Cap rotatiu imprès ho porta avui en portada. Ni català ni espanyol. Tot i que en pàgines interiors sí que n’han parlat, cap director ni consell de redacció ha considerat que mereixia sortir destacat a la primera pàgina del diari. Ni dedicar-hi l’editorial. Ens referim a la compareixença davant la premsa que ahir dilluns va fer el relator de les Nacions Unides per  la Promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Pablo de Greiff. I no només això. La majoria tampoc han considerat que fos prou rellevant com per col·locar-ho a la portada digital (només ho han fet El Periódico i El País).

Pablo de Greiff ha estat deu dies a l’Estat espanyol i s’ha entrevistat amb institucions públiques (inclòs el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo), partits polítics (va reunir-se amb els catalans al Parlament), jutges, advocats, defensors del poble, acadèmics (historiadors, arqueòlegs), víctimes i associacions de memòria. La visita venia precedida per una primera ronda que van fer fa unes setmanes membres del seu equip. I, talment com ja apuntaven les conclusions d’aquella primera visita, el govern espanyol ha sortit molt mal parat de la valoració que ha fet el màxim responsable de l’ONU per desapareguts i morts en conflictes violents abans d’enlairar-se cap a Nova York.

La roda de premsa va ser demolidora: l’Estat espanyol ha de jutjar els crims del franquisme en general i en concret les desaparicions del franquisme (que ell xifra en com a mínim 45.000: “el mapa de foses recull fins a 2.382 enterraments clandestins amb les restes de 45.000 persones”, tot i que alguns historiadors eleven la dada a més de 130.000 sumant-hi execucions sumàries); cal deixar sense efecte la Llei d’amnistia de 1977 (perquè a la pràctica “compleix les funcions d’una llei de punt final ja que s’ha fet servir per arxivar pràcticament la totalitat dels casos que arriben davant els jutges”); no pot ser que s’hagi deixat la responsabilitat de la localització i obertura de fosses de la guerra en mans del familiars; cal anular totes les sentències dels consells sumaríssims; cal convertir el Valle de los Caídos en un museu que exliqui els presos que hi van treballar i morir; que el govern abandoni l’excusa que compensar les víctimes del franquisme “reobre ferides”; va mostrar preocupació perquè la fiscalia de l’Audiència Nacional ha denegat la sol·licitud d’extradició a l’Argentina dels dos pressumptes torturadors franquistes José Antonio González Pacheco, Billy el Niño, i Jesús Muñecas Aguilar. I, en resum, que el govern faci una política d’estat per reparar les víctimes del franquisme, que ho faci amb urgència i que es comprometi de manera “determinant i decidida” a reconèixer d’una vegada per sempre els drets d’aquestes víctimes.

El relator de l’ONU va voler remarcar que mai, al llarg dels 20 anys d’experiència, havia vist una distància tant immensa entre les institucions de l’estat i les vícitmes d’un conflicte violent, com és el cas de la repressió franquista. De Greiff té un ampli coneixement d’altres conflictes, ja que ha participat en comissions internacionals de justícia i reparació a països com Guatemala, Colòmbia, Marroc, Palestina o Filipines.

Però els mitjans han considerat que tot plegat no justificava ni tan sols un breu a la portada.

Al final de la roda de premsa li van preguntar a Pablo de Greiff si creia que el Govern espanyol faria cas de les recomanacions de l’ONU, i ell va respondre que no és cap “cínic” ni “romàntic” i no vol generar falses expectatives a les víctimes. Però que si les víctimes “no es rendeixen, jo tampoc”. I va afegir: “L’única promesa que he fet és el meu compromís a continuar vetllant per l’exercici dels drets a la veritat, la justícia i la reparació”.

 

_____________

PD: Una lectora ens ha fet adonar que un diari comarcal sí que ho ha tret a la portada: el Diari de Girona hi fa referència amb un titular sobre la capçalera: “L’ONU critica que Espanya no jutgi els crims del franquisme”