El 3 de desembre de 2012, una piulada de l’humorista Toni Albà demanant no anar a veure l’obra que l’actriu Carmen Machi –qui recentment havia signat un manifest juntament amb unes altres 300 personalitats oposant-se a l’autodeterminació de Catalunya- protagonitzava al Teatre Lliure de Barcelona va despertar una tempesta mediàtica. De forma pràcticament unànime –des de mitjans més sobiranistes als més obertament espanyolistes– la notícia va ser plantejada com “una crida al boicot” contra l’actriu per part de l’humorista.

A pesar que es tractava de l’opinió d’una persona individual –això sí, més o menys rellevant- alguns mitjans van donar el “boicot” com un fet i el van associar a les opinions de Machi “contra la independència” o “a favor del federalisme”, el que no era massa precís, ja que el propi Albà havia especificat que era per oposar-se “al dret a l’autodeterminació”.

Les crítiques del propi Teatre Lliure a Albà i el comunicat del sindicat madrileny “Unión de Actores” demanant que es respectés les ideologies dels actors i es deixessin al marge de la seva feina també van omplir titulars.

El cas de Gotzon Sánchez

Una cobertura molt diferent ha tingut el cas de l’actor basc Gotzon Sánchez, que ha protagonitzat l’últim anunci de Coca-cola.

Aquest cop no ha estat una piulada d’una persona individual, sinó tota una organització –l’associació Dignidad y Justicia- la que ha demanat a Coca-cola que retirés l’anunci en que hi apareixia Sánchez pel fet que ell havia signat un manifest en defensa dels drets humans dels presos bascos. La multinacional de refrescos –a diferència del Teatre Lliure- no ha trigat ni 24 hores a respondre a les demandes de Dignidad y Justicia i retirar la publicitat.

Però la cobertura mediàtica ha estat totalment diferent. Ara no es posava l’èmfasi en cap crida al boicot, sinó en “el polèmic ‘spot’” –aquest titular es troba pràcticament calcat a titulars de tot tipus de mitjans,- donant per fet que el que creava la polèmica era la participació de l’actor i no la persecució ideològica impulsada per Dignidad y Justicia. A més Sánchez ha estat presentat sistemàticament com “abertzale” i “simpatitzant dels presos d’ETA”, quan les proves incriminatòries presentades per la pròpia associació de víctimes han estat la signatura contra la “doctrina Parot” –considerada il·legal pel Tribunal d’Estrasburg- i la col·laboració amb l’associació de drets humans Herrira abans que aquesta fos clausurada.

Tampoc s’ha publicat cap declaració en defensa de l’actor –demanant respecte ideològic- i l’única veu que ha donat suport a la seva posició ha estat la seva pròpia, amb el que es dóna la imatge de ser algú totalment aïllat.