L’emirat de Qatar, governat per un règim dictatorial, ha invertit 428 milions d’euros a Catalunya en només tres any

L’emirat de Qatar s’ha consolidat com un dels principals compradors als Països Catalans. Els seus fons d’inversió han adquirit la samarreta del Futbol Club Barcelona, els hotels barcelonins Renaissance i Vela, el port Marina Tarraco i un complex hoteler a Mallorca. Els qatarians són accionistes majoritaris d’Iberdrola i, per tant, propietaris de centrals nuclears i tèrmiques a Tarragona i a Castelló. En els últims tres anys han invertit 428 milions a Catalunya, una xifra que s’incrementarà fins a gairebé 600 milions el 2016, superant el pressupost del Departament d’Empresa i Ocupació (527 milions). L’agència pública per atraure inversions a Catalunya, ACCIÓ, assenyala que l’interès qatarià és exclusivament econòmic. Qatar ha estat denunciat per Amnistia Internacional per no respectar els drets més bàsics.

Tots els instruments d’inversió de l’emirat de Qatar estan controlats per la família de l’emir de Qatar: els Al-Thani. Es calcula que el seu fons més important i el novè fons sobirà d’inversió del món, amb només nou anys de vida, té uns actius de 170 bilions de dòlars. L’informe d’ESADE Sovereign Wealth Funds 2013, editat per Javier Santiso, qualifica d’agressiva l’estratègia d’uns fons que empren la riquesa generada per l’exportació de gas i de petroli per fer inversions elevades en països escollits dins d’una lògica política i empresarial. Un dels llocs preferits per invertir dels qatarians és Barcelona i la seva àrea d’influència, com a pol d’atracció turístic i comercial del sud d’Europa.

El fons d’inversió dels Al-Thani té diferents divisions. Qatari Diar, que s’encarrega d’operacions immobiliàries, ha comprat recentment l’Hotel W Barcelona, conegut per Hotel Vela, a la zona del port de Barcelona, i el port d’oci Marina Tarraco, a Tarragona. Qatar Holding, que se centra en l’adquisició de tot tipus d’actius, inverteix en sectors tan diferents com els magatzems Harrods de Londres i les accions de l’empresa energètica Iberdrola. Qatar Sports Investments se centra en operacions esportives com la compra del club París Saint-Germain o l’esponsorització del Futbol Club Barcelona. L’Exèrcit de Qatar també té el seu propi fons d’inversió, el Qatar Armed Forces Investment Portfolio, amb el qual va adquirir l’any passat l’Hotel Renaissance, situat a l’Eixample barceloní.
La majoria dels moviments econòmics de Qatar a Catalunya estan succeint-se sense gaire debat públic tot i que no són operacions secretes. L’única inversió qatariana que ha creat polèmica va ser el patrocini del Barça a causa, sobretot, del fet que el club esportiu barceloní és propietat dels seus més de 170.000 socis, i que mai en la història no havia dut el nom d’una empresa privada a la samarreta. El Barcelona va trencar la seva política d’evitar posar informació comercial al centre de la samarreta del primer equip de futbol i va canviar el logotip de l’Unicef pel de Qatar Foundation, una organització que s’autodescriu com a privada i sense ànim de lucre, però que està finançada pel Govern i dirigida per la mare de l’emir. L’acord amb el Barça es va fer a canvi de 30 milions d’euros anuals i contemplava disputar diversos partits amistosos a Qatar. També incloïa un possible canvi en el logotip de la samarreta: això es va materialitzar el 2013 a favor de l’aerolínia Qatar Airways. El pacte va afegir publicitat a la façana del Camp Nou i a les graderies. Diversos mitjans també han apuntat a la possibilitat que en el futur l’estadi pogués incloure la paraula Qatar en el seu nom oficial, un extrem que a data d’avui no s’ha concretat. Un grup de socis disconformes amb el patrocini qatarià es va unir i va crear la plataforma Consulta Qatar –ara es diu Go Barça– perquè es preguntés als socis sobre el patrocini. Finalment es va preguntar a l’Assemblea de Compromissaris, que va donar un sí rotund al pacte amb Qatar.
Les dues altres grans operacions del país àrab a Catalunya s’han realitzat a través de Qatari Diar, el braç immobiliari de Qatar Investment Authority. Aquest fons s’ha caracteritzat pel fet de comprar propietats destacades arreu del món, des de Suïssa fins al Sudan. Segons va publicar el diari Expansión, l’empresa qatariana va pagar més de 200 milions d’euros per comprar l’Hotel W Barcelona a les empreses OHL, FCC, Comsa Emte i BCN Godia. L’operació va tenir l’autorització del Port de Barcelona, propietari dels terrenys. D’altra banda, Qatari Diar també va adquirir el Port Marina Tarraco a canvi de 64 milions d’euros. La companyia qatariana controla un 95% del port i en deixa un 5% a l’empresa que el gestiona, Marina Barcelona 92. Es tracta d’una àrea de 76.000 metres quadrats que els qatarians han convertit en un port per a iots de luxe que pot allotjar fins a deu vaixells de 125 metres d’eslora.
Les compres immobiliàries en el sector turístic a la ciutat de Barcelona també han interessat al fons d’inversió de les forces armades de Qatar. Al gener de 2014, el fons va comprar l’hotel de cinc estrelles Renaissance, que es troba en una cruïlla prop del passeig de Gràcia, per 78,5 milions d’euros. També hi hauria diners qatarians darrere del projecte de construcció d’un gran complex hoteler, la urbanització Park Hyatt, a Canyamel (Mallorca). El complex hoteler, l’està construint el grup Cap Vermell; però, segons Diario de Mallorca, al darrere hi ha un fons d’inversió qatarià gestionat des de Londres. La inversió prevista és de 100 milions d’euros, si bé es podria arribar als 250 milions. Més enllà de la costa de Catalunya i les Illes, el cert és que els fons qatarians o els d’Abu Dhabi estan invertint en el sector turístic i en la indústria del luxe a l’Estat francès, al Regne Unit o a Alemanya. Un exemple és la compra d’un 10% d’accions del grup Hyatt Hotels Corporation per part del fons sobirà d’un altre emirat àrab, el d’Abu Dhabi.
Una altra de les inversions destacades de Qatar a Catalunya ha estat en el sector de l’energia. Qatar Holding és ja l’accionista número 1 d’Iberdrola, amb una participació d’un 9,52%. La companyia d’hidrocarburs, amb seu a Bilbao, és accionista de les centrals nuclears Vandellòs II i Ascó II, situades al Camp de Tarragona i d’una importància estratègica fonamental, i controla les centrals tèrmiques de Castelló i de Tarragona. A més, Iberdrola està construint una central hidroelèctrica al municipi valencià de Cortes de Pallás.
Qatar Airways també va estar a punt de comprar un 49% de Spanair, una línia aèria participada sobretot per un conglomerat d’empreses catalanes, i amb ajudes de la Generalitat de Catalunya. La companyia qatariana hauria demanat canviar-li el nom per Barcelona Airways i hauria exigit al Govern català que hi injectés més diners. El Govern espanyol, responsable de l’aeroport del Prat, no va veure aquesta operació de bon ull, ja que es volia convertir l’aeroport barceloní en un centre de connexions internacionals. AENA no va trencar públicament els acords internacionals que beneficien l’aeroport de Madrid –denunciats pel Parlament Europeu i explicats en un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona–, i la ministra Ana Pastor va dir que no volia que Barcelona i Madrid competissin, sinó que els aeroports espanyols havien de ser una xarxa on cada centre tingués la seva funció. Finalment, la compra no es va portar a terme i Spanair va entrar en fallida.
Així mateix, cal destacar les moltes empreses dels Països Catalans que, en els últims anys, han anat a provar sort a Qatar. La constructora dels Països Catalans i de tot l’Estat que més contractes té al país és la valenciana Ecisa, que fa negocis a l’emirat des de l’any 2007 i que, a finals de 2013, va aconseguir un contracte per construir tres torres a The Pearl, una luxosa illa artificial al nord de Doha, per 103 milions d’euros. Mango i Desigual també hi tenen franquícies, mentre que la gelateria Farggi té intenció d’obrir-n’hi. Fira de Barcelona ha coorganitzat un saló de joieria i de rellotgeria i un altre d’automoció a Doha. En el sector dels mitjans de comunicació, la productora Mediapro cobreix molts esdeveniments esportius de Qatar i treballa estretament amb la televisió qata-riana Al-Jazeera, mentre que el diari Sport comercialitza una edició especial per a Qatar en anglès que es distribueix amb el diari local Gulf Times. En el sector de l’energia, tant Gas Natural com Repsol han fet negocis per portar hidrocarburs qatarians al nostre país. Les companyies que més s’han bolcat al país han estat les constructores, com FCC, amb seu a Barcelona, que va entrar a Qatar l’any 2012 amb un contracte de 39 milions d’euros per urbanitzar una zona prop de Doha.

Possibilitat de futures inversions
La majoria dels fons d’inversió mantenen estrictes contractes de confidencialitat quan fan les seves operacions. L’informe d’ESADE Sovereign Wealth Funds 2013 qualifica Qatar Investment Authority com un dels fons d’inversió més oberts de la regió pel que fa a la seva estratègia de relacions públiques: “Freqüentment hi ha anuncis públics d’inversions”. Però, tot i això, és possible que hi hagi altres adquisicions qatarianes als Països Catalans que no siguin públiques. Això ha obert la porta a rumors de possibles inversions, entre els quals destaquen els que apunten cap a la col·laboració entre Qatar Airways i l’aeroport del Prat i els que assenyalen cap a un hipotètic canvi del nom del Camp Nou que inclogués la paraula Qatar, però que de moment no tenen base sòlida. També hi ha informacions que apunten a Qatar Investment Authority com a possible comprador del València Club de Futbol, que està actualment en fallida. Alguns mitjans de comunicació també van publicar a l’estiu de 2013 que el fons sobirà d’inversió qatarià estava interessat a comprar un 10% d’El Corte Inglés, que té diversos centres als Països Catalans. La companyia ho va desmentir.
L’ambaixada de Qatar a l’Estat espanyol ha explicat a l’Anuari Mèdia.cat que no té detalls de les inversions del país àrab, però que creu que encara podrien augmentar “en un futur”. Això va en línia amb les declaracions que va fer el representant del fons d’inversió de les forces armades qatarianes, el general Thani al-Kuwari, després que s’anunciés la compra de l’Hotel Renaissance, en les quals admetia que volien fer més inversions a Barcelona. Aquestes possibles operacions futures, però, sembla que no es farien a través d’ACCIÓ, l’agència del Departament d’Empresa i Ocupació que s’ocupa, entre altres coses, d’atraure inversions a Catalunya, ja que ACCIÓ assegura que no té coneixement de cap empresa qatariana que estigui estudiant implantar-se a Catalunya.

Diversificar l’economia
Les inversions de Qatar han arribat a tot el món, no solament als Països Catalans. Segons el Fons Monetari Internacional, la renda per capita de Qatar supera els 100.000 dòlars per habitant, la més alta del món, el 2012. La riquesa prové de l’extracció i exportació del petroli, i sobretot del gas, que es troben sota el desert i les aigües qatarianes. Segons informes oficials, el negoci dels hidrocarburs representa un 62% del producte interior brut del país. La dependència de l’economia de Qatar de la indústria dels hidrocarburs ha fet que els dirigents del règim hagin optat per dur a terme una estratègia de diversificació econòmica pensant en la futura influència de l’emirat al món.
La responsable de l’àrea de Món Àrab i la Mediterrània de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Lurdes Vidal, explica que “per no fer-se absolutament dependent dels recursos primaris, Qatar ha intentat diversificar els ingressos a tots els nivells. Ha generat riquesa construint a casa i convertint-se en un hub de negocis regionals, però també amb inversions a l’exterior, sobretot en sectors estratègics i consolidats o en indústries clau com la metal·lúrgia o la logística: ports, aeroports, etc.”. Vidal no creu en teories polítiques conspiratòries i insisteix que Qatar simplement “intenta assegurar-se una sostenibilitat econòmica i financera a llarg termini”. L’analista reconeix que les inversions econòmiques, com les que fa a Catalunya, són només una part d’una gran estratègia integral i holística: “També realitza préstecs i donacions a alguns actors polítics determinats de l’àmbit àrab-mediterrani, com els Germans Musulmans, per aconseguir uns aliats fidels a la regió”. L’estratègia disposa d’una eina mediàtica potent com la televisió Al-Jazeera, i inclou fins i tot una part cultural i acadèmica: “Qatar també inverteix en art, cultura i saber, però en el món àrab es veu com una cultura artificiosa; no es veu natural o espontània. S’haurà de veure quin impacte acaba tenint perquè genera dubtes”, explica Vidal.
Des d’ACCIÓ també assenyalen els beneficis econòmics com a única causa de les inversions de Qatar. El conseller delegat d’ACCIÓ, Joan Tarradellas, explica que “a Catalunya i a tot el món, el motiu per invertir són els beneficis empresarials presents o esperats”, però hi afegeix que “la imatge de Barcelona com a destí de qualitat pot influir en algunes decisions, tot i que normalment aquestes són consideracions complementàries com tantes d’altres”. Tarradellas assenyala que el fet que vinguin inversions a Catalunya demostra que està molt ben posicionada al món com a destinació d’inversions i que té “una imatge d’atractivitat donada pel fet de ser el motor econòmic i industrial d’Espanya i del sud d’Europa, tenir un Govern business friendly i estar en una posició logística privilegiada”. Algunes de les inversions que Qatar ha fet a Catalunya ja estan generant beneficis. La campanya publicitària que Qatar Airways va fer amb el Futbol Club Barcelona, per exemple, hauria multiplicat per deu la capacitat de difusió de la companyia aèria, segons el diari digital O2B, especialitzat en el sector turístic.

Crítiques d’organitzacions internacionals
Organitzacions de defensa dels drets humans i sindicats internacionals de treballadors han denunciat les condicions de treball de Qatar. Una altra de les causes de la inversió de Qatar a Catalunya, per tant, podria ser evitar que es parlés de la situació interna del país i de les crítiques internacionals. Tal com escrivia Víctor Malo a O2B, “la companyia aèria [Qatar Airways] planeja utilitzar els valors socials transmesos pels gegants catalans [F. C. Barcelona] per entrar a nous mercats”. L’any 2011, el secretari general de la Internacional de Treballadors de la Construcció, Ambet Yuson, va afirmar que l’habilitat de Qatar per organitzar el Mundial de futbol de 2022 depenia totalment de “l’explota-
ció de treballadors estrangers que està quasi en la línia dels treballs forçats”. Es calcula que entre un 80% i un 85% dels habitants de Qatar són treballadors estrangers. La majoria es dediquen a la construcció i a l’extracció d’hidrocarburs.
Un informe especial de Human Rights Watch, publicat l’any 2012 i titulat Construint un Mundial millor, documentava “l’explotació i l’abús dels treballadors de la construcció a Qatar, permesa per un marc legal inadequat que dóna als empresaris un control excessiu sobre els treballadors i prohibeix que els treballadors estrangers exerceixin els seus drets de llibertat d’associació i de negociació col·lectiva”. L’organització també demanava posar fi a la Llei de patrocini, la llei qatariana que fa que els treballadors estrangers, entre altres coses, no puguin canviar de feina ni entrar o sortir del país sense el permís del seu empresari i que dificulta que els treballadors es queixin en cas de rebre abusos. Finalment, la mateixa Amnistia Internacional ha fet informes en què denuncia la vulneració dels drets humans a Qatar, sobretot els dels treballadors estrangers, però també els drets de les dones i dels homosexuals.