FOTO: Scott Ehardt

Treballadors de la cadena de supermercats valenciana relaten diversos casos d’abusos i de repressió sindical

Mercadona és capdavantera al País Valencià i un referent en l’àmbit estatal. El 2013 va augmentar el seu benefici un 1%, sumant 515 milions d’euros, donant feina a 74.000 treballadors. L’empresa ha sigut qualificada com la segona millor companyia per treballar-hi a l’Estat espanyol i és la segona més valorada en qualitat laboral i quarta en marca ocupadora segons la llista de Merco Personas 2013. El seu nou conveni, vigent des de principis de 2014 i un referent en l’àmbit europeu. Tot i això, els sindicats CGT i CNT denuncien que rere la impol·luta imatge de l’empresa s’amaguen casos d’assetjament laboral i de repressió sindical. L’Anuari Mèdia.cat ha parlat amb treballadors i sindicalistes de Mercadona favorables i contraris a l’empresa, que expliquen la seva expe-riència en la companyia de Juan Roig.

Es va atrevir a denunciar-ho i va guanyar. Així ho confirma la sentència 45/2014, de 17 de gener de 2014, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). Azucena era una treballadora d’un supermercat de la cadena Mercadona des del 2001. Gerent categoria A, amb un sou de més de 1.700 euros el mes, un dia va rebre una carta en el seu domicili. No era del banc, ni tampoc de la seua companyia telefònica: era de qui li permetia guanyar-se el pa.

Mercadona va comunicar a Azucena el seu acomiadament disciplinari amb efectes immediats per haver comès una falta molt greu segons l’estipulat en el conveni de l’empresa. Acusada de frau, deslleialtat i abús de confiança, el seu pecat va ser usar el seu codi d’empleada per agafar un paquet de clòtxines i una ampolla de refresc, fer un tiquet i oblidar-se de pagar. Poc li quedava per perdre i ho va denunciar. El Jutjat Social núm. 30 de Madrid va estimar la demanda per acomiadament improcedent, però Mercadona no va acatar la sentència i la va recórrer davant el TSJM. Recurs desestimat. La justícia va tornar a somriure a Azucena. Es va desestimar el recurs interposat per Mercadona i es va confirmar l’acomiadament improcedent que comportava la readmissió de la treballadora o l’abonament d’una indemnització superior a 30.000 euros.

El relat dels treballadors
Aquesta és la història que il·lustra el refrany “l’excepció que confirma la regla”. Tot i que sindicats com la CGT o la CNT afirmen que les situacions com les d’Azucena són ha-
bituals, poques són les denúncies que s’arriben a presentar. L’Anuari Mèdia.cat ha parlat amb alguns treballadors de Mercadona, que han relatat la seva experiència treballant per a la companyia, però han requerit guardar l’anonimat per fer-ho. L’Anuari també s’ha posat en contacte amb Mercadona, que ha declinat participar en el reportatge per rebatre les acusacions dels treballadors, remetent-se a la seva memòria anual d’activitat per a tot el que faci referència a la seva política laboral.
Té 46 anys i s’identifica sota el pseudònim de Juana. No vol donar el seu nom davant la por de perdre el seu treball. “Han vulnerat els meus drets com a treballadora i com a persona”, afirma l’empleada del supermercat. El seu calvari, segons relata, va començar en 2009 i es va perllongar durant tres anys. L’arribada d’un nou coordinador de tenda va ser l’inici d’amenaces verbals com “no t’oblides que fora fa molt fred”, amb referència a un possible acomiadament.
Juana recorda estar atenent a la peixateria del supermercat, quan va ser cridada pel seu coordinador, que la va convidar a signar un document. Es resigna sabent que no va actuar bé, perquè, encara que va preguntar al seu superior què estava signant, no va llegir el paper. Va agafar el bolígraf i, quan va voler adonar-se’n, havia rubricat un escrit en el qual reconeixia que havia comès diverses faltes com no portar davantal o equivocar-se en la cartelleria. “Algunes coses eren certes, som persones i ens podem equivocar, però la majoria no”, matisa. Juana es va plantejar denunciar-ho. Es va posar en contacte amb el sindicat CCOO i amb el seu advocat personal; però, finalment, el consell dels companys li va fer no iniciar cap acció judicial: “Quan tens fills i pagaments a fer, les coses es veuen diferents”, confessa. No obstant açò, sí va tenir la valentia de cridar el coordinador de zona i revelar que el seu cap en l’establiment l’obligava a fer coses que anaven contra els interessos de l’empresa i dels clients. “Estàs ficant-te on no et criden”, va tornar a amenaçar-la el coordinador de tenda, que la va privar de la prima aquell any.
Aquesta és l’experiència de Juana, però no tots els empleats la comparteixen. Un jove treballador que es fa dir Miguel, en plantilla des de l’estiu de 2012, està content de pertànyer a l’imperi de Juan Roig. Assegura que ha rebut sempre un tracte favorable. Mai no ha sentit vulnerats els seus drets i qualifica de rumors les històries sobre treballadors als quals se’ls falta al respecte. “Si existeixen, han de ser casos aïllats”, comenta.

Pressió als treballadors de baixa
El sindicat CNT és actiu des del 2005 en la interposició de demandes per millorar la situació i destapar els abusos patits pels treballadors de Mercadona. El secretari d’Acció Sindical de la Federació Local de la CNT a València, Antonio Ruiz, destaca especialment un tipus de problemes: la pressió als treballadors de baixa. “S’han donat multitud de casos de pressió a treballadors mentre es trobaven de baixa perquè acudiren al seu lloc de treball”, assegura. Trucades diàries als seus domicilis, assetjament per part dels coordinadors i acomiadaments durant baixes per depressió són algunes de les pràctiques denunciades per aquest sindicat.
“Són freqüents els acomiadaments per estar de baixa, encara que t’hagen d’indemnitzar”, confessa Juana. Des de la CNT apunten que “ha augmentat l’ús de l’acomiadament disciplinari a treballadors que reclamen els seus drets”. De fet, són diverses les sentències de tribunals espanyols que es dicten a favor de Mercadona en casos d’acomiadaments disciplinaris. El contracte estipula una sèrie d’ítems que s’accepten quan se signa, com la necessitat de cuidar la imatge. Dones maquillades, homes sense barba, prohibició d’ensenyar tatuatges. És açò legal? Sí. El professor de dret del treball de la Universitat de València Jesús García Ortega assegura que l’empresari té facultat per decidir en el disseny de la pròpia imatge del treballador en l’empresa i sol estar recollit en el règim disciplinari i en els convenis col·lectius. Fins i tot, la jurisprudència del Tribunal Superior permet no contractar personal per raons d’imatge.
Una altra veu, la d’un extreballador que vol identificar-se amb el nom de Marcelo i que va deixar l’empresa en 2010 “per l’estrès al qual em sentia sotmès”, afirma que, quan un empleat agafava una baixa de més de tres dies, “el pressionaven per donar-se d’alta o l’amenaçaven amb l’acomiadament”. Mercadona té un sistema mèdic propi, com en moltes grans multinacionals. El modus operandi consisteix en el fet que, quan un empleat cau malalt, ha de posar-se en contacte amb el coordinador de tenda. És ell qui s’encarrega d’avisar el metge, que crida el malalt per esbrinar què li ocorre. Miguel relata que una bona relació amb el coordinador ajuda al fet que no hi haja cap problema a l’hora d’agafar la baixa de manera ocasional. Fins i tot, reconeix haver demanat vacances per motius personals i no haver-hi tingut cap problema. “Si agafes la baixa de manera reiterada al·legant malaltia, el metge avalua les teues capacitats per comprovar si vols estafar l’empresa.”
No obstant això, no totes les opinions són favorables a aquesta branca del model Mercadona. Una altra treballadora que es fa dir Eva María explica que un company seu està treballant amb un pegat de morfina. “No volen que anem al sistema de sanitat públic i et recomanen que no agafes la baixa, aconsellant-te que uses dies de descans”, afirma. Eva María, Juana i Marcelo coincideixen que les trucades per veure si t’hi incorpores són diàries en cas d’estar de baixa. “Et pressionen”, sentencia la secretària general del sindicat CGT-PV, Emilia Moreno, que denuncia que “hi ha treballadors que estan treballant amb hèrnies i amb altres lesions”, la qual cosa ha suposat, segons matisa, que molts empleats que no han pogut tenir el repòs necessari desenvolupen patologies cròniques. “Si demanes la baixa, és la teua mort en l’empresa”, culmina Juana.

Plusos de productivitat i “tenda familiar”
Guarderies, bons plusos, una bona política de maternitat i conciliació, un bon sou, estabilitat… “La gent s’acontenta i no demana altres drets”, remarca Moreno. Des de la CGT, sindicat minoritari en l’empresa i sense veu per participar en negociacions com el conveni col·lectiu, al·ludeixen als plusos de productivitat i al concepte de la “tenda amb empleats familiars” com dos mecanismes per impedir el sindicalisme i minvar, per tant, els drets dels treballadors que la llei recull.
D’una banda, la prima per aconseguir objectius de productivitat, que es lliura al març, suposa una gran alenada d’aire fresc per als treballadors. Segons la memòria de Mercadona, en 2013 es van repartir 257 milions de prima variable als treballadors per aconseguir els objectius de millora de productivitat i d’eficiència. L’última que va cobrar Juana va ser de 2.800 euros. Des de la CGT, denuncien que els plusos de productivitat es donen a la tenda en el seu conjunt, de manera que la mala actuació d’un treballador repercuteix en tota la plantilla. Això fa que els mateixos treballadors es controlin perquè tots complisquen els seus objectius: “No solament et vigila el cap, sinó tots els companys, la qual cosa fa més difícil eixir del camí estipulat per l’empresa”, afirmen al sindicat. No obstant açò, segons els testimonis dels treballadors, les primes són individuals i no afecten l’ambient de treball. “Hi ha un bon clima entre companys, fins i tot quedem fora del treball ocasionalment per fer esport”, comenta Miguel.
D’altra banda, la CGT destaca la política de “la tenda familiar” com una altra manera de retallar els drets dels treballadors, en impedir-los la llibertat d’actuació en matèries com la sindical. Així, Moreno relata que és una pràctica recurrent que Mercadona contracte familiars de treballadors, fet que després serveix per coaccionar-los. La secretària de la CGT-PV explica el cas de Francisco Enríquez, exdelegat sindical de la CGT-Màlaga, que assegura que va ser acomiadat per muntar una secció sindical a la regió. Ho va denunciar, i finalment, dies abans del judici, que se celebrava el 29 de gener, va acceptar una elevada indemnització de l’empresa (120.000 euros). Relata que durant el camí es va sentir assetjat i fins i tot van arribar a parlar amb familiars que tenia dins de l’empresa perquè no continuara avançant amb el procés judicial que tractava de demostrar les pràctiques antisindicals de la corporació.
Encara que cap treballador no esmenta els plusos o el concepte de tenda familiar com a eines de control, els testimonis sí parlen de l’escassa vida sindical en l’empresa. “Tenen un paper descafeïnat”, assevera Marcelo. Eva María va estar afiliada a la UGT i se’n va esborrar perquè els treballadors de l’empresa li van assegurar que el sindicat no faria res per ella si ho necessitava: “És una central propera a la direcció; a Mercadona l’acció organtizada dels treballadors és molt difícil”.
El secretari general de la secció sindical UGT-Mercadona, Rafael Caparrós, assegura que sí que s’hi treballa de manera activa i que en “cap moment no han sigut perseguits per l’empresa” per açò, sinó al contrari, i afirma que “Mercadona es nodreix de les aportacions dels sindicats”. En sintonia s’expressa el secretari general del Sindicat Independent a Mercadona, Pepe Pintado, que defensa que la relació entre el sindicat i l’empresa és “fluida a través del diàleg i la negociació col·lectiva”.

Un conveni millorat
El diàleg es materialitza en accions com l’aprovació d’un nou conveni d’empresa, vigent des de principis de 2014 i que tindrà una validesa de cinc anys. El nou text incorpora aspectes com una millora del salari, l’augment dels permisos retribuïts, el foment de la creació d’ocupació o la millora de la política de conciliació entre la vida familiar i laboral. Així, el text, presentat davant el Comitè de Diàleg Social Sectorial per al Comerç, ha sigut catalogat en la Unió Europea com un referent en gestió de recursos humans i de creació d’ocupació.
També hi ha, però, qui critica el nou text. Aquest és el cas de la CNT, que el defineix com “un rentat d’imatge de l’empresa” utilitzat per “acontentar la UGT i CCOO”. Ruiz puntualitza que els actors de representació s’acontenten amb una pujada salarial, deixant de banda els acomiadaments, els casos d’assetjament i la repressió sindical. En la mateixa línia es manifesta Moreno, de la CGT, en asseverar que a l’empresa en el context de crisi li és “molt fàcil quedar bé donant dues engrunes”. Fonts d’aquests sindicats afirmen que el conveni no s’aplicarà íntegrament a causa de les interferències amb altres textos de l’empresa com el resultant de la formació oferta als treballadors de “Qualitat Total”.

A Mercadona no hi ha crisi
Juan Roig, president de Mercadona, posseeix la segona major fortuna d’Espanya segons la revista Forbes. D’una empresa humil a ser l’empresa capdavantera a Espanya i la número 42 en el comerç mundial segons el recent informe Global Powers of Retailing 2014. Els rànquings i els resultats dels balanços empresarials semblen demostrar que a Mercadona no ha esclatat la crisi. Els treballadors, de la seva banda, no opinen el mateix i destaquen l’augment de l’exigència i de l’estrès. Eva María assegura que cada dia va disminuint la plantilla a la tenda i que el treball ha de tirar endavant igual. Comparteix la seva opinió Juana, que afirma que “ara collen més” i al·ludeix al fet que s’està desvirtuant el concepte clàssic de Mercadona en què l’autèntic cap era el client: “Som menys gent a la tenda i no podem atendre igual de bé”.
Malgrat la presumpta persecució per les accions sindicals, els casos d’assetjament i els problemes amb les baixes i les excedències, els treballadors continuen en l’empresa i no són visibles. Els implicats tenen por: “Si s’assabenten que he explicat això, m’acomiaden”, assegura una de les treballadores, que hi afegeix: “L’últim que desitjaria seria que els meus fills treballessin en l’empresa”.
El salari, que tots destaquen que reben amb puntualitat, i l’estabilitat d’un contracte indefinit són els dos pilars bàsics que mantenen cohesionades les tendes. Treball indefinit, guarderies en centres logístics, possibilitat de treballar prop de casa per millorar la conciliació familiar, són els trets que destaquen de l’empresa i que empra Pintado, del Sindicat Independent, per explicar per què recomanaria treballar a Mercadona.
“Juguen amb la por i la dependència que tenen de l’empresa. Cal guardar silenci”, sentencia Eva María, que fa més de 20 anys que treballa en la companyia. Juana és molt taxativa: “Si ixes del model, saps el que hi ha; ara sé què volien dir quan parlaven de Mercadona com una secta”.