Les recents gires del Cap d’Estat espanyol, Joan Carles I, per diferents països del Golf Pèrsic ha estat força coberta mediàticament. Els viatges han estat, a més, vinculats a una campanya de promoció mediàtica que ha tingut molt d’èxit segons unes enquestes secretes encarregades per la Zarzuela. Tot i l’opacitat de les fonts, mitjans com La Vanguardia no han dubtat en convertir en notícia aquesta “remuntada” en la valoració ciutadana de la institució monàrquica. Altres, com La Razón encara han anat més lluny i ho han destacat en portada.

Fa just un any ja hi va haver una altra recuperació “miraculosa” de la popularitat reial que molts mitjans van publicar basant-se només en fonts de la Zarzuela. El fet que enquestes posteriors demostressin la seva inveracitat no ha impedit a aquests diaris tornar a caure en la mateixa errada.

Ara, segons sembla, els motius per aquesta revalorització de la figura del Rei serien els contractes aconseguits per diferents empreses de l’Estat espanyol en aquests països gràcies a la seva mediació. Només Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) calcula en 2.500 milions d’euros el possible valor dels projectes encarregats a la regió, però els acords serien molt més amplis. Així, segons El País abastarien “des de les energies renovables al tractament de l’aigua, la tecnologia de la informació o les infraestructures de transport”.

En canvi, la majoria de les cròniques obvien un altre sector especialment beneficiat per aquesta visita comercial: el militar. Empreses com Navantia o Santa Bárbara opten a suculents contractes en països com Bahrain, Aràbia Saudita o Qatar, en alguns casos gràcies a que països com Alemanya han bloquejat els acords per manca de garanties en la defensa dels drets humans. No per casualitat, el ministre espanyol de Defensa, Perdo Morenés, formava part de la delegació.

Però és que a més, els contractes militars no tenen només una dimensió militar, sinó també una altra de política, ja que normalment van associats a un acord de cooperació en matèria de defensa que garanteixi la transferència tecnològica necessària, la formació i el subministrament de recanvis, en definitiva una aliança militar.

Per saber que l’Estat espanyol ja és formalment aliat militar de règims tan opacs i poc democràtics com el de Bahrain cal consultar portals especialitzats com el portal Infodefensa o ser abonat d’EFE, que tot i que va publicar el teletip amb la informació, cap mitjà va interessar-se per ampliar-la, contrastar-la i donar-li un seguiment significatiu.

I no per manca d’espai. La roba que vestia la ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, si va servir per centrar diverses notícies a diaris com l’ABC o La Vanguardia.

Nota: Aquest article ha estat possible gràcies a les informacions aportades per un lector. Gràcies.