La immunitat de Sandro Rosell

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest passat 17 de juny la revista francesa France Football va recuperar la investigació publicada uns mesos enrere en que denunciava la concessió del Mundial de futbol 2022 a Qatar. D’aquell treball, en sortien esquitxats personatges importants i influents de l’òrbita futbolística i política. Ara, France Football hi ha tornat. I amb acusacions clares que parlen d’una “aliança espanyola”.

El primer dossier important de la publicació francesa posava sobre la taula noms com els de Sandro Rosell, Michel Platini o Nicolas Sarkozy. D’ells, deia, que havien treballat i influït en aconseguir vots favorables a la candidatura de Qatar. Semblava la punta de l’iceberg del batejat com a “Qatargate”. Tot i la magnitud de les acusacions, la rellevància dels noms propis i el prestigi i credibilitat de la revista, aquella informació va ser obviada en línies generals als mitjans d’aquí. En aquell moment a Mèdia.cat en vam fer una anàlisi.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La benevolència amb la qual els mitjans van encarar la suposada implicació de Sandro Rosell –aleshores encara president del Barça- en el cas, va resultar si més no qüestionable. Ara, amb Rosell fora del club, France Football ha ofert una segona oportunitat. Aquesta vegada han ampliat detalls de la investigació apuntalant una “aliança espanyola” amb la implicació principal d’Ángel María Villa, president de la Federació Espanyola, Florentino Pérez, Sandro Rosell i l’encaix d’una peça estratègicament bàsica, l’empresari balear Jaume Fluxà. Aquest, engrana l’entramat gràcies a les magnífiques relacions amb el vicepresident del Barça Carles Vilarrubí –a través de la Banca Rotschild-, amb Florentino Pérez –a través d’ACS i Iberostar- i dels lligams amb l’emirat de Qatar. El Barça, per la seva estreta relació amb Qatar i Sandro Rosell, a través de la seva empresa, Bonus Sport Marketing, també en sortirien sucosament beneficiats. Així, per tant, i a trets generals, es dibuixaria “l’aliança espanyola” segons France Football.

Aquest material –deliberadament llaminer a ulls de moltes inquietuds periodístiques- ha quedat en ben poca cosa. Molt probablement el “periodisme de club” s’ha endut per davant una vegada més el “periodisme d’investigació” (‘és que n’hi ha d’altre?’). El resum de l’endemà de la publicació de France Football seria aquest. Al diari Sport, un breu amb fotografia a la pàgina 13 titulat “Implican a Rosell y Florentino en la polémica de Catar 2022”. A L’Esportiu, pàgina 16 amb un “El Barça queda esquitxat per la trama de Qatar 2022” amb una fotografia de Rosell a l’emirat. Tot plegat ocupa 3/4 de pàgina. A l’Ara, una columna a la dreta titulada “El cas de Qatar 2022 esquitxa Florentino i Rosell”. A El Periódico, un “Tornem-hi amb Qatar” de mitja pàgina i amb fotografia de Rosell amb el secretari general del comitè Olímpic de Qatar. Això sí, dos detalls. És cap al final de la secció d’esports però suggerentment col·locat abans d’una altra informació: “El jutge Ruz decidirà si imputa Bartomeu quan declari Rosell”. Finalment, a La Vanguardia, sense novetats. Ni una sola paraula. Almenys l’endemà de la publicació de France Football. Això que la referència al nou episodi del Qatargate quedaria ben ajustada en una pàgina amb dues noticies en clau blaugrana: “El fiscal exculpa Messi” i “La Fiscalia alenteix el progrés del cas Neymar”.

Resumint, en argot futbolístic, d’això se’n diria que France Football fa una centrada a punt de rematar a gol però ningú –incomprensiblement- decideix empentar la pilota. Cap mitjà estira el fil i en canvi, el que s’allarga és l’ombra de l’omertá, del periodisme de club i de la convivència amb qui hauria d’estar a l’altra banda de la trinxera.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019