simbiosi va en una doble direcció. Per exemple, l’editor de La Razón, José Manuel Lara (Grup Planeta) és a l’hora vicepresident del Banc de Sabadell. Pel que fa al Grup Godó, editor de La Vanguardia i RAC 1, el propi Conde, Javier Godó, és vicepresident de la Caixa i conseller de Caixabank. El reduït consell d’administració de Godó inclou Luis Conde, conseller de Catalunya Caixa. Al consell d’adminsitarció del Grup Zeta, editor d’El Periódico, hi trobem Juan Llopart, exconseller de CaixaBank i imputat per la gestió de Bankia, de la qual va ser conseller independent.

Els mitjans de comunicació no travessen només una crisi econòmica de format. També pateixen una profunda crisi de credibilitat. I la bancarització dels seus consells d’administració no ajuda a superar-la. Tot plegat acaba afectant, com és lògic, la credibilitat dels professionals dels mitjans. El periodisme és la segona professió més mal valorada de l’Estat espanyol segons dades del Baròmetre del CIS de març de 2013, només per sobre dels jutges. Només un 4,1% dels ciutadans de l’Estat recomanaria a un fill o a un bon amic dedicar-se al periodisme. Així doncs, potser tocaria que més enllà de les justes reivindicacions laborals cada cop que se succeeixen ERO i retallades, siguem el màxim d’exigents amb la nostra feina, fem més autocrítica amb els nostres mitjans, i donem suport,  participem o impulsem projectes de comunicació independents i sense tants lligams amb l’status quo.